Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
MÉS VISTES
-
A Catalunya som molt donats a la mitificació. Principalment d’aquells personatges que, d’una o altra manera, han fet de la seva vida una llu...
-
.JPG)
Cuántas veces hemos oído decir a según qué fuentes que el sector público de Aquí es un ente sobredimensionado y en el cual sobran trabajado... -
Dicha forma de bailar Salsa en tiempo dos, viene derivada de los tiempos previos a los de la aparición de la Salsa, y tiene su origen en ...
-
Després de 3 mesos ("pensant") estrenem noves funcions per intentar fer una pàgina d’inici més útil i igual de simple. He pr... -
Nuestra arquitectura mental se basa en el 10. Cada 10 números cambiamos de decena (20, 30, 40…) y cada 10 x 10 números cambiamos de centen... -
Ya dejó de ser noticia para los grandes medios, pero algunos nos acordamos de Javier Krahe, como él se acordaba del Siglo XX . Pocas perso...
-
Le Coq et l´Arlequin (1918) de Jean Cocteau ( El gallo y el arlequín, de próxima aparición en versión castellana, Fundación Scherzo) es ...
-
Introduction We open this issue with a hot hypothesis (entitling the current paper) proposed during a common Monday l unch time by ... -
Un personatge tan conegut que no cal ni presentar-lo. Però cal un avís previ: no m’interessen les seves proeses com a conqueridor. M’inter...
simplificació lamentable
ResponEliminaLa Cavernaaaa ! ja ja ja
ResponEliminaSegons l'autor, cal interpretar que la caricaturització amb una cova és fa extensiva a tota celebració de qualsevol èxit esportiu de qualsevol club/ciutat/regió/país, o només fa referència a la celebració del cas concret d'una selecció de futbol d'un país?
ResponEliminaLa relació amb una decisió judicial-política sembla bastant demagògica
Per al·lusions...
ResponEliminaL'autor procura, apel·lant amb ironia l'intel·ligència del lector, caricaturitzar la situació político-social del moment a casa nostra, a la vegada que expresar una opinió que es va reafirmant amb els fets que es van succeïnt.
Al parer de l'autor, la relació entre els afers no és gratuïta. Si les seleccions nacionals esportives —especialment— no són una pacífica substitució dels exèrcits, per competir per la supremacia dels territoris... si aquestes seleccions no pretenen representar a milions d'individus amb un sentiment més o menys intens de pertanyença a una tribu, que s'identifica amb uns determinats símbols per representar-la i que es regeix per una determinada legislació per ordenar-la... Si no és aquest el sentit de l'existència dels equips nacionals esportius... me la tallo i em faig monja! :)
Agraït pels comentaris... benvingudes les discrepàncies!
100% d'acord amb el primer argument (seleccions com a exèrcits moderns)
ResponEliminaLa segona part (seleccions esportives com a representació d'una realitat legislativa o de símbols) es bastant més discutible...posem un exemple: la selecció catalana de futbol és reconeguda per participar en competicions internacionals, al mateix temps que el PP guanya les eleccions i governa, per exemple, en coalició amb ciutadans, modificant considerablement la legislació. No surtiríen la major part dels catalans a celebrar igualment els èxits esportius, independentment dels afers polítics que esdevinguin?