Home Archives for de juliol 2009

Xafagor i crisi, còctel explosiu

diumenge, de juliol 05, 2009
•
I resulta que anem descobrint més coses d’aquesta crisi, per exemple que hi ha els mateixos diners de sempre. També hem descobert que la majoria de constructors, ara son els màxims clients dels tours i els creuers que, com a mínim, et fan pagar 6000 euros per començar a girar les hèlices de l’enorme vaixell, o sigui que ara aprofiten per
regalar-se les “tant merescudes” vacances mentre els que es van deixar enganyar per ells en la trama constructors-bancs (compri el què vulgui i pagui el que li demanin (els constructors) que nosaltres (els bancs) li deixem tot el crèdit que vulgui) ara son els que en pateixen les conseqüències. En fi, res de nou sobre l’horitzó. Una decepció pels que esperaven que aquesta crisi fos l’inici d’un canvi de valors de la
societat i del famós Sistema.

Mentrestant, continuem amb els valors que ens han d’importar:

Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
LLEGIR MÉS
diumenge, de juliol 05, 2009
•


Arriba l'estiu i la calor... bé de gust fer platja i menjar bé. Cervesa fresca i un bon plat de cloïses, això es troba a la vila de Cadaqués, uns dels millors indrets de Catalunya...


Qui vol anar al Cap de Creus?


Montse&David
LLEGIR MÉS

MATTHIAS SINDELAR

diumenge, de juliol 05, 2009
•
Matthias Sindelar va néixer a Àustria durant el mes de febrer de l’any 1903. Segons les fonts, citen el naixement en el si d’una família d’origen jueu, mentre d’altres diuen que va néixer en una família catòlica. Possiblement, degut al posterior comportament respecte Sindelar que tingueren les autoritats nazis, la darrera opció sembla la més versemblant, ja que inicialment no fou perseguit per aquells, tot i que acabà morint de manera més que sospitosa.

Poc es coneix de la infància i joventut de Sindelar, si bé de ben jove va començar a destacar, en els carrers de Viena, pel que en el futur seria la seva professió : futbolista

Matthias Sindelar és, a dia d’avui, considerat com el millor jugador de la història d’Àustria, conegut principalment per dos sobrenoms que definien la seva qualitat i també la seva complexitat física i habilitat amb la pilota als peus. Per una banda era conegut com a “l’home de paper”, principalment per ser un jugador prim que a més passava de manera inexplicable entre els defenses de l’equip rival, segons s’explica. Aquest sobrenom li vindria de la seva època de joventut.
A més, també és conegut com “El Mozart del futbol” en una fàcil comparació entre el més gran músic austríac de tots els temps,i el millor jugador de futbol del mateix país.
Però el cas de Sindelar no seria digne del Racó de la Mosca si la seva biografia no amagués alguna singularitat, i evidentment aquesta existeix.

Matthias Sindelar
La selecció austríaca de futbol era una de les potències mundials d’aquest esport a principis dels anys 30. De fet, al Mundial del 1934, jugat a Itàlia i guanyat per l’equip amfitrió sota la dictadura de Mussolini, Àustria va arribar a jugar les semifinals del torneig, on va ser eliminat per l’equip italià pel resultat d’un gol a zero, amb Sindelar com a titular i vestint el número 10 a la seva samarreta.

L’any 1936 es disputen els Jocs Olímpics de Berlín, en els quals Hitler aprofita per difondre la seva propaganda ajudat del seu inseparable Goebbels i també pels edificis projectats per Albert Speer.
Es dóna la circumstància que la designació de Berlín com a ciutat olímpica es va produir un any abans de la victòria de Hitler en les urnes, per tant ningú esperava que aquest jocs es polititzessin tant com finalment va ocórrer.

Tot i la superioritat alemanya en el medaller dels jocs, Hitler es va veure humiliat per l’enorme superioritat de l’atleta negre Jesse Owens.

L’any 1938, Hitler inicia el procés d’expansió de l’Alemanya nazi mitjançant l’annexió unilateral, per causa d’un cop d’estat iniciat pel partit nazi austríac, del país veí.

Hitler va veure amb aquesta annexió una possibilitat d’enfortir en certs aspectes el domini d’Alemanya sobre la resta del món, i un d’aquests àmbits va ser el futbol, aprofitant la gran qualitat de la selecció austríaca.
L’entrada dels nazis a Àustria va comportar la destitució obligada de molts treballadors i funcionaris jueus, i per exemple va afectar l’equip de l’Àustria Viena on jugava Sindelar. A més, els nazis van causar la mort d’algun amics jueus de Sindelar.
Així doncs, quan els nazis “demanen” als jugadors austríacs que s’han d’unir a la selecció alemanya, Sindelar decideix que ell no participarà d’aquesta injustícia, i que mai farà la salutació nazi mentre pugui. Així, inventa lesions i problemes físics cada vegada que és cridat per jugar a la selecció alemanya i evita debutar amb ells.

Tomba de Matthias Sindelar a Viena


Les reiterades excuses de Sindelar per no jugar amb Alemanya i les seves paraules i comportaments, es van guanyar el ser considerat pels nazis com a enemic del règim.

La gota que va fer vessar el got de la paciència dels nazis va ser la disputa, el 3 d’abril del 1938, d’un partit amistós mitjançant el qual es “celebrava” la fi de l’equip austríac com a selecció independent, i la seva annexió a l’equip alemany en vistes al Mundial que es celebraria aquell mateix any a França.
En aquell partit, sembla ser que els austríacs havien rebut la consigna de no guanyar.
Durant la primera part, Sindelar va tenir innumerables ocasions de gol, fallant-les totes estrepitosament, tornant cap al seu camp fent que no amb el cap constantment.
A la segona part, Sindelar se’n va cansar i va marcar el primer gol dels austríacs, i pocs minuts més tard un company de Sindelar va fer el segon gl austríac. Durant la celebració d’aquest gol, Sindelar es va dirigir davant la llotja d’autoritats, plena de dirigents nazis, i es va posar a ballar.

Aquest gest, junt amb les reiterades negatives de Sindelar de formar part de l’equip alemany, el van convertir en perseguit pel règim, i des d’aquell oment va haver de viure amagat junt amb la seva esposa.

El 23 de gener del 1939 es van trobar el cossos de Matthias Sindelar i la seva esposa Camila sense vida. La versió oficial diu que es van suïcidar per inhalació de gas. Altres fonts diuen que van ser assassinats després de ser delatats per un company de la selecció austríaca.

En tot cas, i tot i la persecució nazi contra els Sindelar, més de 40.000 persones van assistir al seu enterrament, rodejats per les forces de l’ordre nazi que volien evitar possibles actituds de rebel.lió.

Així doncs, en tots els àmbits de la vida hi ha hagut persones que han preferit “morir de peu, abans que viure de genolls”, tal i com va dir el Che Guevara

Fins la propera,
Drosophila carcamalis
LLEGIR MÉS

ALBERT SPEER

diumenge, de juliol 05, 2009
•















ALBERT SPEER
(Mannheim 1905 - Londres 1981)

Portar a aquesta secció un dels grans jerarques de l’Alemanya nazi pot ser un xoc per a molts lectors. Però Albert Speer bé s’ho mereix. Qui conegui el personatge sap prou que no va ser en absolut un subjecte sinistre de la mena de Himmler, un pallasso fatxenda com Göring o un trepador com Ribbentrop. Fou lamentable a la seva manera, però l’interès per mi és que la seva ‘manera’ de ser lamentable fou compartida per la majoria dels alemanys.
LLEGIR MÉS

Los prescindibles

diumenge, de juliol 05, 2009
•
Ya que sale el tema de la superpoblación en el Mundo y la necesidad de regular la utilización racional de los recursos naturales, podríamos, para variar, mirar a ver cuántos nos sobran de los de Aquí, y no buscar como siempre entre los de Allá los que no hacen falta, que parece que son los únicos que tienden a abarrotar el Planeta. Para empezar, nos sobra toda esa gente que integra las colas de energúmenos que luchan por comprar, por el triple de su precio normal, la misma cena de Navidad (o ligeramente mejor, si puede ser) que el vecino, o el roscón de reyes hecho en octubre y descongelado a tiempo de colocárselo al cliente delante de las ansiosas narices que llevan horas haciendo cola, para cobrárselo a precio del manjar más sublime. Cabría cierto lugar para la esperanza (no se abundará en el tema de los famosos brotes verdes) con la llegada de la famosa Crisis, pero seguramente se vea el mismo espectáculo repetido cumpliendo con el ancestral rito que siguen desde hace generaciones…

No merece la pena invertir esfuerzos en preservar los genes de aquellos que van a reciclar cosas pero que se conforman con el 99%, y dejan los materiales a reciclar frente al contenedor que toca (o el que no toca), aunque haya sitio de sobra; véanse esas cajas de cartón que rodean todo contenedor de papel no necesariamente lleno. Con un pequeño esfuerzo adicional, igual haces un buen servicio y todo.


