Arriba el bon temps, ja sense dubte. Endarrere han quedat els dies de calefacció i anorak !!!
Ara queda fer bondat de cara a que ens entri el banyador de l’any passat i gaudir del solet i la bona temperatura.
Com cada any, abans d’esperar a que els preus de les destinacions turístiques es disparin (aquest any amb la crisi potser s’estiren una mica menys, ja es veurà) toca planificar una mica els pocs dies de vacances que ens deixa la feina.
Un dels millors moments per a fer unes petites vacances de relax és el mes de juny : els preus encara són barats, el sol acaba de substituir el fred hivernal i tots necessitem una mica més de “moreno” a la cara per no semblar unes mòmies enterrades. A més, el mes de juny permet fugir de les aglomeracions típiques del juliol i l’agost, i per tant és ideal per estrenar el turisme de costa.
Així doncs, pel proper mes us proposo que us agafeu uns dies i marxeu a visitar la Costa Blava Francesa (altrament coneguda com la Riviera francesa)
Els atractius són indubtables, des de Saint Tropez a Cannes, la meravellosa Antibes, Niça i el mediàtic Mònaco, a més d’alguns preciosos poblets de l’interior com Saint Paul de Vence, mereixen unes vacances.
Ara queda fer bondat de cara a que ens entri el banyador de l’any passat i gaudir del solet i la bona temperatura.
Com cada any, abans d’esperar a que els preus de les destinacions turístiques es disparin (aquest any amb la crisi potser s’estiren una mica menys, ja es veurà) toca planificar una mica els pocs dies de vacances que ens deixa la feina.
Un dels millors moments per a fer unes petites vacances de relax és el mes de juny : els preus encara són barats, el sol acaba de substituir el fred hivernal i tots necessitem una mica més de “moreno” a la cara per no semblar unes mòmies enterrades. A més, el mes de juny permet fugir de les aglomeracions típiques del juliol i l’agost, i per tant és ideal per estrenar el turisme de costa.
Així doncs, pel proper mes us proposo que us agafeu uns dies i marxeu a visitar la Costa Blava Francesa (altrament coneguda com la Riviera francesa)
Els atractius són indubtables, des de Saint Tropez a Cannes, la meravellosa Antibes, Niça i el mediàtic Mònaco, a més d’alguns preciosos poblets de l’interior com Saint Paul de Vence, mereixen unes vacances.
El Port de Cannes, amb el Palau de Congressos en segon terme, i més enllà el Passeig de la Croisette
Si us animeu, a més del restaurant que us vaig proposar a Niça (Le Festival de la Moule) us en proposo un a Cannes, situat a la Rue Meynadier núm. 64, anomenat “Le Resto 64”. La Rue Meynadier es troba molt prop del Palau de Congressos on es celebra el famosíssim Festival de Cinema de Cannes, en ple Passeig de la Croisette que no us podeu perdre.
A més, la Rue Meynadier també es troba molt prop de Le Suquet, el que podríem anomenar el Barri Antic de Cannes, un barri molt maco, ple de restaurants, botigues i galeries d’art que val la pena visitar i pujar fins a l’església i la torre que hi ha sobre el turó on és Le Suquet i fer una mirada a la impressionant vista de la ciutat.
“Le Resto 64” és un petit, gairebé diria que minúscul, restaurant especialitzat en cuina àrab, i que és difícil de trobar si no vas amb l’objectiu de buscar-lo, ja que el carrer on es troba (tot i ben situat com he comentat) no és dels més concorreguts ja que es troba junt a les principals avingudes i carrers plens de marisqueries que ofereixen els seus plats de “Coquillages”
La vivència personal :
Sempre és difícil escollir on menjar en una ciutat que no coneixes. Sobretot si ets una mica sibarita i et fa mal equivocar-te en la decisió i a sobre haver de pagar. Però de vegades, el risc es compensa amb les troballes inesperades. “Le Resto 64” és un petitíssim restaurant (un interior amb 4-5 taules) amb una terrasseta amb 4 taules més, que porta un àrab, d’origen marroquí o argelià probablement, que serveix les taules mentre la seva dona prepara el menjar casolà a la cuina, i el seu fill petit corre alegrement pel local i entre les taules.
