Home Archives for 2016

El CriTeri de Desembre

dilluns, de desembre 05, 2016

•

Arribem al final d’aquest 2016, i des del CriTeri us portem un grapat de noves entrades: tanquem el cicle “Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes” de les Observacions aleatòries, recuperem la secció La Columna, juguem als Story Cubes amb la Muriel Villanueva i l’Albet Juvany, i ens tapem bé per sortir a córrer amb fred a la secció de Running i Salut. Trobareu aquests i tots els altres articles a la portada del nostre més de Desembre.

Però, tornant la vista al passat mes de novembre, no podem passar per alt la mort de Fidel Castro. Símbol d’una època ja desapareguda, passarà a la història com el líder d’un poble que va preferir ensorrar-se en la seva misèria abans que seguir el camí marcat pels Estats Units, un líder que va despertar moltes esperances de construir un món diferent, per més que acabés dirigint un règim repressiu i autoritari durant gairebé cinquanta anys.

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (4 de 4) – Postproduciendo

dilluns, de desembre 05, 2016

•

Observaciones aleatorias

Fase 5. La postproducción

Y por fin vamos con la que es probablemente la parte menos conocida, más difícil de pronunciar y más crucial en la producción de un (corto)metraje…y que incide de manera profunda en el producto final. Uno pensaba que una vez superadas las alegrías y penas de la preparación del guión y localización, de la preparación del rodaje y del rodaje en sí ya “solo” faltaba juntarlo todo tal y como había sido concebido, meterle cuatro sonidos y pim pam. Nada más diametralmente contrario a la aterradora realidad.

Uno de nuestros ~~operarios~~Dioses sobre la Tierra trabajando a dos ordenadores. Obsérvese cómo hemos retirado prudentemente de la habitación todo objeto cortante o contundente para evitar daños en el equipo

Esclar

dilluns, de desembre 05, 2016

•

Ja haureu sentit a parlar, a hores d'ara, de Círculo Bipolar (i si no, teniu una presentació a la web www.circulobipolar.com).

Com a part d'aquesta productora estic molt content de la feina que vam fer fa uns mesos per a crear un curt (un microcurt, de fet), a partir d'una idea meva.

Com que jo no sé escriure guions li vaig demanar a Muriel Villanueva (www.murielvillanueva.com) si podiem fer-ho entre els dos i, encantada, em va dir que si.

Sense més pràmbuls, mireu primer el microcurt de dos minuts i després seguiu llegint.

Les llibertats i els seus límits

dilluns, de desembre 05, 2016

•

Llibertat, de Zenos Frudakis

Diuen que les llibertats dels uns acaben on comencen les dels altres, és una manera de dir que hom ha d’acceptar restriccions o ha de fer concessions en la seva llibertat si vol viure en pau amb el seu pròxim. Les llibertats individuals o col·lectives, de fet, es trepitgen les unes a les altres, no és que hi hagi una delimitació clara entre unes i altres, no, es superposen, interactuen, es trepitgen, xoquen.

Jugant amb el Juvany als Story Cubes

dilluns, de desembre 05, 2016

•

L'estiu passat, a la meva festa d'aniversari, l'Albert Juvany i la seva família em van regalar dues caixes d'Story Cubes. Però si vaig pensar en ell per compartir l'experiment no és només per això, ni perquè l'estimi tant. Vaig pensar en ell perquè l'admiro com a escriptor (i en tantes altres coses que no vénen al cas). És un honor compartir amb ell aquest díptic: dues històries a partir de la mateixa idea generadora, la imatge següent.

Lasaña de boletus y berenjena

dilluns, de desembre 05, 2016

•

¡Hola cocineretes!

Este mes os traigo una receta perfecta para las fiestas de Navidad ¿no creéis?. Una lasaña suave pero muy muy sabrosa que os hará quedar como los perfectos anfitriones!

Cocineretes, vamos a la cocina para sorprender a nuestros invitados!!!

Ingredientes (para 4 personas):

6 láminas grandes de lasaña
1/2 kg de boletus
4 champiñones
1 berenjena
1/2 cebolla
1 diente de ajo
2 tomates
Hierbas aromáticas (albahaca, perejil y apio)
1/2 guindilla
Pimienta negra
Aceite de oliva
Sal

Para la bechamel:

1 cucharada de harina
1 vaso de leche
Nuez moscada
Pimienta negra
Aceite y sal

Noruega no és el que semblava

dilluns, de desembre 05, 2016

•

Els països nòrdics tenen una aura de desenvolupament, sentit estètic i modernitat que no sempre és obvi sobre el terreny...algunes proves del cas de Noruega, a continuació.

1. Rotondes subterrànies

Les carreteres noruegues són famoses pels seus recorreguts extrems, vorejant muntanyes, fiords i plenes de túnels...a més d’un de més de 23 km, hi ha d’altres força curiosos com aquest amb rotonda incorporada...

Correr cuando hace frío, esto es lo que nadie te había dicho antes

dilluns, de desembre 05, 2016

•

Running y Salud

El frío del invierno es inevitable my friend, y en estas fechas hay más carreras que nunca.Además, como el trabajo, la familia y la “la vida de fuera del running” nos pide algo de tiempo... acabamos entrenando a primerísima hora del día o a ultima hora de la jornada. ¡Cuando más frío hace! El calor afectaba al ritmo de carrer (lee el post aquí), pero también el frío, vamos a ver cómo afecta la bajada del mercurio en el termómetro.

Trumpetazo (o com fabricar 60 millions de tanoques)

dissabte, de novembre 05, 2016

•

Arriben els primers freds, i la Cocinereta ens compensa amb unes reconfortants llenties amb carabassa i espinacs. Si us quedeu amb gana, visiteu la secció de l'Abel Pau i degusteu el seu article sobre Fotografia de producte. Tampoc no us perdeu les Litespurnes de la Muriel Villanueva, que aquest mes entrevista al novel·lista Joanjo Garcia, i la resta de seccions del nostre número de novembre.

Al món exterior es va tancar finalment l'acord comercial amb Canadà (CETA), malgrat les reticències de bona part de la població civil i d'alguns països de la Unió Europea. Encara no sabem si correrà pitjor sort el seu germà gran, l'acord comercial amb els Estats Units (TTIP), després de la insòlita victòria de Donald Trump en les recents eleccions a la presidència dels Estats Units. Victòria que semblava improbable des del punt de vista de les enquestes i del nostre raonament lògic, però que el nostre subconscient sospitava com a fatalitat previsible, i no només per això de les lleis de Murphy.

Cosas a importar (gratis, no se asusten) de los países nórdicos

dissabte, de novembre 05, 2016

•

Observaciones aleatorias

En un reciente viaje de un mes uno pudo disfrutar, en la medida que permitió la meteorología “estival”, de dos de los países campeones en (casi) todas las escalas que miden el éxito de una sociedad: Dinamarca y Noruega. No entraremos en las abrumadoras ventajas sociales que disfrutan aquellas gentes que piensan estúpidamente que pagar impuestos no tiene por qué ser malo, más que nada por no deprimirnos ante nuestro panorama patrio...no mentaremos las bajas de maternidad ni de paternidad, ni a Gini ni a Lorenz, ni repasaremos supersticiones infundadas como son los índices de desarrollo humano o de percepción de la corrupción, informes Pisa, carriles bici y otras mandangas. Tampoco desmontaremos (no hoy, al menos) algunos mitos de quien piensa que aquello es el paraíso social donde todos son felices y prósperos. En fin, que vamos a poner un listón a nuestra menguante altura, proponiendo algunas buenas costumbres de allí* fácilmente adaptables Aquí y, lo más importante, a coste mínimo o nulo (en otras palabas: bajen las expectativas):

*allí: en realidad muchos de estos fenómenos han sido vistos también en otros países y regiones, pero aprovecharemos el tirón comercial de lo nórdico para ventilarlas…

- Las galletas sin aceite de palma son tristemente tan escasas como Aquí…pero al menos lo anuncian con orgullo en el envoltorio. De hecho todos los productos que podrían llevar aceite de palma y no lo llevan lo hacen patente.

Uten palmeolje: mis palabras preferidas en noruego sobre mis galletas noruegas preferidas

Fotografia de producte

dissabte, de novembre 05, 2016

•

Quan et demanen "vols fer les fotos que il·lustraran un llibre de receptes de torrades?" automàticament dius que si, sense ser conscient del tot de l'enorme feinada que significa això quan el nombre de torrades a fotografiar és, ni més ni menys, de 50.

M'agradaria explicar, en aquest article i essent conscient que encara dec la taronja, les interioritats de la part fotogràfica de crear un lllibre com aquest:

Entrevista al novel·lista valencià Joanjo Garcia

dissabte, de novembre 05, 2016

•

«Que [els lectors] ens noten al darrere carregant l'arma més eficaç

contra un adversari que és un mirall.»

El Joanjo Garcia és un escriptor valencià de la meva generació. Ens coneixem des de fa molt i hem compartit amics, sopars, xerrades, concerts i manifestacions. Des de fa pocs anys ens uneix, a més, la passió per l'escriptura literària.

Viajes

dissabte, de novembre 05, 2016

•

La Vida Es Corta

Descubrir tu barrio haciendo zigzags. Hablar con la tercera persona que encuentres en cada calle. Ir a comer al restaurante marroquí. Leer la Odisea. Emprender un largo viaje interior. Sin moverte de casa. Irte muy lejos para no cambiar nada. Peregrinar a Santiago sin llegar a Santiago. Viajar en sueños a la India. Ir a Australia y soñar que estás en casa. Recorrer un país en bicicleta. Hablar con el chino del piso de arriba. Cruzar el océano en barco. Dar la vuelta al mundo en ochenta días. Vivir.

Lentejas con calabaza y espinacas

dissabte, de novembre 05, 2016

•

Ingredientes (para 2 personas):

200 gr de lentejas pardinas
Calabaza
Espinacas
1/2 calabacín
1 zanahoria
1/2 cebolla
1/4 pimiento rojo
1 patata
1 tomate
1 hoja de laurel
Pimentón de la Vera
Aceite de oliva
Sal

Arracionalitat

dissabte, de novembre 05, 2016

•

L'oposició racionalitat / irracionalitat és un clàssic a tots els debats que es fan sobre política, societat, art, filosofia, i tot l'etcètera que es vulgui. El primer s'enduu tots els atributs positius; el segon, tots els negatius. És un fet comú que per enlairar-se als ulls dels altres una persona es proclami racional, i es vanti que la raó és l'únic que guia el seu comportament. Els fans de Star Trek idealitzen Spock, un personatge sortit d'una civilització – la vulcaniana – on la raó guia totes les passes. I l'adjectiu (des)qualificatiu més comú per qui vol desqualificar qui pensa diferent és, precisament, irracional. I alhora, l'impuls contrari: el de mantenir que la posició pròpia és racional, l'única racional, i per tant l'única moralment acceptable.

Coses estranyes

dissabte, de novembre 05, 2016

•

Allà va una nova tongada d’elements la natura dels quals és, simplement, inextricable per a qui subscriu...

1. Boles de pèl

Com a no-propietari de mascotes, reconec que els seus complements em semblen sorprenents...però aquest és, sense dubte, el meu favorit...

Un futur millor

dimecres, d’octubre 05, 2016

•

Rebem les primeres pluges de la tardor amb alegria, que ens conviden a devorar la nova secció Litespurnes, on la Muriel Villanueva compartirà amb nosaltres algunes espurnes literàries. Benvinguda Muriel, és un honor comptar amb tu a l’equip del CriTeri.

Ens porta també la tardor notícies esperançadores des de Colòmbia, on l’acord de pau assolit entre el govern i les FARC podria acabar amb més de 50 anys de conflicte armat. No serà un camí fàcil, com ha demostrat el propi poble colombià que va rebutjar l’acord en referèndum. Malgrat això, la voluntat de les parts per mantenir l’acord, i el talant del president Santos, que ha convidat a unir-se al diàleg als partidaris del NO, segueixen oferint un horitzó d’esperança.

Els partits contraris a l’acord, liderats per l’ex-president Álvaro Uribe, argumenten que aquest ofereix als líders guerrillers una impunitat inacceptable. Més complex resulta analitzar les raons que, per un estret marge, han portat al ciutadà de peu a rebutjar l’acord.

En qualsevol cas, la negativa d’una part dels colombians evidencia que superar una ferida tan fonda requereix molt de diàleg i concessions per ambdues parts. Concessions que una part de la societat pot no estar preparada per oferir, però que són necessàries per trencar el cercle viciós de la violència i fer avançar la societat.

¿Celebrar el 12 de octubre?

dimecres, d’octubre 05, 2016

•

Observaciones aleatorias

Me sorprende profundamente el rechazo que causa la conmemoración del que fue probablemente el hito más significativo de la Humanidad en los últimos, como mínimo, 1000 años: la conexión definitiva y desde entonces ininterrumpida de los dos grandes bloques continentales del Mundo – Eurasiáfrica y América, un hito cuya importancia es imposible de exagerar desde entonces hasta hoy. Por tanto, y en mi humilde opinión, el encuentro de los europeos y los americanos ocurrido en 1492 es, en mi opinión, algo altamente conmemorable.