Los jardines de Okayama...


¿Qué necesidad tenemos de seguir conviviendo con los comenzadores de refranes? Ésos que a la menor ocasión atacan con la expresión de turno, dejándola abierta para conseguir un efecto sin duda demoledor en el interlocutor. Claro, que lo peor ocurre cuando encuentran un camarada dedicado en exclusiva a cazar los refranes en el aire y machacarlos, terminándolos con un gesto de suficiencia. También se incluyen aquí los explotadores de lugares comunes; un poco de imaginación, por favor…

La Sociedad moderna puede prescindir de aquellos que utilizan masivamente abreviaturas y contracciones ininteligibles en un correo electrónico, un medio de expresión que es probablemente el único por el cual tienes que pagar lo mismo por enviar un mensaje cortísimo o por un mensaje muy largo (habida excepción de la gente que se conecta en un ciber-café o similar, que no es precisamente la mayoría)… no escatimen unas décimas de segundo por esa persona a la que se están tomando la molestia de escribir, por mucho que necesiten cada instante del día para exprimirlo en alguna importante ocupación.



No es estratégico conservar como integrantes de la sociedad a esos sujetos que, en la carretera, reducen a 50 delante del radar en una zona de 70. El radar solo multa si vas más rápido de la velocidad máxima, no devuelve dinero porque pases muy despacio por delante, nadie te dará una gratificación, no devuelven puntos. Por supuesto, una vez superado el radar esos personajes vuelven a acelerar repentinamente, realizando todas aquellas maniobras que resulten entre vagamente y muy molestas al resto de conductores, a saber: ir con las antinieblas puestas cuando no hay ninguna necesidad; pegarse al de delante teóricamente para que acelere y evitar una colisión, o bien para sacarlo de la carretera.

También es bastante suprimible la gente que hace demagogia baratísima sobre las ambulancias que se podrían haber comprado o las escuelas que podrían haberse construido en África con lo que ha costado un futbolista fichado por el equipo que no me gusta, cuando paralelamente elogian las bonanzas de otro tipo fichado por una cantidad no demasiado diferente por el equipo que sí me gusta… estas muy solidarias y bienintencionadas reflexiones de periodista deportivo respecto al tipo o al equipo que cae mal son bastante lamentables. Igualmente, no hace falta la gente que habla con sumo desprecio de los petrodólares o los ladrillodólares (curiosamente, tras décadas de burbuja inmobiliaria nadie tuvo tiempo de conseguir una denominación unitaria para esa importante unidad económica nacional) de otros equipos, frente a los euros ganados honradamente por mi equipo, para fichar a un jugador bien simpático y que viene porque siente los colores de toda la vida.



Son muy extinguibles aquellos que compran el coche más grande que puedan, aunque sea un vehículo militar, si bien se les disculpa en caso de que ése sea el único vehículo capaz de albergar sus enormes complejos…

Por último, cabe mentar a aquellos sujetos que creen que por vestir a un perro (con gran sufrimiento en general para el animal) como una persona deben tratar de razonar con él, explicándole son sólidos silogismos la importancia de no deyectar en el momento que no toca, o bien la importancia de respetar los pasos de peatones para preservar la integridad física.


La mayoría de los citados elementos tienen aún cura, y posibilidades de redimirse e integrarse en una Sociedad medianamente evolucionada. Para otros, ya es tarde…


El observador

Se recomienda:

La película “Olvídate de mí”, de Michael Gondry
La canción “Patxanga”, de Antonia Font
El libro “Nudo de víboras”, de François Mauriac
LLEGIR MÉS

GMail II i la mort del Mail (Google Wave)

diumenge, de juliol 05, 2009
•

Ja és la segona entrega sobre el GMail i la primera la podeu trobar a “Un núvol personal (GMAIL)”.
Potser em faig pesat però es que m’encanta tenir la meva informació al núvol. I ja que tenim tot un núvol per nosaltres avui explicaré com el podem tenir ordenat i com fer una còpia de seguretat... que amb els núvols no se sap mai.
LLEGIR MÉS
diumenge, de juliol 05, 2009
•
1. Santuari de Queralt, Berguedà

El Santuari de Queralt, al Berguedà demana la pau. De fet, inicialment hi havia un cartell que només deia “pau”, i que ha estat completat amb un altre, per si no havia quedat clar, que diu “pau y sempre pau”.



2. Sérbia
Y es que no es pot donar per suposada cap norma de civisme...en aquest tren serbi es demana no escopir dins els vagons...


3. Internet

Els nostres amics criTerians ens envien aquesta imatge insòlita de cóm tocar els nassos tant a cotxes (amb un d’aquest aixecadors que molesten gairebé tant com les rotondes) com a peatons (amb una barrera que queda exactament en el centre del pas...
LLEGIR MÉS

LA MINERVA (Maó, Menorca)

diumenge, de juliol 05, 2009
•
L’estiu bé es mereix que us doneu un homenatge a vosaltres mateixos.
Un viatge a l’illa de Menorca, amb les seves famoses cales de color turquesa, els seus pobles blancs i els seus fars i penya-segats és possiblement una de les millors opcions per a passar unes vacances de relax, tant si hi aneu en solitari, com en parella o bé en família. És una illa que, gairebé miraculosament, s’adapta a tot allò que li demanem i necessitem.

I com bé sabeu, una de les necessitats bàsiques que hem d’omplir a diari, i de la qual se’n cuida aquesta secció junt amb la nostra magnífica secció de nutrició, és la del menjar i beure.

Port de Maó (Fotografia : Pedro Cardona Photoblog)

Avui us convido a que feu un sopar romàntic (o sigui que deixeu les criatures el més ben cuidades i allunyades possible) al Restaurant La Minerva del Port de Maó

La vivència personal :
Com tots els viatges, malauradament arriba un dia que s’acaben. I el dia abans sol ser el dia perfecte per fer un sopar romàntic, a un lloc especial, acompanyat d’una ampolleta de cava que faci oblidar la marxa i el tràfec de maletes de l’endemà.Cal buscar, doncs, aquest lloc especial. I en una ciutat com Maó, res millor que el seu preciós port per a fer un sopar sota la llum de la lluna. I si a més, pot ser sobre el mar, millor que millor. I a falta de barca ni vaixell ni iot propi, ens queda la opció de La Minerva, restaurant que disposa d’una plataforma instal·lada dins de l’aigua en el mateix port, on hi ha les taules per sopar talment com si estiguessis sobre una barca. Si a més, va acompanyat d’un menjar de qualitat, el vespre esdevé gairebé màgic.

Restaurant La Minerva
El millor :
La situació és espectacular, com podeu veure, i la qualitat del menjar excel.lent i a més les racions són generoses. Peix del més fresc i amanides originals i molt gustoses

El pitjor :
És com estar en un iot, però envoltat de gent, el que fa minvar el romanticisme del moment. Però no es pot tenir tot.

En quant als preus, cal dir que no és barat però tampoc excessivament car. Podreu menjar d’allò més bé per uns 60 euros per parella. Però es que un dia és un dia !!!!!

Fins la propera
LLEGIR MÉS

Paella

diumenge, de juliol 05, 2009
•

Qualsevol època de l’any ve de gust menjar paella, però especialment a l’estiu. Avui en farem una on els protagonistes són la sípia i els escamarlans.


Primer de tot, a la paellera amb oli ben calent hi marqueu els escamarlans. Només una mica perquè l’oli agafi el seu gust. Tot seguit els reserveu i al mateix oli hi poseu mitja ceba picada ben petita i unes tires de pebrot verd, no gaire.


Quan això ja estigui gairebé sofregit, hi poseu la sípia neta i tallada a quadrats petits. Unes voltes i, quan agafi una mica de color, hi poseu un grapat de cloïsses i uns quants musclos nets.


Tot seguit hi afegiu el brou de peix. La mida hauria de ser, aproximadament, el doble en volum que d’arròs.


Quan arrenqui a bullir, hi afegiu l’arròs bomba i, amb molta cura de no remenar-ho fort, amb una cullera de fusta feu que tot l’arròs es reparteixi homogèniament per la paellera. Per anar bé, no ho hauríeu de remenar més en tota l’estona.


Penseu que l’arròs ha de bullir uns vint minuts a foc alegre. Si veieu que el caldo s’evapora massa ràpid, abaixeu una mica el foc. També, si veieu que no bull igual per tot arreu, podeu anar movent la paellera perquè el foc vagi passant per totes les zones. Ho proveu de sal i hi afegiu unes branquetes de safrà que haureu torrat lleugerament a sobre d’un bocí de paper de plata per realçar el seu aroma.


Quan a l’arròs li falti uns 5-8 minuts per acabar, hi repartiu els escamarlans i els enfonseu una mica en l’arròs.


Quan l’arròs estigui al punt, apagueu el foc i ho deixeu reposar cinc minuts tapat amb un paper de cuina.


Bon profit!!!

xafi.rp@gmail.com


LLEGIR MÉS

REGALE VINO

diumenge, de juliol 05, 2009
•
Muchas de las veces que nos invitan a una cena y no sabemos qué llevar, sencillamente llevamos una botella de vino. Te invitan a cenar a casa de unos amigos de tu pareja o acabas un viernes en la fiesta de unos conocidos; quieres quedar bien, así que les empaquetas una botellita que tenías guardada. Bien, pues, a modo de equilibrio universal, a veces te encuentras con la nevera llena de botellas de vino que otra gente te ha ido regalando. Se van amontonando, ahí están, hasta el día que las abres y recuerdas quién la trajo.
Hoy abrimos tres botellas que no fueron compradas, sino regaladas.

Itsasmendi nº 7 2008

Bodegas Itsasmendi está situada en Guernika, cerca de Bilbao, pero mucho más cerca de las playas atlánticas. Es una bodega relativamente joven, se fundó en el 1995, localizada en tierras de larga tradición en la elaboración del chacolí, posee viñedos en una orografía perfecta para este vino.
Probamos la joya de la bodega, el Itsasmendi nº 7, 100% variedad Hondarribi Zuri (variedad local) que sólo se elabora en los años óptimos y ha sido criado en depósito durante 12 meses con sus lías.
Alcohol 12.5 %, servir frío, a 8 grados. Precio orientativo, 7-8 euros.
Color verde pálido, con poca capa. Presencia de carbónico en la copa.
Olores muy buenos a manzana y hierba.
Muy buen cuerpo, untoso con toques acidillos. Buen equilibrio. Notas de melocotón. Con el tiempo en copa mejora al airearse un poco. Aparecen ciertos toques ahumados. Postgusto a limón verde.

Gran Feudo Rosado 2007

Bodegas Julián Chivite es el mayor exportador de vinos de Navarra, vende vino desde 1647. Este rosado que provamos es monovarietal de garnacha.
Alcohol 13 % servir a 10-12 grados. Precio orientativo, 3 euros.
¿Un rosado del 2007 a estas alturas? Después de probarlo fue directamente por la fregadera. Por beber, se puede beber, pero no es lo que se espera de un vino. Ha perdido toda su estructura y los gustos ácidos y avinagrados son los excesivamente relevantes. Nada de frescor ni fruta.

Pesquera 2005

Como en un sueño americano, Alejandro Fernández dirige en día su propio grupo empresarial a partir de unos comienzos humildes. Sus vinos de denominación de origen Ribera del Duero, son claramente conocidos mundialmente por su calidad, en general muy apreciados. La botella que probamos es 100 % tempranillo, con 18 meses de crianza en barrica americana y 6 más en botella.
Alcohol 14 %, servir a 16 grados. Precio orientativo, 15 euros.
Decantación obligada para airear y eliminar la gran cantidad de posos presentes en la botella. Unos 45 minutos mínimo.
Color granada oscuro. Capa muy intensa y oscura. Ribete cereza.
Huele a moras y tabaco. Muy integrados los aromas afrutados con los balsámicos, tostados y ahumados.
En boca tiene un buen cuerpo, es estructurado. Peca tal vez de ser demasiado ácido para mi gusto. Mejorará tal vez en botella. Fuertes aromas balsámicos, tomillo, laurel.

Opinión

El chacolí es extraordinario, digno competidor (y en ocasiones ganador) de Ruedas, rieslings y demás botellas de moda que rondan los 20 euros. Un descubrimiento que compraremos en ocasiones futuras. Muy equilibrado y armonioso. Perfecto como aperitivo o para un pescado blanco en salsa. El vino que más me ha gustado, sin duda, os lo recomiendo.
Una pena el rosado, hace 12 meses hubiera estado fantástico, pero ahora no lo podemos considerar.
El Pesquera no hay duda que es un bueno vino, aunque tiene mucha fuerza, le falta limarse para poder disfrutar de él. Muy balsámico. Buena relación calidad/precio.





Burbujita Freixenet
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com
LLEGIR MÉS
diumenge, de juliol 05, 2009
•
EUTERPE: REGINA SPEKTOR


Info: Regina naix a Moscou, al 1980, als nou anys ha de deixar el seu país natal i emigrar cap a New York amb la seva família, establint-se al Bronx. Regina, trobar a faltar el piano, que deixa a terres moscovites, així que poc temps després comença a estudiar piano clàssic a l'escola de música de Manhattam. Amb poc de temps el seu nom és coneix a l'escena anti-folk neoyorkina, però no és fins al 2003, quan acompanya als The Strokes de gira, on el seu so arriba més enllà. Una veu que et pot sorprendre en qualsevol moment, que canta lletres satíriques, iròniques, amb alguna que altra al·lusió literària i que et fa somriure.








Regina, una musa que desprèn dolçor.




Àlbums recomanats: Soviet kitsch (2004), Being to hope (2006), Far (2009)


Cançó: Poor little rich boy. On the radio.


Moment per a escoltar-la: per a moments de soledat, per omplir el silenci amb lletres honestes i que canvien l’estat d’ànim. That time.



LA COMPILATION: “petons”



Existeix una àmplia gamma de petons: des dels impredictibles als predictibles, des dels intensos als innocents, des dels ingenus als enginyosos... Ara bé, de vegades ens sobren, ens falten o els desitgem... Per exemple, a les noies de The Pipettes sembla ser que els hi sobren; Jens, és selectiu, i crida ben alt: “I would never kiss anyone who doesn’t burn me like the sun”, mentre que els Violent femmes tan sols demanen un petó (entre altres més agosarades demandes). Després, tenim a Cristina que entra en la perillosa espiral del desig obsessiu, del record i de la recreació d’un petó de tres minuts, i per últim la Spektor que es pregunta si amb un petó podria curar la tristesa. Mua!



Fins un altra,




Lady Godiva

LLEGIR MÉS

Virus

diumenge, de juliol 05, 2009
•
LLEGIR MÉS

EL CONCURS

diumenge, de juliol 05, 2009
•
Hola artistes!!!

Més personatges i més obres!
Ànims que no ha de baixar la participació!! Que “el concurs” no són les eleccions europees!!!
Ja coneixeu les instruccions, si sabeu el nom de les obres i de l’artista (si és conegut), envieu un correu amb les respostes a l’adreça elconcurs@elcrit.org. S’atorgarà 1 punt per resposta encertada!!

“QUÈ ÉS?”

Les obres:

1.- Pintura


2.- Escultura


3.- Arquitectura



Respostes del “Què és?” del mes de juny:

- Pintura: “Una investigación” de Joaquín Sorolla (1863-1923).
- Escultura: “Peine del viento” de Eduardo Chillida (1924-2002)
- Arquitectura: “New Wembley Stadium” dissenyat per les companyies d'arquitectes Populous (Formerly HOK Sport) i Foster and Partners (2007)


“QUI ÉS?”

Si coneixeu el nom del personatge envieu la resposta a: elconcurs@elcrit.org. S’atorgarà 2 punts a qui encerti de qui es tracta!

El personatge:

  • Nascut a la Península Ibèrica, va viure a cavall dels segles XVI i XVII

  • Volia ser un cavaller, sempre anava ben vestit, però no tothom ho entengué així, principalment a causa de les seves accions. Tot i així, a Europa se l’ha comparat a un conegut heroi anglès

  • Va ser un gran líder, arribant a comandar fins a 360 homes vinguts d’arreu, exercint durant uns deu anys un gran domini entre els professionals del seu “sector”

  • La seva aparició en el Quixot, demostra que va ser una referència del seu temps

  • Va acabar la seva vida fent de capità d’exèrcit a Nàpols

  • Qui és ???

Resposta del “Qui és?” del mes de juny:

Astèrix el Gal : gran viatger, va conèixer Cleopatra en una de les seves aventures, de la qual va quedar prendat. Les seves aventures han estat traduides a més de 80 idiomes (per això és un gran políglota)


CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL:

LLEGIR MÉS
diumenge, de juliol 05, 2009
•
LLEGIR MÉS

3 dies amb la família

diumenge, de juliol 05, 2009
•
FITXA TÈCNICA

Direcció: Mar Coll.
País: Espanya.
Any: 2009.
Durada: 86 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Nausicaa Bonnín (Léa), Eduard Fernández (Josep Maria), Philippine Leroy-Beaulieu (Joelle), Francesc Orella (Toni), Ramon Fontserè (Pere), Aida Oset (Mar), Artur Busquets (Pau), Amalia Sancho ( Virginia), Isabel Rocatti (Montse), Maria Ribera (Laia).
Guió: Mar Coll i Valentina Viso.
Producció executiva: Sergi Casamitjana, Aintza Serra i Lita Roig.
Música: Maikmaier.
Fotografia: Neus Ollé.
Muntatge: Elena Ruiz.
Direcció artística: Xènia Besora.
Vestuari: Mariel Gimeno-Bayón.
Estrena a Catalunya: 26 juny 2009.






SINOPSIS

Léa ha de viatjar sobtadament a Girona on el seu avi patern acaba de morir. Allà l'espera la seva família, a la qual gairebé no ha vist des que se'n va anar a l'estranger. La mort del patriarca dels Vich i Carbó és l'excusa perfecta per forçar la convivència entre els seus descendents. Els tres dies que dura la vetlla, la missa i l'enterrament són un bon moment per observar aquest joc d'aparences d'una burgesia conservadora en què tots els problemes són evidents però mai explícits. Léa rebutja aquest món hipòcrita que se li adhereix a la pell com un vestit fet a mida.

La barcelonina Mar Coll és la directora de Tres días con la familia, una obra protagonitzada per l'actriu catalana Nausicaa Bonnin i produïda per Escándalo Films, la productora associada a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).

Tres días con la familia és el debut de Mar Coll com a directora de llargmetratges, ja que abans havia dirigit el curtmetratge L'última Polaroid, amb el qual va obtenir el premi a la millor direcció en el Festival Internacional de Cinema de Catalunya i altres guardons per la interpretació en festivals sud-americans.

Léa, que estudia a Toulouse, torna a Catalunya per l'enterrament del seu avi. La mort del patriarca propicia el retrobament de tots els membres de la seva família, pertanyent a la burgesia conservadora. Durant els tres dies que dura la vetlla, la missa i l'enterrament cadascun dels membres intenta mantenir les aparences sense voler entrar en els problemes que tenen, ni saber realment com està cadascun d'ells. Aquesta radiografia de la burgesia catalana aconsegueix mostrar una realitat coneguda per tots aquells que els hi ha tocat viure d'una forma magnífica. La subtilesa, els silencis i les mitges aproximacions als familiars estan realitzades amb versemblança, realisme i allunyant-se de qualsevol artifici. La pel·lícula no es basa en un guió narratiu sinó en la recreació d'un espai familiar i la barrera creada entre els seus membres. El film mostra d'una manera intel·ligent com els patrons de conducta es transmeten de generació en generació a través de petits detalls. Bàsicament, és una pel·lícula descriptiva d'un món i d'un tipus de relacions allunyada de qualsevol falsa imitació. Mar Coll, en la seva tasca de directora i coguionista, ha demostrat no només una gran habilitat per plasmar una realitat sinó una gran sensibilitat per relatar una classe social amb intimisme i honestedat.

Al costat de Nausicaa Bonnin (Lo mejor de mí , Las vidas de Celia), l'altra intèrpret femenina és Phillipine Leroy-Beaulieu (Deux frères). Els intèrprets masculins de la pel·lícula són Eduard Fernández (Ficció , El método , Smooking room), Francesc Orella (Alatriste, Remake, La silla) i Ramon Fontserè (Soldados de Salamina).

Aquesta pel·lícula ha estat premiada al festival de Malaga amb la Biznaga de Plata a la millor direcció (per Mar coll), la biznaga de plata a la millor actriu (per Nausicaa Bonnín) i amb la biznaga de plata al millor actor (per Eduard Fernández)


LLEGIR MÉS

Armando t'il·lumina

diumenge, de juliol 05, 2009
•
AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Els astres s’estan alinearan en contra teva. Aquest mes no entendràs res, la calor et paralitzarà tot. Inclús aquells òrgans que creies impossibles de paralitzar. El meu consell és que segueixis l’estratègia que et sembli millor, perquè totes seran igual de
desastroses.

PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
Aquest mes arribaràs a la conclusió que necessites un canvi de parella. Això no pot continuar, res no tindrà sentit, sentiràs un buit, unes molesties a l`estòmac. Només et puc recomanar que t'ho agafis amb calma i esperis a decidir, com a mínim al mes d'Agost. De sexe res de res !!

ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
Aquest juliol estaràs nostàlgic/a total. Només voldràs escoltar música d'altres temps, Billie Holiday, Ottis etc... Et semblarà que el passat és lo millor i que el present és com un plat de sopa sense sal. En quant al sexe, doncs, exactament el mateix. La teva parella és un plat de sopa sense sal.

TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
L'estiu fa que estiguis més ràpid, més comunicatiu, més content/a, més sociable. De sexe res de res, continua la sequera. La salut perfecte i de diners, normalet.

BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
El sexe aborrit que tenies fins ara, continuarà. Aquest mes, però, tindràs una sorpresa agradable a la feina, ja era hora perquè estaves bastant fart de tot plegat. Això et donarà l'energia necessaria per encarar una nova etapa laboral dins la mateixa empresa.


CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Sexe boig, liquids, suor, exercicis i postures impossibles, frenesí, gemecs, crits, bogeria, moviments, taques, salts. Aquest mes seràs el nou marquès/a de Sade. Ni els diners ni la salut t'importaran, i per suposat, la feina te la suarà tres collons !

LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Apareixeran nous horitzons laborals en la teva vida. Intenta aprofitar-los, però no t'oblidis de tots els condicionants.Sexualment aquest mes només et quedarà la masturbació pura i dura. També, cal fer esment, que no seran de qualitat, només per passar, per alleugerir la "pressió"


VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Sentiràs un pessigolleig intens als teus mugrons i d'aquí baixarà cap a la zona de l'entrecuix. Això et passarà quan menys t'ho esperis i et portarà a més d'un compromís. El teu cos no obeïrà per res el teu cap i et passaran coses que no entendràs: com pot ser que em posi taaaant calent/a aquesta persona en la qual no m'havia fixat mai o, a la qual sempre havia considerat totalment lletja i insulsa ?

BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
Aquest mes t'espera sexe del bo ! Prepara't, tindràs canya per un tub !!! Laboralment estaràs millor que mai, molta feina però t'ho agafaràs amb molt d'entusiasme. De diners no t'en faltaran.

ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
Ets un brut/a, tindràs pensaments impurs molt lletjos, coses extranyes. Ets una persona rara, ho penso jo i ho pensa tothom. I aquest mes estaràs més extrany que mai. Els teus amics/gues estaran una mica cansats del teu discurs. Intenta moderar-te. No ens fotis tants rollos !!!

SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
Finalment s'acosten les vacances. Laboralment trobaràs el consòl que buscaves. Encara aquest mes amb optimisme, perquè tot et somriurà. T'espera un viatge llarg. De diners no t'en faltaran, de Salut tampoc i de sexe, sentiràs les famoses pulsions de Sagitari !!! Com un cavall/euga en zel !


CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
Continues en la teva ratxa sexual. Et moriràs de ganes de follar a la cuina, amb qualsevol persona i sobretot sobretot que els veins mirin. Vols que et vegin amb tot el teu esplendor ! Voldràs cridar i que tothom et senti ! Laboralment estaràs malament, plantejan-te què coi estàs fent, però val més que et concentris amb el sexe. De diners, més aviat justet.


Armando Rampas
LLEGIR MÉS
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes