És per a mi una veritable vergonya haver d’admetre-ho però el cert és que no em ve al cap ni una idea lluminosa per a poder inaugurar amb brillantor aquesta nova secció i la meva col·laboració a Criteri. Al contrari, em bullen un munt d’idees però cap ni una és capaç d’imposar-se a les altres. Vull pensar que més d’un columnista haurà iniciat les seves col·laboracions amb alguna vacil·lació, fins i tot aquells més experimentats, periodistes i tot.
Penso que, al capdavall, el més adient hauria de ser donar la benvinguda a l’any nou i acomiadar l’anterior amb un “bon vent i barca nova” que bona falta ens fa. Més d’un deu pensar que l’any 2009 ha estat catastròfic. No ho ha estat i tampoc ha estat meravellós. Els anys perfectes no existeixen encara que cadascú pugui fer-ne una valoració diferent segons les circumstàncies viscudes, la percepció que en té i la seva mentalitat, si és més o menys positiu, etc… De la mateixa manera que seria molt trist que una persona, al final d’una vida plena de bons i mals moments, a l’hora de jutjar com li ha anat, en fes una valoració pessimista o negativa perquè oblida els bons moments, també seria trist que acomiadéssim l’any amb una valoració negativa, com si no hagués passat res de bo, i no parlo del Barça de les sis copes o de qualsevol altre esdeveniment públic que poguéssim percebre com a positiu, parlo d’aquelles coses que ens han proporcionat alegria o plaer a cadascú de nosaltres, cadascú se les sap i són les més importants. Si us plau, no oblideu els moments feliços en el compte final.
La gent, en general, té una mentalitat dicotòmica que fa que vegi les coses o blanques o negres, que no vegi tota la gamma de colors existent en la realitat, els matisos. Així, un any ha estat bo o dolent, un govern fa les coses bé o malament, la meva vida és meravellosa o no ho és en absolut. Tot judici resulta categòric perquè no s’atura a ponderar pros i contres. Que cadascú pensi en aquelles coses que li han proporcionat alguna alegria, que l’han fet feliç per un moment, que li han millorat la vida per uns instants o l’han fet ser millor persona i llavors, fets els comptes, que jutgi si aquest any ha estat prescindible. A mi m’han passat coses que m’hauria estimat més que no em passessin, que han fet que acabés l’any més trist que quan el vaig començar i sense saber que em depararà el nou any, però també m’han passat coses MERAVELLOSES de les quals no puc prescindir i el record de les quals vull que m’acompanyi tota la vida. Per tant, puc dir de l’any 2009 que és un dels meus anys imprescindibles, tot i les penes que també m’ha causat. Per al 2010 espero que també es faci imprescindible per a mi i per a tothom. Penseu que amb un somriure n’hi pot haver prou.
Feliç any nou!
.JPG)
Aquesta secció promet !
ResponEliminaBenvingut al criTeri !