Estimats Reis Màgics d'Orient,
Fa molts anys que vaig perdre el costum d'escriure-us una carta. De ben petit ho vaig descobrir del tot innecessari, ja que pensar-la en veu alta repetidament resultava igual d'efectiu. I ho he tornat a fer. De fet, en l'actualitat només em cal pensar-la una mica fort. Només us escric per donar-vos suport i mostrar-vos admiració.
Haig de confessar que mai he tingut un rei preferit. Però de petit sempre seia a la falda del Rei Negre. Sempre hi havia menys nens a la cua i més regals per triar i remenar. La majoria de nens preferien el Rei Ros o el Rei Blanc, no sé perquè. Idiotes. En tot cas, la carta va dirigida a tots tres, perquè us considero un equip. Un equip màgic. De fet, sou el primer Dream Team de la història.
Melcior, Gaspar i Baltasar. En temps passats, homes joves, rics, forts i valents, de cor generós i esperit emprenedor. Un Ros, un Negre i un Blanc ben trobats enmig d'un desert seguint un cometa que fa pampallugues i juga amb la seva quincalla, amb l'únic objectiu de fer arribar una caixeta d'or, una altra de mirra i una altra d'encens a un nen que acaba de néixer a l'altra punta del món. S'ha de reconèixer que els teniu ben posats. A vegades em pregunto que us veu fotre aquella nit... Amb la conya, ja han passat dos mil nou anys, i vosaltres continueu repartint il·lusió per a tot arreu (en aquest punt es podria obrir una discussió sobre si són dos mil nou o dos mil deu anys, o un altra sobre si els reis arriben a tot arreu o no, i si fa il·lusió o tampoc, però no ho farem). Em sembla que ningú s'esperava aquest creixement.
La qüestió és que, amb més o menys encert i profusió cada any heu complert. I us estic molt agraït. Aquest cop però, no les tinc totes. No ho veig clar. Ben bé, no sé per on teniu pensada la ruta, però arribar demà a les 7 del vespre al moll de Barcelona, o altres molls d'altres pobles humits, o fins i tot, a les places majors de tants altres pobles de Catalunya i de la resta d'Occident, d'antuvi, se'm fa difícil d'imaginar. Entenc que en l'actualitat el GpS o altres tecnologies similars poden resoldre el greu problema que suposa seguir un estel fugaç a través de tanta contaminació lumínica i gasosa. Un pardalet m'ha comentat que ja disposeu d'algunes noves tecnologies de la logística en plena fase de desenvolupament i encara a l'abast de molt pocs (tecnologia Z.A.R.A, en diuen), que permeten potenciar el do de la ubiqüitat en persones i materials. El que ja em resulta més difícil és pensar com un negre, un ros i un blanc i tot el seu seguici, per més ancians i venerables que siguin, vestits amb tota la parafernàlia judeo-màgica-cristiana i reial, es pensen moure per aquests mons socarrimats de Déu. Tal com està el panorama entendria que aquest cop no arribéssiu a temps. O simplement no arribéssiu. No sé si teniu més possibilitats que us segrestin uns pirates, uns integristes o la policia aeroportuària.
En tot cas, si aquest any arribeu, sereu més màgics que mai. Ja em direu que heu sopat.
Una abraçada molt forta,
Bona nit i bona sort,
Sòcrates
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada