Vinga, tothom a demanar un desig! Molt bé. I
ara… digueu-me, quants heu demanat la Lluna en un cove? Segurament som uns
quants. Magnífic! Tot i que la Lluna és realment molt gran, ho hem de
reconèixer. Serem capaços d’aconseguir-ho? Anem a veure-ho!
Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna nova, la
lluna nova de setembre de 2013.
Estàs tan concentrada fent càlculs, que ni te
n’has adonat que la Lluna ja ha sortit a presidir la nit. Ella, acostumada a
les vostres ja freqüents converses, decideix encetar-ne una.
- Que enfeinada que et veus, noia. A saber què
et portaràs entre mans…
- Un cove, Lluna! Tinc que fer-te un cove!
- Un cove? A mi? A on anirem a parar! I això? –
La Lluna està a punt d’esclatar a riure.
- Per fer tragar saliva a la gent incrèdula. Ni
més ni menys. Avui he formulat un desig, i han vingut a dir-me que estava
demanant la Lluna en un cove. Doncs bé, t’estic fent un cove.
- Quines coses de dir-te… tot i que has de
reconèixer que necessites molta il·lusió per a portar a terme tal enginy.
- Moltes gràcies. – Seriosament, t’ho prens de
manera afalagadora.
- Però noia… no ho veus que sóc molt gran jo? – Si
abans la Lluna estava vorejant la rialla, ara més aviat, obre bé els ulls i
insinua incredulitat amb les celles. El que faltava! Una incrèdula més al món!
Però la Lluna té raó: és molt gran! Si
volguéssim recórrer el seu diàmetre, ens esperarien per davant uns 3.476 km. No
està gens malament eh? Tardaríem una bona estona caminant. Clar que, posats a
imaginar, més difícil seria fer-li un cove a la Terra. El seu diàmetre és 4
vegades més gran! Ui, alguns potser es perdran amb tantes xifres… Si no ho
veieu clar, cap problema, regireu per casa, agafeu una pilota de ping pong i un
cigró, i aquí ho teniu. Un model proporcionat. Tot i que si algú prefereix el
tenis, que no es preocupi, només li cal canviar el cigró per una bala.
- Vaja, vaja, així que els humans aneu demanant
a la gent que em facin coves… Crec que no ho acabo d’entendre.
- No és ben bé així Lluna… es tracta d’una
expressió, una locució, vaja, una frase feta. És evident que fer-te encabir en
un cove és (per alguns) quelcom impossible. I no només per les dimensions que
teniu, sinó perquè encara no hem trobat manera d’enxampar-te!
- Crec que ja ho he entès. – La Lluna és capaç
de comprendre-ho tot. – I creu-me que ho trobo encertat i curiós a la vegada.
Però… d’on traieu expressions així?
- És una bona pregunta Lluna… T’ho explicaré:
Diuen que al poble veí, que com sempre recull les pitjors històries, hi havia
un home que et va veure reflectida al riu. Sense gens de mandra, va agafar un
cove, i et va mirar de recollir, pensant que estaves dins! Pobre infeliç… només
va recollir aigua, mentre tu continuaves al teu lloc, immutable.
- Quin pescador més somiador… – I la Lluna se l’imagina
amb brillantor d’ulls, i sospira. – I… canviant de tema, quin desig has demanat
tu per a que et comparessin amb el pobre pescador?
- Ai Lluna, que no has acabat d’entendre? Jo he
demanat el impossible!
I així és… posats a desitjar, apuntem tan
amunt que sembli impossible. Ara seré jo qui m’espolsi la mandra, i continuaré
fent el cove. Serà un cove bonic i acollidor. Potser no serà suficient per
enxampar-hi la Lluna, però qui sap! Potser ho serà prou per fer-hi encabir
quelcom més petit, però igual de radiant, com per exemple una estrella, la que
més ens cridi l’atenció d’allà dalt. I llavors, només llavors, els incrèduls
tragaran saliva, i voldran fer-se el seu propi cove. Bona nit!
La gata llunàtica
.JPG)
Molt bé, gateta llunàtica!
ResponElimina