Steve Jobs abans de fundar l’empresa de la poma treballava en una granja hippy amb la tasca de podar les pomeres. D’aquí el nom de l’empresa que va fundar amb Steve Wozniak i que va anomenar Apple.
Has llegit el totxo de llibre de la seva biografia ?
Doncs sí, i he de dir que m’ha encantat. Però m’he adonat llegint la premsa, blocs o fins i tot veien el programa especial de Millennium, que gairebé ningú parla d’un tema que em va sorprendre molt llegint el llibre i que trobo clau per explicar l’èxit de Steve Jobs. Les seves tisores.
Les seves tisores?
El seu sistema de descartar la gent, les idees i tot el que pogués interferir en el resultat final d’un bon producte (Mac, iPod, iPhone, iPad,...).
Normalment presenten a Steve Jobs com un visionari que va tenir bones idees. Jo crec que de visionari res, ell creava el futur perquè s’imaginava una idea, l’evolucionava amb els millors professionals que ell seleccionava i la portava a la perfecció d’una manera tal que quan ho tenies a les mans era la canya, o almenys significativament millor que qualsevol altra cosa existent.
“La senzillesa és la màxima sofisticació”
Explica per exemple el cas de l’iPhone
Feia molts anys que Nokia, Blackberry o Windows Mobile tenien smartphones (el que en deien telèfons intel·ligents), la cosa anava evolucionant però molt a poc a poc i cap companyia feia un canvi significatiu tot i els grans diners que es movien, era evident que es podia fer millor però ningú pensava res més que en el pròxim model que fos un pèl millor que el model anterior. A mi per aquella època m’havien deixat un HTC amb Windows Mobile, amb GPS, càmera i que em va durar dues setmanes ja que vaig tornar al meu antic Nokia (per cert sense Symbian). Symbian no m’agradava i he de dir que el millor telèfon que he tingut mai com a telèfon és un Nokia petit.
Havia de ser Steve Jobs i una empresa que es dedicava als ordenadors qui portés llum al camí. Ho havia fet igual amb els reproductors de música (iPod), on va agafar un reproductor de mp3 i ho va perfeccionar cap a una direcció fins al final. Tornant als telèfons; jo encara crec que el millor telèfon ha de ser més petit, amb unes tecles per despenjar o fins i tot amb teclat. Però ell va fer un nou sistema basat en una pantalla tàctil amb un sol botó i el va perfeccionar tant que superava la versió amb teclat i el resultat és que s’ha menjat el mercat amb el seu iPhone. Ara tothom intenta seguir-lo, i això no és perquè tingués la millor idea, sinó perquè la va millorar tant que la resta d’empreses estan a anys llum.
La pregunta seria doncs:
perquè les empreses estan a anys llum de la innovació i no poden crear un producte com fa Steve Jobs?.
Crec que és simplement perquè es necessari una gran empresa per crear un producte així i les empreses grans no funcionen. Potser són llocs plens de galifardeus chupopters de diners, directius que només pensen en les vacances i els diners, tècnics frustrats perquè les seves idees no evolucionen, etc. Tal com deia ell mateix:
“El meu objectiu és mantenir-me alerta a la “proliferación de capullos” que porta una empresa a veure’s arrossegada per gent amb talent de segona”.
Això per mi és la gran feina de Steve Jobs, podar la púrria i ajuntar els talents dels tècnics i els dissenyadors junts per fer un gran producte.
“L’experiència amb Macintosh em va ensenyar que als jugadors de primera els hi agrada jugar només amb els de la seva divisió, el que significa que no es pot tolerar als de segona”.
I al tornar a Apple, més tisores ?
Suposo que molts sabreu que després de fundar l’empresa Apple (1976) el van acomiadar (1985). I va ser l’antic directiu de Pepsi (Sculley), a qui el mateix Steve Jobs va convèncer perquè anés a Apple amb la famosa frase:
“Vols passar la resta de la teva vida venent aigua ensucrada
o vols canviar el món?“.
Mentre va estar fora d’Apple Steve Jobs era un noi de 30 anys multimilionari que casi s’arruïna amb algun fracàs (Next,...). Però també va tenir grans èxits com crear Pixar, l’empresa que va fer la primera pel·lícula d’animació (Toy Story). Aquí va passar el mateix de sempre, amb un dissenyador molt bo (John Lasseter), que havia marxat de Disney per frustració, i amb més gent (tots ben seleccionats) i tisores a tot el demés. Va revolucionar les pel·lícules de dibuixos en una època que Disney ja no feia res interessant. Molt bonic és el primer videoclip de Píxar (Luxo Jr. (1986) http://youtu.be/qGxoui3IFS0) que va rebre molts premis i els va animar a crear el logo de Pixar i a fer finalment la pel·lícula Toy Story.
Després d’11 anys sense Steve Jobs Apple estava a punt de desaparèixer. Ell va tornar el 1996. Us deixo un fragment del llibre sobre aquesta fase i que trobo especialment interessant:
Una de las primeras cosas que hizo Jobs durante el proceso de revisión de los productos fue prohibir los PowerPoints. «Detesto que la gente recurra a las presentaciones de diapositivas en lugar de pensar —recordaba Jobs—. La gente se enfrentaba a los problemas creando una presentación. Yo quería que se comprometieran, que discutieran los temas sentados a una mesa, en lugar de mostrarme un puñado de diapositivas. La gente que sabe de lo que está hablando no necesita PowerPoint».
Aquella inspección de los productos puso de manifiesto lo poco centrada que se había vuelto Apple. La empresa estaba fabricando múltiples versiones de cada producto por pura inercia burocrática y para satisfacer los caprichos de los minoristas. «Era una locura —recordaba Schiller—. Miles de productos, la mayoría de ellos pura porquería, hechos por equipos que preferían seguir engañados». Apple contaba con una docena de versiones del Macintosh, cada uno con un número confuso y diferente que iba desde el 1400 hasta el 9600. «Estuve tres semanas pidiéndole a la gente que me lo explicara —comentó Jobs— y no lograba comprenderlo». Al final comenzó a plantear preguntas sencillas, como: «¿Cuáles les digo a mis amigos que se compren?».
Cuando no lograba obtener respuestas sencillas, se ponía a suprimir modelos y productos. Al poco tiempo había acabado con el 70 % de ellos. «Sois gente brillante —le dijo a un equipo—. No deberíais estar perdiendo el tiempo con esta porquería de productos». Muchos de los ingenieros se pusieron furiosos con aquellas tácticas de recortes y cancelaciones, y aquello tuvo como resultado una serie de despidos masivos. Sin embargo, Jobs afirmó después que los buenos trabajadores, incluidos algunos cuyos proyectos se habían suspendido, le estaban agradecidos. «El equipo de ingenieros está completamente entusiasmado —anunció durante una reunión de personal en septiembre de 1997—. Salía de una reunión con gente cuyos productos acababan de ser cancelados y estaban que no cabían en sí de gozo porque por fin habían comprendido qué dirección estábamos tomando».
Tras unas cuantas semanas, Jobs había tenido suficiente. «¡Ya basta! —gritó durante una sesión en la que se planificaba la estrategia comercial de un gran producto—. Esto es una locura». Cogió un rotulador, se acercó a una pizarra y dibujó una línea horizontal y otra vertical para formar un gráfico con cuatro cuadrantes. «Aquí está lo que necesitamos», prosiguió. Sobre las dos columnas escribió «Consumidor» y «Profesional». Etiquetó las dos filas con «Escritorio» y «Portátil». Su trabajo, anunció, consistía en crear cuatro grandes productos, uno para cada cuadrante. «En la sala reinó un silencio sepulcral», recordaba Schiller.
Aquest paràgraf em sembla digne d’emmarcar, vaia crack. No hi ha ningú en cap empresa gran capaç d’aquesta radicalitat simplificada.
Uf m’he perdut, resumeix
Steve Jobs va començar com a podador de pomeres i la resta de la seva vida, sobretot amb el retorn a Apple, va fer evident l’eficàcia de les seves tisores selectives i esmolades.
En les seves pròpies paraules en els seu últims dies de vida:
“Tengo mi propia teoría acerca de por qué compañías como IBM o Microsoft entran en decadencia. Una empresa hace un gran trabajo, innova y se convierte en un monopolio o en algo cercano a ello en un campo determinado, y entonces la calidad del producto se vuelve menos importante. La compañía comienza a valorar más a los grandes comerciales que tienen, porque ellos son los que pueden aumentar los beneficios, y no a los ingenieros y diseñadores de productos. Así pues, los agentes de ventas acaban dirigiendo la compañía.”
Podem aprendre alguna cosa de tot això ?
(Retallades en temps de crisis)
Ara més que mai ens fan falta unes bones retallades: amb els polítics, amb els banquers, amb les administracions, amb les grans empreses... que bé aniria tenir les tisores de Steve Jobs. Tisores que tallen on han de tallar i no indiscriminadament, fa falta tallar el que no és necessari, els “capullos”, per deixar ressorgir les bones idees i els èxits.
Salut i CriTeri per aquest 2012
Referències: El llibre de Steve Jobs que m’ha encantat i que recomano a tothom. El podeu trobar gratis en castellà aquí o en català aquí, aquí o aquí.
Probablement només tenim l'oportunitat de fer unes quantes coses que siguin realment excepcionals i de fer-les bé.
Steve Jobs (1955-2011)
Un bon amic ja m'havia parlat d'aquest llibre. Després de llegir aquesta llaminadura tinc molt clar quin serà el proper llibre a llegir.
ResponEliminaMoltes gràcies i CriTeri per aquest any 2012.
Molt interessant ! Curiós que el seu èxit fos escollir bé. Devia tenir uns bons enemics (amb tots els capullos que va fotre fora).
ResponEliminaGràcies Mr. Llaminadures !
El companys Mossegalapoma han recomanat al seu podcast el meu article que han titulat "Steve Jobs el podador de pomes" ;-).
ResponEliminahttp://mossegalapoma.cat/mossegalapoma-podcast-99-catala-a-lion-vadejocs/
M'ha fet molta il·lusió. No puc més que agraïr el seu suport.
Salut
Genial !!! Felicitats ! Mr
Elimina