I sense saber com, ja ha arribat el Carnaval!
Sense saber com? Qui no ho sap, és perquè no vol! Mirant la Lluna, podem saber
en quins dies la gent s’amagarà sota les seves màscares, ballarà, riurà, i gaudirà
de tots els excessos que li demani el cos. Així ho marca la tradició. I aquesta
tradició, precisament, està marcada pel cicle lunar… Voleu saber com?
- Noia! Noia! – La Lluna aquesta nit es veu
exaltada!
- Què passa Lluna? Avui ets tu la inquieta? Això
no és propi d’un satèl·lit!
- Però és que he vist un lleó que parla! I una
cabra que veu cervesa! I una vaqueta menjant un bistec! I mira allà, també hi
ha un bolet que camina, i un Sol que no il·lumina! – La Lluna mira per tot
arreu amb els seus grans ulls expectants.
- Aaaaah! No et preocupis! Són persones
disfressades!
- Disfressades? Vols dir que fan veure que no
són qui realment són? Caram… I escolta, realment cal aquesta disbauixa que els
rodeja tots?
- I tant! Estem de Carnaval, Lluna! I per
Carnaval, tot s’hi val! – Rius, perquè ella no ho ha notat, però també vas
disfressada: de gata! – O és que potser no ho has vist cada any?
- Òndia… ara que ho dius… – La Lluna pensa – És
veritat. Però vosaltres, els humans, no us aclariu, un any ho feu un dia, i el
següent, ho canvieu… Així és impossible trobar-li lògica a les vostres
tradicions estrafolàries!
- Lògica? Li vols trobar lògica? Però si la
lògica li dónes tu Lluna, que ets la que ens marca quin dia hem de començar la
xerinola!
- Qui joooo? Explica’t, explica’t! – Avui és la
Lluna la que, atenta, escoltarà la teva explicació.
Tothom sap que les dates de Carnaval i Setmana
Santa varien cada any. Però el que potser no tothom sap, és que aquestes varien
en funció de l’astronomia! El dimarts de Carnaval, és just abans del dimecres de
Cendra, dia en què comença la Quaresma. Sí, sí, la Quaresma, aquells 40 dies abans
del diumenge de Resurrecció. I com posem aquest diumenge al calendari? No pas
gràcies al calendari gregorià, que és només solar… Pel Cristianisme aquest dia és
sempre el següent a la primera lluna plena posterior a l’equinocci de
primavera. I com que la gent ja sabia que durant la Quaresma se l’hi prohibiria
gaudir dels “plaers de la carn”, en tots els sentits, van decidir celebrar el
Carnaval la setmana abans. Seria el gran comiat de la carn! I el comencen el
dijous llardós… com no podia ser d’altra manera…
- Aaaah… I vols dir que aquesta setmana tireu la
casa per la finestra?
- Sí, sí…
- I dius que és perquè desprès passareu 40 dies
de recolliment i austeritat?
- Bé… Això avui en dia tampoc està tan clar…
- Aaaah… - La Lluna es queda pensativa, tu
també…
- De fet, Lluna… ara molta gent segueix les
tradicions per inèrcia, i per gustos. Qui vol les sent, qui vol les gaudeix, i
qui no, se’n va a caminar a la muntanya.
Així és… som tanta gent caminant per sobre la
Terra, que no tothom balla al ritme de la mateixa cançó. Ara que ho penses,
s’hi està tant a gust parlant amb la Lluna, (mig amagada, ja que per qui no
hagi fet comptes, per Carnaval la Lluna està nova), de nit, tranquil·la,…! Ja
ho has convertit en la teva pròpia tradició (ja sigui dit, del llatí tradere, entregar), i t’agrada. Cada
vegada, s’hi arreplega creença, coneixement, i cert costum. La familiaritat
dels silencis compartits, el preludi dels somnis de mitjanit, l’últim instant
de lucidesa del dia… Potser fins i tot ho trametràs a les properes generacions…
Potser fins i tot li donaràs nom… Ho anomenaràs Llunatismes, i els que ho
practiqueu, sereu anomenats llunàtics. Bona nit!
 |
| Carnaval de Venècia. Blog de viatges Altaïr http://www.altairblog.com |
La gata llunàtica
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada