Com bé sabeu, quan juguem al pòquer en la modalitat de Texas Hold’em (la única que fins al moment hem explicat en aquesta secció), se’ns reparteixen d’inici dues cartes pròpies, que només podem veure nosaltres, i amb les quals hem de fer la millor combinació amb les 5 cartes que apareixen a la taula. Recordeu però, que en la millor de les combinacions possibles no cal que feu servir les vostres cartes. És a dir, si a la taula hi ha un color o una escala, i vosaltres no teniu cap carta que la millori, la vostra millor mà seran les 5 cartes de la taula. O també podem fer servir només una o les nostres dues cartes per a batre els nostres rivals.
Però el tema d’avui tracta sobre les mans d’inici amb denominació d’origen. És a dir, que hi ha algunes combinacions de les dues cartes d’inici que reben un nom especial, per la seva fortalesa o per les cartes que la composen. I avui, com a curiositat, us en mostraré unes quantes.
AA – Sense dubte, la millor mà d’inici en Texas Hold’em, ja que és la única amb la qual podem estar segurs que les probabilitats, abans que surtin les cartes comunitàries, són sempre a favor nostre. Els asos guanyen a qualsevol combinació de cartes almenys un 76% de les vegades. Curiosament, les combinacions amb una més alta probabilitat de batre als asos són les combinacions de cartes mitjanes connectades i del mateix color (Suited conectors) com 56, 67, 78, principalment per la gran varietat d’escales que es poden aconseguir. Aquestes combinacions guanyen els asos un 23% de les vegades, mentre que KK només ho fa en un 18,65% i KQs (recordeu que la "s" que escric al costat de les cartes significa, Suited, o sigui que són cartes del mateix color) un 17,5%. Tot i així, un cop apareixen les tres cartes del flop, podem estar per darrera en probabilitats, i per malament que ens sàpiga, de vegades haurem de llençar la parella d’asos un cop vistes les cartes comunitàries. Els dos asos es coneixen en el món del pòquer com a "American Airlines" (degut a les inicials d’aquesta companyia aèria), o també es coneixen com a “Pocket Rockets”, és a dir els coets de butxaca. Aquesta darrera prové de la denominació que es dóna en anglès a qualsevol parella d’inici. Totes elles són anomenades “Pocket Pairs”. És a dir, si tenim d’inici una parella de 7, tenim “Pocket Sevens”, parella de 9 són “Pocket Nines” i així per a totes les parelles. Doncs els asos es coneixen com a “Pocket Aces”, però també com a “Pocket Rockets” per la fortalesa que suposen abans de l’inici de la mà.
KK – Com podeu imaginar, s’anomenen “Pocket Kings”, però tenen un altre sobrenom : “The Cowboys”, en evident falta ortogràfica però que permet recordar els temps de l’antic Oest on el pòquer es va convertir en el joc més jugat dels Estats units.
QQ – A més de ser les “Pocket Queens”, a la parella de dames se la coneix precisament com “The Ladies”. Com a curiositat, us diré que Humberto Brenes (un conegut jugador de pòquer de Costa Rica) va fer famosa una frase durant un torneig de les WSOP del 2006. Necessitant una Q per a guanyar una mà, va cridar al crupier : “Pon mujeres en mi vida, ... mujeres, mujeres”
KQ – Aquesta combinació del rei i la dama en la mà d’inici se la coneix com “el matrimoni”, per qüestions evidents
AK – Aquesta combinació, una de les millors mans d’inici en el pòquer, se la coneix curiosament com “The Big Slick”, que en traducció no literal sinó per significat metafòric, vindria a ser com “la gran relliscada”. Això es així perquè aquesta mà pot provocar grans pèrdues. El problema d’aquesta mà és que qualsevol parella (ja sigui d’inici o durant l’aparició de les carters comunitàries) la pot guanyar. Però el jugador que la té, sap que si apareixen un A o una K té la mà gairebé guanyada enfront d’una altra parella. Per tant, a no ser que les cartes comunitàries siguin molt desfavorables (possibilitats de que algú altre hagi fet una escala, color o trio), es fa molt difícil llençar l’AK, ja que esperes que aparegui la teva carta salvadora. En realitat, AK només té un gran desavantatge quan juga contra AA (en que només guanya un 6,76% de les vegades), mentre que contra KK guanyarà un 29,55% dels cops, contra QQ guanya un 42,63% de les vegades, i contra JT guanya un 58,59% dels enfrontaments. En canvi, contra 67s guanya “només” un 57,74% de mans. Incomprensiblement, existeix una gran tendència a farolejar amb aquesta mà quan no apareixen A o K (principalment per la ràbia que fa que no surtin quan tu les necessites, mentre veus que sempre apareixen quan els altres les necessiten). Aquests farols solen portar, fatídicament, a la pèrdua de fitxes i diners. Tingueu en compte que és una mà ideal per fer una pujada forta abans que surtin les cartes comunitàries, però un cop aquestes sobre la taula, si no ens ajuden, cal anar molt en compte ja que ens poden “plomar”.
