La setmana passada Ghana
es va llevar colpida per la noticia de la mort del seu president, John Atta
Mills, a causa d’un càncer de gola. “It is with a heavy heart that we announce the sudden and
untimely death of the president of the republic of Ghana", deia el comunicat oficial.
Com afectarà
aquesta mort sobtada a la nova esperança econòmica de l’Oest d’Àfrica?
Tot i això, no tot és tan bonic com sembla: La pobresa encara afecta a una part important de la població (al voltant del 30% viuen amb menys d’un euro al dia) sobretot a la part nord, la més seca i pobra del país. L’atur és elevat, un 11% total i un 28% el juvenil (tot i que això no és res comparat amb alguns països “desenvolupats” com tots sabem!). Dels que diuen que treballen, força gent viu una mica del que surt: un dia venen fruita pel carrer, un altre saquets d’aigua,... el que poden.
La mort del “Professor”,
tal com era conegut popularment a causa del seu passat universitari, ha agafat
per sorpresa a la població tot i que, de fet, ja feia temps que la malaltia es
va fer pública. L’aparent bon estat que presentava a les aparicions públiques,
combinat amb el secretisme governamental (només una setmana abans de morir va
tornar va anar als Estats Units per un “control mèdic rutinari) i l’anunci que
es tornaria a presentar a les properes eleccions però, va fer que la gent
assumís que la malaltia estava sota control.
 |
| John Atta Mills |
La desaparició d’Atta
Mills afegeix encara més interrogants a les properes eleccions parlamentàries i
presidencials del desembre, on es tornarà a posar a proba l’estabilitat d’un
dels països que més recurrentment s’ha posat com a exemple de democràcia i
progrés a Àfrica.
I és que les darreres eleccions no van ser gaire tranquil·les: Atta Mills (del National Democratic
Congress, de tipus social-demòcrata) va guanyar per un marge estretíssim: només
46.000 vots sobre una població de 24 milions. El partit perdedor, el New Patriotic Party, va acusar al
guanyador de frau electoral i van començar a sorgir els perillós tema de les
diferències ètniques... afortunadament però, la cosa no va anar més i el canvi
de govern es va donar de forma pacífica. Ghana va evitar així seguir els passos
de països com Kènia o Costa d’Ívori, on les acusacions partidistes van esdevenir revoltes post-electorals que (moltes vegades convenientment atiats
i/o finançats per potències no pas africanes!) es van transformar en
autèntiques tragèdies.
Ghana sempre s’ha sentit
especial. Proclama amb orgull ser el primer país de l’Àfrica Sub-Sahariana
d’independitzar-se del colonialisme europeu. El seu primer president, Kwame
Nkrumah, està considerat un dels grans líders africans de la història. Des del
1992, on un referèndum va posar punt i final al darrer règim militar, Ghana
gaudeix d’una de les democràcies més estables d’Àfrica, on el poder s’alterna
entre els dos grans partits sense (gaires) problemes. Des de llavors, Ghana ha
anat gaudint d’un creixement econòmic sostingut basat en la producció d’or i diamants
(no és casualitat que el primer nom del país fos “Gold Coast”) i el cacau, del qual és un dels principals productors
mundials. Actualment l’economia va disparada: l’any passat va arribar a créixer
un 13% (essent el segon país que més va créixer del
món, per sota de Qatar). Això poc a poc s’ha anat reflectint en coses com
el descens de la mortalitat infantil o la pobresa extrema (s’ha reduït a la
meitat en deu anys) i fins i tot sembla que el país està en vies d’aconseguir alguns
els objectius del mil·lenni al 2015.
 |
| El cacau és una de les principals exportacions del país |
Tot i això, no tot és tan bonic com sembla: La pobresa encara afecta a una part important de la població (al voltant del 30% viuen amb menys d’un euro al dia) sobretot a la part nord, la més seca i pobra del país. L’atur és elevat, un 11% total i un 28% el juvenil (tot i que això no és res comparat amb alguns països “desenvolupats” com tots sabem!). Dels que diuen que treballen, força gent viu una mica del que surt: un dia venen fruita pel carrer, un altre saquets d’aigua,... el que poden.
Els principal
desafiament al que s’enfronta del país, però, té poc a veure amb la mort del
president. El desembre de 2010 el petroli va començar finalment a brollar de
les valuoses reserves descobertes 3 anys abans, ara mateix surten 90.000
barrils diaris però s’espera que arribar a més de 200.000. A més a més, també hi
ha importants reserves de gas que de moment no poden processar. En total es
calcula que els beneficis poden arribar als 1.000 milions d’euros l’any... el
que representa una autèntica barbaritat per a un país amb 32.000 milions de
PIB.
Com afectarà això al
futur del país? Sembla que hauria de ser positiu... però si mirem com els hi ha
anat a altres veïns africans com Nigèria o el Txad quasi sembla més una
maledicció. Efectivament, quan aquestes quantitats de calers aterren a segons
quins països el malbaratament de diners augmenta, la inflació es dispara i la
corrupció s’escampa arreu... el que fa que incrementi la inestabilitat a la
zona. Seguirà Ghana els passos de Nigèria? El cert és que de moment el govern
s’ha hagut d’endeutar per poder construir les infraestructures que permetin
extreure el petroli. Fa poc, el govern va fer oficial el préstec 3.000 milions
de dòlars del govern Xinès (que per cert, el partit de la oposició ja ha dit
que renegociarà si arriba al govern) per a la construcció de diverses
infraestructures relacionades amb el petroli i el gas, la construcció de les
quals se’n ha d’encarregar obligatòriament la Sinopec International Petroleum Service Corporation of China (tot
queda a casa doncs...).
 |
| Plataforma petrolífera a la "Jubilee field" |
El temps dirà si Ghana passa a ser una esperança a una realitat.
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada