A la Revista Criteri estem d’estrena i tirem la casa per la finestra. Aquest mes podem presentar dues noves seccions de l’espai RELATS I SOMNIS. Són ideals per llegir ara que comença a fer caloreta i somiar una mica mentre ens torrem.
Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (I)
La mediática campaña “no
vull pagar” puso de relieve un debate muy interesante para casi toda la
ciudadanía, pero que, por supuesto, ha sido convenientemente silenciado o
redirigido hacia aspectos de mayor rentabilidad electoral o digestibilidad
patriótica. Las preguntas clave son: ¿Con qué criterio se construyen las
autovías y autopistas Aquí, y por qué unas tienen peajes y otras no? ¿Cuántas
veces hay que pagar el coste de una infraestructura a quien realiza la
construcción y el mantenimiento?
Trucs i aplicacions imprescindibles per Android
Aquest mes faig un recull de les aplicacions que més utilitzo i d’alguns trucs d’aquest android que porteu dins... a la butxaca.
MiniRobots
Fa un temps que al blog deiaies.blogspot.com.es vaig veure un DIY (Do It Yourself) que em va encantar! i vaig pensar...CriTeri!!!
Després d'uns dies (o mesos) vaig passar per una botiga i vaig trobar una peça clau per poder fer aquest DIY, una cosa va portar a l'altre...i alehop!!!
Aquí teniu el Fes-t'ho tu del mes de juny; reciclatge en tota regla dels plastidecors que ja no serveixen perquè estan molt petits per poder-los utilitzar.
Us animeu??
Escurats com els plats? Sempre ens quedaran les idees...
Ja ho deia l’editorial
del darrer número del CriTeri, “No tindrem un duro…” Potser no, però tenim quelcom
de millor, idees. Menys mal que tenim idees en la societat de l’abundància en
la qual ens sobra de tot.
Bé, amb tot el que hem
aprés hem de buscar alternatives a l’escassetat d’euros que pot haver a la
nostra cartera, des de fomentar el compartir en comunitat certs aparells que no
utilitzem gaire com els trepans, intentar reparar els electrodomèstics que
s’han espatllat (queda pendent fer de Macgyver amb l’aspiradora de casa),
aprendre a cosir per fer-nos els “dobladillus” dels pantalons, segur que això a
la secció “Fes-t’ho tu” ja ho han tractat. Senzillament crec que l’escassetat d’euros a la cartera està
inversament correlacionada amb la quantitat d’idees que flueixen pel nostre
cervell i les ganes de fer coses creatives que tinguem.
Elogio del pragmatismo
Nuestros medios de comunicación parece que han dejado atrás la cantinela de “nos tienen manía” y algunos han vuelto al lamento de los “malditos liberales”. Cuando gozábamos del mejor sistema financiero del mundo y la prensa anglosajona denunciaba la desnudez de nuestros bancos, a nuestros políticos y periodistas de todas las inclinaciones ideológicas les faltaba tiempo para soltar un cúmulo de improperios contra los hijos de Shakespeare.
Tabú. Miguel Gomes. (2012). Acto de lectura en femenino.
En
cuanto nos sumergimos en un texto u oímos un relato, nuestra imaginación se
pone en acción y construimos una serie de imágenes. Elaboramos, sin querer, un
imaginario que poco a poco va sustituyendo al texto que estamos leyendo o
escuchando. De una forma semejante, el extraordinario filme de Miguel Gomes,
nos muestra cómo una persona se imagina el relato que le es contado sobre el
pasado de una amiga en las lejanas tierras de África. Pero ésta lectura del
filme, puede no ser la única: desde la pura fantasía de quien relata este
pasado, o bien, podríamos interpretar que el prólogo inicial se emparenta con
el resto del episodio africano. De todas formas, asistimos a un filme que
mezcla, dosis de exotismo, problemática política, bello ejemplo de cine
indigenista, maravilloso acercamiento a una forma de hacer cine que recuerda al
de los años 20 y, finalmente, un velado acercamiento al universo femenino.
Tabú, es un filme al borde del
abismo técnico, por su concepción en parte B/N y 16mm; hoy casi todos los
directores realizan en digital. Una rara avis como lo fueron en los albores de
los años 20, filmes como La Reina Kelly
(E. von Stroheim, 1928) o Tabú (F. W.
Murnau, 1930) rodadas en silente cuando ya se estaban estrenando filmes
sonoros.
TERRA PROMESA
A "Terra promesa (Promise land)", Steve Butler és un venedor que ha recorregut un llarg camí des de la seva granja natal fins a l'empresa on treballa. Però la seva trajectòria canvia de rumb quan arriba a un poble on troba molts cors oberts i també moltes portes tancades. Steve i la seva companya de treball Sue Thomason arriben a McKinley, un poble durament colpejat per la crisi financera dels últims anys.
La materia es mi madre
La mano del demonio
me llama desde el árbol de la ciencia.
Me llama por mi número.
Me regala su reino
por un verso de orgullo contra el polvo
del que nací, y al cual retornaré
como mi madre.
me llama desde el árbol de la ciencia.
Me llama por mi número.
Me regala su reino
por un verso de orgullo contra el polvo
del que nací, y al cual retornaré
como mi madre.
EL SENYOR ACOSTUMAT
El Senyor Acostumat es va llevar a les set del matí, tal i com era habitual en ell. Va preparar-se un típic esmorzar composat per torrades amb pernil en dolç de marca blanca i suc de pinya extret directament d'un cartró de tetrabric. Assegut davant del canal de notícies de sempre, amb prou feines va parar atenció a l'habitual carència de sabors de la seva dieta matutina.
Després d'una dutxa ràpida es va vestir amb l'habitual roba d'oficina i va tornar al dormitori on la Senyora Acostumada gaudiria d'unes hores més de son que ell. Fet, d'altra banda, completament habitual.
Malgrat la comprensible enveja que es va apoderar d'ell per uns segons, s'abocà delicadament sobre el jaç i li va fer un furtiu petó de comiat, intentant, això sí, no despertar-la. Ja al replà de l'escala de veïns va fer-se una última inspecció davant del mirall abans de sortir al món.
—Tot com sempre —va pensar— . Som-hi doncs.
No Lluna! No marxis!
Digueu-me, qui de vosaltres mai ha mirat la Lluna com si
res més existís al seu voltant? Rodona, brillant, afilada, present, per sobre,
presidint, la nit, una nit, moltes nits,…
I ai..! Ai! Poca gent s’imagina que la Lluna s’allunya!
On se’n va? Ningú ho sap, però qualsevol de nosaltres es podria inventar el seu
destí. Gràcies a la mecànica dels cels, als oceans, i als resultats de la
gravetat, el nostre únic satèl·lit s’allunya, sense que puguem fer res més que
mirar-la, i per què no? Intentar parlar amb ella, abans que ja no ens senti.
Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna
plena, la lluna plena de maig de 2013.
Barroers del Món (VIII)
Una saga ja
llegendària aquesta que recull solucions inesperades a problemes
previsibles...anem amb la vuitena edició!
1. El circo ha
llegado a su ciudad
Els cartells de
circs són sempre inspiradors; evoquen aventura, risc, exotisme...en aquest cas,
se’ns ofereix anar a veure l’espectacle dels cosacs (és a dir, gent de l’actual
Kazakhstan) provinents del Càucaso (és a
dir, l’actual Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan) Es poden resistir a anar (i de
pas preguntar-los d’on són realment?). També queda el dubte sobre què poden ser
les 25 “atraccions universals”...
El tren de la nit
L'home que et guiarà està aquí, i t'ho diu tot. Estàs apunt per pujar a la nau ? Escolta a Armando Rampas !
Pugeu al tren, al tren de la nit, de la mà de James Brown: The night Train.
Pugeu al tren, al tren de la nit, de la mà de James Brown: The night Train.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
.JPG)