Des de fa uns quants anys, a aquesta mà també se la coneix com “Anna Kournikova”, per ser les inicials del nom d’aquesta ex-tenista
AQ – A la combinació d’as i dama, se la coneix com “The Small Slick”, en referència a la mà anterior. El fet de que es tracti d’una bona mà abans de començar a jugar, però que és més fàcil de renunciar a ella que no pas l’AK segons el que surti a les cartes comunitàries, fan que no sigui tan perillosa a l’hora de perdre grans quantitats com ho és AK
69 – Com us podeu imaginar, aquesta mà no es podia conèixer sinó com a "Eròtica", pel que tots deveu saber
A8 – Aquesta mà d’inici es coneix com a “La mà del mort”. Segons explica una llegenda del pòquer, durant una partida en un Saloon de l’antic Oest, algú va irrompre per sorpresa i va disparar a un dels jugadors de la partida. Aquest va caure fulminat i les seves cartes van caure al terra, mostrant que en aquella mà tenia un A8
88 – Aquesta parella, que com haureu encertat té el nom de “Pocket eights”, també se la coneix com a "Snowmen" (és a dir, els ninots de neu), per la semblança entre el número 8 i la forma dels clàssics ninots de neu que hom fa quan ha nevat
TJ – Recordeu que la T és la manera d’abreviar el 10 en el món del pòquer, per tant aquesta combinació és la 10-J. A aquesta mà se la coneix com “La perla”, ja que ofereix un gran nombre de possibilitats de fer una escala. L’avantatge d’aquesta mà davant de qualsevol combinació de conectors mitjos (com 56, 67 o 78) és la següent : en el cas que aconseguim fer una escala degut a que en les cartes comunitàries apareixen el 7, 8 i 9, ens assegurem que tenim l’escala més alta de la taula, i per tant guanyaríem a aquells rivals que aconseguissin escales amb cartes com 56, 67, per exemple. En canvi, si aconseguim l’escala per dalt perquè al flop, turn o river apareixen Q, K i A, tindrem també l’escala màxima i per tant empatarem amb el rival en cas que també l’hagués aconseguit. Perillosa quan apareixen 9, Q i K, ja que la combinació AT se sol jugar molt, i en aquest cas perdríem la mà.
K2 – A aquesta mà, difícilment jugable (es diu que qualsevol carta acompanyada d’un 2 és una invitació al suïcidi), se la coneix com a “la muntanya”, en honor al cèlebre K2, la segona muntanya més alta del món, a la serralada de l’Himàlaia
T2 – A la combinació 10-2 se la coneix com a “Doyle Brunson”. Doyle Brunson és una autèntica llegenda viva del pòquer amb 76 anys, i l’home que ha guanyat 10 vegades un braçalet a les World Series of Poker (WSOP), el que podríem dir és el mundial del pòquer. Tot i així, no en té el rècord, ja que Phil Hellmuth (de qui algun dia parlarem) en té 11. I perquè aquesta mà rep el seu nom : doncs es va donar la casualitat que Brunson va guanyar el títols mundials del 1976 i 1977 amb aquestes cartes com a darrera mà del torneig.
Al 1976, amb T2s jugant contra AJo (és a dir, offsuit, AJ de diferent pal), i amb una probabilitat de perdre d'un 65,35%, van sortir al flop A-J-T. Com podeu imaginar el rival de Brunson se les prometia molt felices amb la seva doble parella de AJ, però un 2 al turn i un altre T al river van donar a Brunson una victòria increïble.
Al 1977, Brunson torna a agafar un T2 al final del torneig, en aquest cas contra 85, i de manera absolutament surrealista, la història es repeteix. Flop amb T-8-5 i el rival de Brunson que agafa les dobles parelles. Turn un 2 i River un altre T, amb el qual Brunson repeteix el fullhouse de l’any anterior i s’endu la victòria.
A més, es dóna la casualitat que aquella va ser la primera vegada que algú guanyava el mundial dues vegades consecutives. Semblava tal la broma del destí, que la mà T2 s’havia d’anomenar per sempre més, Doyle Brunson.
Fins aquí aquest capítol de mans amb denominació d’origen.
El mes passat ja us vaig parlar d’Intellipoker i els premis que ofereixen als usuaris que es registren. A partir d’aquest mes, Intellipoker ofereix un freeroll a Pokerstars que serveix per classificar-se per jugar la gran final de l’EPT a Montecarlo que es juga entre el 28 d’abril i el 3 de maig.
Per a classificar-se s’han de superar 3 torneigs, amb un premi final valorat en 18.800€ que inclouen l’entrada al torneig, el viatge i l’allotjament durant els 5 dies. Un autèntic xollo !!!!
Fins la propera
Mr. Holdem