Aquell dia venia de gust un Cous-cous i ens vam decidir a tastar-lo. I de veritat que no ens vam equivocar gens ni mica.
Racions generoses, preus barats (per ser Cannes, s’entén) i menjar d’alta qualitat. La definició perfecte seria molt casolà !!!!
A més, la Rue Meynadier també es troba molt prop de Le Suquet, el que podríem anomenar el Barri Antic de Cannes, un barri molt maco, ple de restaurants, botigues i galeries d’art que val la pena visitar i pujar fins a l’església i la torre que hi ha sobre el turó on és Le Suquet i fer una mirada a la impressionant vista de la ciutat.
“Le Resto 64” és un petit, gairebé diria que minúscul, restaurant especialitzat en cuina àrab, i que és difícil de trobar si no vas amb l’objectiu de buscar-lo, ja que el carrer on es troba (tot i ben situat com he comentat) no és dels més concorreguts ja que es troba junt a les principals avingudes i carrers plens de marisqueries que ofereixen els seus plats de “Coquillages”
La vivència personal :
Sempre és difícil escollir on menjar en una ciutat que no coneixes. Sobretot si ets una mica sibarita i et fa mal equivocar-te en la decisió i a sobre haver de pagar. Però de vegades, el risc es compensa amb les troballes inesperades. “Le Resto 64” és un petitíssim restaurant (un interior amb 4-5 taules) amb una terrasseta amb 4 taules més, que porta un àrab, d’origen marroquí o argelià probablement, que serveix les taules mentre la seva dona prepara el menjar casolà a la cuina, i el seu fill petit corre alegrement pel local i entre les taules.
Aquell dia venia de gust un Cous-cous i ens vam decidir a tastar-lo. I de veritat que no ens vam equivocar gens ni mica.
Racions generoses, preus barats (per ser Cannes, s’entén) i menjar d’alta qualitat. La definició perfecte seria molt casolà !!!!
Vista de Le Suquet des del port de Cannes
El millor :
La qualitat del menjar, els preus, les racions, tot fa un conjunt que fa imprescindible repetir un altre dia.
A més, l’amo de “Le Resto 64” parla el castellà degut a que té família que viu a Alacant, segons ens va explicar ell mateix amb una confiança inhabitual en un restaurant, i que et fa sentir molt còmode.
Ah, i com no, el clàssic Té amb menta com només ells saben preparar.
El pitjor :
La situació del restaurant. La Rue Meynadier, tot i ser molt cèntrica, està just al darrera de la principal avinguda interior de Cannes (la Rue Felix Faure), i s’hi troben moltes portes del darrere dels principals restaurants d’aquest carrer. El carrer Meynadier és estret i sense vistes, però és que ja seria massa que a sobre estigués situat a peu de platja (on per suposat, els preus no serien els mateixos)
Fins la propera
La qualitat del menjar, els preus, les racions, tot fa un conjunt que fa imprescindible repetir un altre dia.
A més, l’amo de “Le Resto 64” parla el castellà degut a que té família que viu a Alacant, segons ens va explicar ell mateix amb una confiança inhabitual en un restaurant, i que et fa sentir molt còmode.
Ah, i com no, el clàssic Té amb menta com només ells saben preparar.
El pitjor :
La situació del restaurant. La Rue Meynadier, tot i ser molt cèntrica, està just al darrera de la principal avinguda interior de Cannes (la Rue Felix Faure), i s’hi troben moltes portes del darrere dels principals restaurants d’aquest carrer. El carrer Meynadier és estret i sense vistes, però és que ja seria massa que a sobre estigués situat a peu de platja (on per suposat, els preus no serien els mateixos)
Fins la propera
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada