Eines lingüístiques online (OPTImot)



"(.... per que tenia fet fins el punt 2.3 i se me se va esborar pre axiden, amb sona de averu parlat amb boste )".


Després de realitzar un curs de “català i noves tecnologies” i que una companya que treballa a ensenyament m’enviés aquest escrit vermell d'un noi que ja té el títol de l'ESO (l’escrit és verídic) avui he pensat de parlar d’eines lingüístiques.

A Internet actualment tenim en línia moltes eines i a vegades costa triar quines són les millors. Així doncs comencem en “quin és el millor diccionari?”.

El més important en català és el del Diccionari de l'Institut d’Estudis Catalans (DIEC) aquí és on hem d’anar a cercar si tenim dubtes perquè és el normatiu i l’oficial. És un diccionari molt complet i en consulta avançada podem buscar per paraules d’una àrea temàtica (pesca, arquitectura, art...), per llengua d’origen (alemany, grec...) o que la paraula acabi en una determinada manera (ideal per fer poemes :-).




Després tenim altres eines lingüístiques interessants com el Gran Diccionari de Llengua Catalana que pertany a Enciclopèdia Catalana i que teníem com a “oficial” entre el diccionari de Pompeu Fabra (1932) i el nou diccionari del DIEC (1995). Inclou 164.500 definicions, 20.650 locucions, frases fetes, història dels mots, partició sil·làbica, estrangerismes més freqüents, etc.



Per complementar tenim diccionaris català-castellà que podem buscar qualsevol paraula en els dos idiomes, la neoloteca del TERMCAT que recull les últimes paraules normalitzades i el lèxic especialitzat de diferent àmbits del coneixement, els topònims oficials de Catalunya, criteris lingüístics, etc.



Si arribats a aquest punt ja esteu atabalats de les possibilitats d’Internet i penseu que es molt lent i pesat consultar tants diccionaris en línia no us preocupeu. Per això s’han agrupat tots els diccionaris que us he explicat fins ara en una única eina de consulta lingüística anomenada OPTImot.




Com es veu en la imatge següent si busquem “llaminer” a OPTImot a sota ens dóna un resum de tots els resultats i a la dreta el número de resultats per fonts.



Com a primer resultat de la cerca en dona el del DIEC que és l’oficial en català. Si fem clic en un resultat ja ens dóna tota la informació:




Però no tot està a OPTImot i un diccionari que no s’hi troba però que m’ha semblat molt interessant, tot i no tenir validesa normativa, és el diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll).




Aquest diccionari té una història molt interessant. El va començar a fer Antoni Maria Alcover al 1900 i la seva idea era fer un diccionari lèxic del català que inclogués tots els mots, de totes les variants dialectals i de tots els territoris. Alcover (mossèn dialectòleg) i Pompeu Fabra (químic) no compartien la mateixa visió de la llengua i finalement Alcover va marxar i es va endur la famosa calaixera del Diccionari a les Illes. En morir Alcover (1932), Francesc de Borja Moll continuà l’obra faraònica.


En l’època de la gran repressió de la llengua es va quedar tot parat i en acabar-se només s’havia publicat el primer volum d’aquest diccionari de 10 volums. En català oficialment només existia el diccionari de Pompeu Fabra (1932) que en 1956 en va sortir una edició revisada i ampliada (el vermell de tota la vida). En aquest diccionari només hi constava Fabra com autor i si hi hagues aparegut IEC el franquisme l’hauria censurat. A partir d’aquesta edició de 1956 no n’hem tingut cap altre d’oficial fins al 1995!.



S’ha de tenir en compte que el diccionari es troba situat en l'estadi de la llengua d'aquells que nasqueren en la segona meitat del segle XIX, època en què la castellanització era molt menor, ja que no hi havia educació generalitzada. A més, el diccionari situa les primeres referències de la paraula en la literatura catalana, fet que serveix per demostrar que moltes de les paraules que avui en dia es consideren castellanismes ja eren ben vives des que la llengua és literària.

Es tracta d’una autèntica obra emblemàtica, tant per la seva magnitud (10 volums) com per la importància a nivell lexicogràfic i lingüístic. En total, són 9.850 pàgines, amb més de 160.000 articles. Tracta de la definició dels mots, la localització geogràfica de les diferents formes, la documentació amb cites de textos literaris on s’utilitzen; la transcripció fonètica, els intensius (augmentatius i diminutius) derivats; els sinònims, l’etimologia, la presència dins de la cultura popular.



Altres eines lingüístiques interessants:
- Aprendre català: En la modalitat lliure és gratuït

La professora del curs Ció Munté ens va passar una llista completa d’eines lingüístiques que m’ha donat permís per publicar i la teniu disponible en aquest enllaç

Espero que us hagi agradat i us sigui útil. Per cert, jo ja m’he posat l’OPTImot com a motor de cerca de Google Chrome.




“No podem abandonar mai la tasca ni l'esperança”

Pompeu Fabra (1868-1948)

Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes