A l’Editorial cada mes parlem d’una secció i
amb tantes novetats ens hem oblidat de presentar un clàssic de la revista: la
secció “Llaminadures electròniques”. A més, aquest mes és especial perquè
Mr.Llamindures col·labora amb Armando Rampas, que es troba a les Amèriques, per
explicar-nos una llaminadura petita i dolça que encara no ha arribat a Catalunya, el Chromecast. No us ho perdeu!
La Biblia presenta: El Arca de Noé (II)
Diluvio y post-diluvio
Habíamos dejado el mes pasado a ocho seres humanos con entre 3 y 18 millones de animales y varios cientos de miles de plantas, metidos en un barco, hacinados, intercambiando miradas esquivas, pensando si todo aquello tenía sentido o era algún tipo de broma divina…hasta que por fin comenzó la lluvia, que duró 40 días (y 40 noches), hasta cubrir toda la superficie de la Tierra...la cosa se iba poniendo emocionante.
Chromecast: connecta el teu mòbil a la TV
Amando Rampas està Estats Units i té una llaminadura que encara no ha arribat a les nostres contrades. Li farem una petita entrevista, perquè ens faci una mica de dentetes, i ens expliqui com és de nou i fantàstic aquest aparell tan petit que es connecta a la TV anomenat Crhomecast.
Calamar-Galleta
.jpg)
Antes de embarcar rumbo a la isla de Koh-Phangan hicimos una parada express para cenar. Me sorprendió el tratamiento culinario realizado al calamar en este pueblo marinero del sur de Tailandia.
Todos los cerdos son iguales
En la famosa sátira de George Orwell, Rebelión en la Granja, los animales echan al déspota granjero, y redactan siete mandamientos que regirían su idílica convivencia y su feliz existencia durante el resto de sus días. La cosa se tuerce cuando los cerdos toman el control de la granja, que a partir de ahora regentarán con mano de hierro. Por último, acuñan un único mandamiento hoy por todos conocido: Todos los animales son iguales, pero algunos animales son más iguales que otros.
MEKANIKA (3 de 4)
La llum del sol el va desvetllar i va sortir del llit sense saber ni com hi havia arribat. Tant era. Tenia la boca tan seca que només desitjava amorrar-se a la primera aixeta de la casa que trobés.
Al menjador hi havia en Frank que, en veure’l dret, se li va llençar a sobre amb els braços oberts.
Alcorans
ALCORANS
Per als musulmans, l'Alcorà és més sagrat que no pas l'Evangeli per als cristians. Jaume Flaquer recordava fa poc en un article que, mentre els Evangelis són escrits d'homes que tracten sobre Jesús, que és la paraula de Déu feta home, per als musulmans l'Alcorà és la paraula de Déu mateixa: en comparació amb un evangeli, es troba un graó per damunt. Remetre, doncs, una qüestió a veure què diu l'Alcorà és remetre-la a una autoritat tan suprema que impedeix cap mena de discussió.
Però a la fi, res no és tan senzill.
Como aquí, en ninguna parte
Es curioso, pero
creo que todos hemos oído esta aseveración en diferentes contextos y
situaciones. Por poner un ejemplo, cuando estamos en el extranjero, y ante un
plato típico, alguno dice eso de “estoy deseando llegar a casa y comerme una
tortilla de patatas”. Es curioso escuchar cosas así en países como Italia o
Portugal en donde tardaríamos meses en probar todos sus platos típicos. Pero un
error muy frecuente, es el de despreciar aquello que se ignora. Y es que la
ignorancia suele ser demasiado atrevida.
Otro contexto muy
habitual es cuando una madre o un padre ve como su hijo se va a trabajar al
extranjero, y piensa en modo inmediato que es una pena que se vaya, “porque no
hay ningún lugar en el que se viva como aquí”.
Independientemente
de que el mejor sitio es aquel cercano a la familia, y que muchos salen a
trabajar al exterior por necesidad y no por convicción, creo que no se puede
afirmar que el país de uno, sea el mejor sitio para vivir. Principalmente por
que no conocemos todos los posibles lugares para hacerlo.
Pero esta
afirmación, sí me sirve para hacer una reflexión. ¿Cuál es el mejor sitio para
vivir?. ¿En qué lugar del mundo se vive mejor?
D’on ve la Lluna?
La Lluna, sempre està donant voltes pel cel. I
nosaltres, com sempre, estem mirant-la des de la Terra. Una nit, cada nit,
moltes nits… I des de quan la Lluna dona voltes al nostre voltant? D’on va
sortir? Trobarem algun perquè que ens expliqui la magnifica companyia que
gaudim per les nits? Potser ens conformem amb la seva simple presència, però…
un perquè!! Qui es pot resistir a assabentar-se d’un perquè? Volem saber d’on
ve la Lluna!
Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna creixent, la
lluna creixent de novembre de 2013.
 |
| La Lluna portàtil de Leonid Tishkov |
Carta IV: Estats units és sensible
Hola !
Avui he pensat que us explicaré com una qüestió negativa porta a una de positiva. I a més us ho explicaré de manera ràpida i directe.
Senyals desconcertants
Algunes senyals estranys que una persona es pot trobar pel món...si teniu alguna aportació, envieu-nos-la a revistacriteri@gmail.com!
1. Prohibit fer l’únic que està permès (Arequipa, Perú)
En realitat la fletxa no està tatxada, però el cercle vermell haurà fet dubtar a més d’un conductor...
_1600x1066.jpg)
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
.JPG)