Efectivamente, lo que vino después de este Encuentro fueron las tristemente habituales consecuencias de poner en el mismo espacio y tiempo dos civilizaciones con diferente capacidad tecnológica militar (y pool microbiano): saqueo, esclavización, exterminio, epidemias, imposición de creencias…una tremenda tragedia que diezmó un continente. Sin quererlo justificar en absoluto, este fenómeno no era precisamente nuevo, ya que fue la base de la expansión de (¿casi?) todas las civilizaciones en cualquiera de los siglos precedentes…y no varió demasiado en los posteriores. Por ir a un ejemplo cercano: la romanización de Iberia se basó en los mismos principios: conquista militar, aniquilar al que no colaborara y, para facilitar los avances, en alianzas con tribus que estaban subyugadas por otras más poderosas, de manera que la carne de cañón la pusieran otros. Y no veo a nadie pidiendo que dejemos de emplear palabras de origen latino como protesta por el genocidio íbero.

Algunos sitios que el Ser Humano no ha conseguido cambiar de manera notable en América…la Reserva Eduardo Avaroa (Bolivia)

No ho sé fer d'altra manera

dimecres, d’octubre 05, 2016

•

Abans que res, em vull disculpar perquè no he fet la foto millorada de la versió de la foto de l'article anterior. Ho faré, però he de trobar el temps i, sobretot, les ganes.

Diumenge a la tarda, vam seure al sofà de casa i vam decidir mirar alguna cosa del Filmin. Vam veure "Alcaldessa", un petit seguiment dels passos d'Ada Colau i el seu grup des dels mesos anteriors al moment d'esdevenir alcaldessa, fins a aquest moment.

Em va cridar l'atenció una frase que més o menys deia: "Quan me'n vaig adonar que fer política implica parlar cada dia aquí, i allà, i no tenir temps de pensar, vaig veure que s'ha de parlar amb la sang freda, sense sentir el que dius, i jo, això no ho sé fer així. Necessito sentir el que dic".

Paral·lelament a aquest pensament, jo he vist que com més gaudeixo fent fotografia és agafant cert vincle amb els anomenats "clients", parlar amb ells, saber de la seva vida, de com es van conèixer (si són una parella als que els faig les fotos de boda), com estan els fills que vaig fotografiar fa temps, com avança el projecte del que em van parlar quan vam fer aquella sessió de fotos,... No ho sé fer d'altra manera. No vull fer-ho diferent.

Un exemple tangible d'aquesta manera de fer són la Raquel, l'Albert i els seus fills Èrica i Albert (petit!). Ara fa un any i mig va néixer l'Èrica i la Raquel i l'Albert, els pares, em van demanar si jo feia sessions Newborn.

Respiro

dimecres, d’octubre 05, 2016

•

Respiro. Respiro. Respiro. El cap em diu que no. Els peus ballen que no. Respiro estirada al terra, tapadeta amb una manta blanca. Respiro. Respiro. Les mans se'm van adormint i el cap em diu que no. I no respiro.

Tallarines con espárragos y gambas

dimecres, d’octubre 05, 2016

•

Ingredientes:

Tallarines
Espárragos verdes
Gambas peladas
Perejil fresco
Queso parmesano
Pimienta negra
Aceite de oliva
Sal

Barroers del món (X)

dimecres, d’octubre 05, 2016

•

Sí, arribem a la desena edició del nostre particular mostrari de barroers del món, una subsecció ja clàssica a on compartim algunes de les fites de l’arquitectura, l'enginyeria i el comportament humà en general.

1. Ganes d’agafar l’ascensor (Belgrad)

Tota una declaració d'intencions...

Tornem al cole

dilluns, de setembre 05, 2016

•

Arriba setembre i tornem al cole, acostumats ja al desgovern i endinsats en el debat de si cal suspendre l'aplicació de la LOMCE. L'educació és la base del progrés de qualsevol societat. Els nostres polítics semblen saber-ho, si s'ha de jutjar per la quantitat de lleis educatives aprovades. El que no semblen saber és que les lleis no són varetes màgiques, i que hi ha problemes profunds que requereixen de debats fondos i tranquils, complicitats, horitzons comuns i... pressupost.

Des de l'any 1980, una llei educativa ens dura una mitjana de poc més de cinc anys. Després, la llencem a les escombraries i en fem una de nova. Sense pactar amb l'oposició, perquè pactar és de covards. Amb unes senzilles divisions i multiplicacions, tenim que quan un estudiant acabi la universitat haurà passat per unes 3 lleis educatives distintes. El resultat és que Espanya és l'estat de la Unió Europea amb una major tassa d'abandonament escolar (segons Eurostat, al 2015 el 19,97% dels joves abandonava prematurament els estudis a Espanya, quan la mitjana europea és del 11%).

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (3) – El rodaje

dilluns, de setembre 05, 2016

•

Observaciones aleatorias

Fase 4. El rodaje

El momento culminante de la producción cinematográfica, por simple que sea es, claro está, el rodaje. Ahí es donde se sabe si todos los preparativos han sido suficientes y donde el equipo se enfrenta sin red a Murphy y sus habituales caprichos.

Nos quedamos el mes anterior con las dificultades para coordinar las cambiantes y animadas agendas de las más de 10 personas imprescindibles (miembros del equipo técnico, actores y habitantes de la casa en la que haríamos los interiores), encontrando milagrosamente un domingo apto para todos los involucrados, en el que debíamos grabar todas las escenas de interior, dejando los exteriores (con menos gente necesaria) para un fin de semana completo.

Conte: Piscina

dilluns, de setembre 05, 2016

•

Amb el conte Piscina inauguro la secció Litespurnes, en la que us oferiré mensualment espurnes literàries: contes o poemes propis o d'altres autors, entrevistes a escriptors que admiro, articles sobre tècniques narratives, ressenyes sobre obres literàries o cinematogràfiques, reflexions sobre l'escriptura com a fet creatiu... Espero que en gaudiu!

Hamburguesa de merluza y espinacas

dilluns, de setembre 05, 2016

•

Ingredientes:

Merluza
1 manojo de espinacas
1 patata mediana
1 cebolla
Perejil fresco
1 huevo
Pan rallado
Pimienta negra
Sal

L'esport és política? Òbviament....

dilluns, de setembre 05, 2016

•

Lliure indirecte

S’han acabat els Jocs Olímpics de Rio. L’expressió poliesportiva més potent a escala terrestre, la que dóna representació a esports minoritaris, la que fomenta la solidaritat i la germanor entre atletes. I cal desitjar que talents com Mireia Belmonte, or en natació, Lidia Valentin bronze en halterofília, o Carolina Marín, or en bàdminton, esdevinguin referents per a nois i noies, i que puguin dinamitzar la pràctica d’aquests esports. Perquè un món on els joves practiquin esport el volem tots, i perquè la progressió dels esports menys mediàtics també és positiva per a evitar una polarització cada cop més gran. Es pot fer un anàlisis estrictament esportiva dels resultats del Jocs, cosa desitjable, però l’entorn és molt més complex. L’arbre no pot tapar el bosc.
Els membres del Comité Olímpic Internacional, que decideix quines ciutats organitzen Jocs Olímpics són un total de 103, però 43 d’ells són europeus (el continent amb més representació), la qual cosa ja produeix un biaix que, segurament, es tradueix després en les ciutats escollides.

¿Cuál es la mejor superficie para correr?

dilluns, de setembre 05, 2016

•

Asfalto, Césped, arena, pista de atletismo, camino o la cinta de correr. Son varios los terrenos por donde pisar a la hora de entrenar. Te vamos a enseñar cuál elegir en función del tipo de entrenamiento que realices.

Al correr golpeamos contra el suelo y sometemos a nuestras articulaciones a continuos impactos y a la larga, estos impactos hacen a los músculos y a los huesos más fuertes. Pero al pisar también trasmitimos una fuerza contra el suelo que devuelve una fuerza en la dirección opuesta a través de la pierna que agravan o potencia las lesiones existentes. Si sabemos aprovechar con una buena técnica de carrera la fuerza de rebote que devuelve el suelo podemos llegar a correr más rápido con menos esfuerzo.

Coses de les webs

dilluns, de setembre 05, 2016

•

Coses de la modernitat que, de vegades se’ns escapen als mortals…

1. La política de preus en lloguer de cotxes

No deixa de ser curiós que el preu de lloguer dels productes sigui inversament proporcional al seu preu d’adquisició.

No tanquem per vacances

divendres, d’agost 05, 2016

•

Arriba el CriTeri d'agost, escrit furtivament a les cadires d'un cinema d'estiu, imaginat al "galliner" d'un autobús polsegós, publicat secretament des de l'ambient fantasmagòric d'una oficina desèrtica.

Arriba carregat de seccions apassionants i alhora clàssiques dins l'univers criterià. No us perdeu el segon episodi de la sèrie sobre John Ford a Letras de cine, les incursions de les Observacions Aleatòries dins del mon de la producció cinematogràfica o les reflexions del Batiscaf sobre nusos gordians i resolució de problemes. Tampoc no deixeu de provar l'amanida de quinoa amb alga wakame de La Cocinereta, i feu una breu parada a Senyàlia i Foto el camp.

Gaudiu de l'estiu els que ens llegiu des d'aquesta part de l'hemisferi, gaudiu de l'hivern els que ens llegiu des de més lluny, i sobretot guardeu-vos un foradet pels petits plaers quotidians, com prendre un gelat de torró, una xocolata calenta, o com llegir el CriTeri una tarda de diumenge.

Salut i CriTeri!!!

----------------------------------------------------------------------

Llega el CriTeri de agosto, escrito furtivamente en las sillas de un cine de verano, imaginado en el "gallinero" de un autobús polvoriento, publicado secretamente desde el ambiente fantasmagórico de una oficina desértica.

Llega cargado de secciones apasionantes a la vez que clásicas dentro del universo criteriano. No os perdáis el segundo episodio de la serie sobre John Ford en Letras de cine, las incursiones de las Observaciones Aleatorias en el mundo de la producción cinematográfica o las reflexiones del Batiscaf sobre nudos gordianos y resolución de problemas. Tampoco dejéis de probar la ensalada de quinoa con alga wakame de La Cocinereta, y haced una breve parada en Senyàlia y Foto el camp.

Disfrutad del verano los que nos leéis desde esta parte del hemisferio, disfrutad del invierno los que nos leéis desde más lejos, y sobretodo guardaos el tiempo necesario para los pequeños placeres cotidianos, como tomar un helado de turrón, un chocolate caliente, o como leer el CriTeri una tarde de domingo.

Salut i CriTeri!!!

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (2) – Preparando el rodaje

divendres, d’agost 05, 2016

•

Observaciones aleatorias

El mes pasado presentamos cómo un indocumentado como quien suscribe puede acabar enfrascado en la producción de un cortometraje y cómo son las fases iniciales de preparación del guión literario y técnico, así como las localizaciones…este mes, repasaré mis humildes vivencias en la siguiente fase:

Fase 3. Preparación del rodaje

Ésta es la parte que más trabajo implica para el productor, ya que tiene la responsabilidad de asegurarse de que Todos (con T mayúscula) los medios humanos, técnicos, materiales y logísticos estarán cada día de rodaje, en el lugar, momento y disposición requeridas. Nuevamente, el trabajo me ha servido para algo: la plantación de árboles en unas cuantas decenas de hectáreas te enseñan que Murphy siempre está ahí, así que cada movimiento de planificación, por pequeño que sea, debe ir acompañado de un plan de contingencia ~~por si sale mal~~ para cuando salga mal. Y en un rodaje hay muchas cosas que pueden salir mal, y de hecho salen.

Parte del equipo técnico imprescindible...

a) Los medios humanos

La primera foto

divendres, d’agost 05, 2016

•

Aquest mes us proposo el següent exercici pràctic:

Agafeu la primera foto (artística) que vau fer (i vau compartir, potser).
Comenteu-la, refresqueu la memòria de perquè, com, quan la vau fer...
Comenteu els errors que creieu que té.
Penseu i comenteu les millores que li farieu a nivell estètic/conceptual.
Repetiu la foto, feu-ne una nova versió, intentant mantenir l'essència al màxim.
Penseu en la nova versió i en si ha millorat, si heu après, què heu après...
Pujeu-la de nou i torneu-la a compartir fent referència a aquest exercici

Centauros del desierto (John Ford, 1956) - John Ford, el mejor cineasta de todos los tiempos (2)

divendres, d’agost 05, 2016

•

John Ford, maestro de maestros, porque su estilo fue inigualable, producto del sistema de estilo clásico hollywoodiense, que él poco a poco, sin rubor, sino en pos del buen sentido de la narración, modificará a su antojo, por la aportación de un sinfín de nuevos hallazgos técnicos que muchas veces se atribuyen a otros pero que él fue el primero en experimentar, y por la repetición de una y otra vez de los mismos trasuntos o motivos que le hacía perfeccionar cada vez más su forma de incorporarlos al discurrir de la narración.

En Ford encontramos al cineasta más puramente clasicista, Fort Apache (1948), como el cineasta que va a ir incorporando los primeros eslabones de la ruptura con ese purismo academicista: el surgimiento de la modernidad y el manierismo con filmes como Centauros del desierto o El hombre que mató a Liberty Valance (1962).

Ensalada de quinoa con alga wakame

divendres, d’agost 05, 2016

•

Ingredientes:

Quinoa
Alga wakame
1 pepino

Para el aliño:

Zumo de 1/2 mandarina
Zumo de 1/2 lima
Salsa de soja
Pimienta negra
Aceite de oliva
Sal

Teoria de nusos

divendres, d’agost 05, 2016

•

La teoria de nusos és una part rellevant de la matemàtica. Definir què és un nus, com es quantifica la seva complexitat, algoritmes de resolució... tot plegat és ben atractiu per algú habituat a traslladar fets quotidians a equacions matemàtiques. Els mites i les faules referents als nusos són més aviat narracions enfocades a veure en els nusos la metàfora dels problemes. I desfer un nus és una metàfora de la resolució d'un problema. Resoldre un nus extremadament complicat és la metàfora de la resolució d'un problema extremadament complicat.

U. El mite més famós

El nus gordià és, sens dubte, el més famós. És un nus mític, de fet. I el mite té variants i detalls que per la seva banda també el compliquen: el mite del nus gordià és, en si mateix, un altre nus. Aquí esmentarem els fets més essencials, que són els únics que ens calen per a aquest Batiscaf.

Les futures generacions, en risc

divendres, d’agost 05, 2016

•

Estem a temps d'aturar aquest llegat que estem deixant a les noves generacions, o ja han sigut marcades per a sempre?

1. Sevilla, una vegada més

Els nostres corresponsals a Sevilla (gràcies, M&I!) no donen a l’abast amb tant cartell mític…qui sap si és més notable el comptar amb Leticia Sabater o el fet d’haver plagiat-sense-plagiar el nom del musical…

El CriTeri de juliol

dimarts, de juliol 05, 2016

•

Ens sorprèn aquest mes de juliol encara convalescents per la doble ressaca electoral del Brexit i la «campanada» de Rajoy. Deixant de banda els resultats, la convocatòria del Brexit planteja un debat de fons molt interessant.

Alguns han titllat de covard el primer ministre britànic, David Cameron, al·legant que delegava en la ciutadania una decisió que corresponia al seu govern. Punt de vista curiós, atès que (gairebé) ningú ha acusat de covards als ciutadans per delegar repetidament les nostres decisions en els polítics.

Cómo producir un cortometraje sin saber producir cortometrajes (1)

dimarts, de juliol 05, 2016

•

Observaciones aleatorias

Los que tenemos una tendencia desaforada a enmarronamientos no remunerados no somos capaces de dejar pasar una oportunidad como es producir un corto de nivel de dificultad media sin tener ni idea de lo que hay que hacer…aquí comienza una mini-serie sobre mi experiencia en este proceso, con un punto de vista totalmente subjetivo y personal, por si a alguien le interesa(ra)…

Uno no es impermeable a la gente motivada ni a los proyectos kamikazes y aún menos a las casualidades (“solo la casualidad nos habla”, decía Kundera). Así que cuando P y H me comentan un día en un bar que tienen el guión de un corto bastante avanzado y que solo les faltan las localizaciones, y a medida que me dan más detalles se hace evidente que Solsona (uno de los extremos del péndulo en el que vivo) cuadra exactamente con lo que están buscando y que además les hace falta un productor aunque sea novato…solo hay que zambullirse en el torrente y fluir.

¿Qué hace un productor?

El viatge del fotó que caminava pel carrer

dimarts, de juliol 05, 2016

•

(versión en español al final)

Hola, sóc un fotó i el meu nom és Josep. Fa un temps jo rondava pel barri jueu de Barcelona. Ara sóc, en certa manera, representant un color al segon prestatge de l'estanteria d'una casa.

M'explico. Jo anava tranquil fent un passeig a tota pressa, a uns tres-cents mil kilòmetres per segon, pel barri Jueu de Barcelona. De sobte vaig sentir un fotògraf que li deia a la seva parella: "Posa't aquí, mira, el mapa que portes a la mà, així, arrepenja't a la paret. Puja el peu, aquest no, l'altre". Em vaig despistar mirant la noia, que era molt guapa, i, de sobte, plam, vaig rebotar contra la seva cara i vaig anar directe cap al fotògraf.

Us poso la imatge del que hauria vist en aquell moment si m'hagués girat i no fós perquè vaig topar amb el vidre de l'objectiu de la càmera del fotògraf.

Centauros del desierto (John Ford, 1956) - 1. John Ford, el mejor cineasta de todos los tiempos

dimarts, de juliol 05, 2016

•

El 26 de mayo de 1956, se estrenó este monumental filme del más grande cineasta de todos los tiempos. Ahora se conmemoran los 60 años de su primera exhibición, y nos acordarnos, no solo del filme, sino también del maestro de maestros. The Seachers, título original es, en apariencia un gran filme del género Western, y también, solo en apariencia, uno de los más genuinos ejemplos de cine de estilo clásico. Pero The Seachers es un filme tan grande como polémico que solo es posible comentarlo al lado de los más grandes de la Historia del Cine; de hecho casi siempre ha estado en los puestos de privilegio de estas listas; la más prestigiosa de ellas es la efectuada cada década por la revista Sight and Sound. La última, en sus 10 primeros lugares figuran: Vertigo (Alfred Hitchcock, 1958) Citizen Kane (Orson Welles, 1941), Tokyo Story (Ozu Yasujiro, 1953), La Règle du jeu (Jean Renoir, 1939), Sunrise: A Song of Two Humans (FW Murnau, 1927), 2001: A Space Odyssey (Stanley Kubrick, 1968), The Searchers (John Ford, 1956), Man with a Movie Camera (Dziga Vertov, 1929), The Passion of Joan of Arc (Carl Dreyer, 1927), 8½ (Federico Fellini, 1963).

Frágil y sólido espejismo

dimarts, de juliol 05, 2016

•

La Vida Es Corta

Pasó un tren sobre la hoja de papel sin deformarla. La agarró el niño con sus manos y sin esfuerzo la rasgó. Calló la lluvia y la volvió blanda y quebradiza. Como la hoja de papel, el amor derriba fronteras y derrota ejércitos, pero se rompe en pedazos con un silencio inoportuno, con una mirada furtiva, con unas palabras incómodas. La fragilidad del granito, la dureza del barro. Un terremoto. Un papel hecho añicos.

A veces, el amor se puede pegar, o coser, o grapar. Permanecen sin embargo las cicatrices, las costuras delatoras. Las réplicas del terremoto son imprevisibles. Quizá suavemente terroríficas, quizá devastadoras. La culpa, la duda, la apatía. La ruptura.

Champiñones rellenos

dimarts, de juliol 05, 2016

•

Ingredientes:

5 o 6 champiñones grandes
1/2 cebolla
1 diente de ajo
Jamón serrano
Perejil fresco
Cebollino fresco
Queso fresco
Leche
Pimienta negra
Aceite y sal

Les notes de final de curs

dimarts, de juliol 05, 2016

•

Lliure indirecte

Les notes de final de curs

S’ha acabat la temporada de futbol, tant de tornejos de clubs com de seleccions, i és l’hora de posar nota al resultat final, els mèrits i l’evolució dels diferents equips. I cal posar èmfasi en que no només cal destacar el resultat final perquè sinó arribarà un moment en que el futbol es resumirà en una simple estadística, i el joc, l’espectacle en si, allò que veiem amb els ulls no pot ésser amagat per les emocions positives que suposen les victòries o els disgustos que ens donen les derrotes.
Les lligues segueixen essent el torneig que mostra una millor relació entre trajectòria d’un equip i resultat final; la Champions sempre la guanya un equip gran, encara que es mostra com la sort als creuaments i arbitratges són un factor clau per a poder guanyar-la, mentre que l’Eurocopa és un torneig on un equip menor, amb poc futbol i amb pocs mèrits, pot arribar a emportar-se-la: ja ha passat amb Dinamarca al 1992, Grècia al 2004, i Portugal al 2016, cada 12 anys es repeteix la història... A la tercera vegada que passa això caldria reflexionar sobre el sistema d’aquesta competició, l’estat físic en que arriben els millors jugadors, els pocs partits per recordar que ens dóna el torneig, etc, etc, etc.....

Les notes finals

Cum laude:

Leicester

El polvoroso manto de la luna

dimarts, de juliol 05, 2016

•

Fuente: NASA

Para los pulcros, para los tiquismiquis, para los que visten de blanco, para los alérgicos, para todos ellos, un consejo: ni se les ocurra subir a la luna. Dicen por ahí que una enorme nube de polvo la rodea. Hace un tiempo lo leí en una de esas revistas mientras esperaba en la peluquería. Creo que se llamaba Nature o algo así. Tan brillante y limpia que la veo siempre allá arriba… y resulta que a su alrededor se acumula lo mismo que en las estanterías del piso de mi tía abuela. Esta noche salgo a saludarla y ya sea de paso, a preguntarle como se las apaña para no estornudar con tanto manto polvoroso a su alrededor.

Subscriure's a: Missatges ( Atom )

Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes