La fotografia ha enterrat en pocs anys el carret de fotos per passar a ser una llaminadura electrònica. Aquest fet ha comportat moltes avantatges i algun inconvenient, amb el sentit més aviat romàntic de la fotografia, relacionat amb la incertesa i/o sorpresa que no sabíem com havia sortit la foto fins que ja l’havies pagada. ;-)
Ah si pudiera elegir mi paisage.... Mario Benedetti
Actualment tenim una oferta de càmeres digitals enorme que ens complica el fet de triar la millor opció. Fa poc he tingut que passar aquest tràngol i per ampliar aquesta incertesa intentaré fer una classificació que pot anar bé a algú si per Nadal ja no hi ha crisi.
Model 1 – Petita i barata (0 – 100 €). Fan fotos que son records, però no fan bones fotos; són lentes, amb un flash molt limitat i poc interès per fotos artístiques. Això si, son ideals per anar de festa i xerinola, pesen poc i son barates.
La meva recomanació: Si ja en tenim ok però sinó no en recomano cap. Avui en dia els mòbils fan aquesta funció de manera més que acceptable i tenen la gran avantatge que sempre els portem a sobre. Nokia, Iphone, etc.
Model 2 – La més pràctica (200 – 300 €). Avui en dia existeixen càmeres molt bones per aquest preu perquè hi ha molta competència al ser la càmera ideal per molta gent. És la més pràctica per fer fotos i són càmeres molt senzilles d’utilitzar, totalment automàtiques, petites, boniques i sobretot la millor relació qualitat-preu.
Cal valorar:
- El Zoom òptic que ha de ser entre 3 i 6 (el zoom electrònic no cal ni mirar-ho)
- La dimensió i resolució de la pantalla el més gran possible. Útil per tirar la foto i sobretot per veure-les i ensenyar-les. Algunes ja no tenen el petit visor però es una cosa que ja no s’utilitza.
- Rapidesa de tirar la foto (que us la deixin provar). És el problema més gran de les digitals tot i que cada vegada son més ràpides.
- Resolució de 6 a 8 Megapíxels. Més de 8 megapíxels no té sentit en unes càmeres amb un sensor tant petit i no fa més que soroll. Que no us enredin, hi ha coses més importants!
- Millor bateria que piles i que funcioni amb targetes SD (que són més barates). Algunes ja venen amb el pack sinó cal pensar en una bateria extra (les genèriques van igual de bé que les de marca), una targeta de 2 o 4 GB, una bossa i ja estarem a punt per fer de japonesets i tirar mils de fotos.
- La òptica és molt important perquè les fotos quedin amb un color natural i siguin acceptables. Així que oblidar-se de marques rares que no venen del món de la fotografia com HP, Kodak, Casio o Epson.
I com que és una càmera que sempre voltarem amb ella valorar també la dimensió, qualitat de materials, pes i disseny.
La meva recomanació:
Si em decanto per un model en concret aquest és la Canon IXUS 870 IS perquè he tingut la ocasió de provar-la i vaig tenir una molt bona “experiència d’usuari”. Una pantalla gran en una càmera petita, ràpida i de bona qualitat. Val 280 € amb el pack complet.
- Sony Cypeber-shot DSC-T700 o Nikon Coolpix S610c
Model 3 – La més exigent (400 – 1000 €). Si es disfruta de la fotografia i es vol entrar en un camp més artístic no hi ha més remei que pagar el doble per una mica més. Aquestes càmeres ofereixen control total amb opcions manuals (velocitat, obertura, balanç de blancs, ISO, etc.), més rapidesa, bona òptica amb qualitat exelent, més zoom, etc, etc... però entrem en el dilema actual més gran en el món de la fotografia, trio a o trio b.
a – Compacta de gama alta. Càmera de petites dimensions amb una qualitat de foto excel·lent. No són tan ràpides com les reflex (tot i que han millorat molt) i el sensor és més petit, això fa que tinguin més soroll en ISO altes. L’avantatge es que no s’ha de carregar el pes amb mil objectius així que és una càmera ideal per viatges i excursions.
La meva recomanació:
Canon G10 (500 €) la petita càmera dels professionals
Nikon Coolpix P6000
Panasonic Lumix DMC-FZ50 Una mica més gran però amb òptica leica estabilitzada amb zoom de gran augment (12x).
b – Reflex de gama baixa. Més rapides i tenen un sensor més gran, això es nota sobretot en fotografies amb poca llum i sense flash. El tema de la ISO és enganyós, les càmeres petites poden tirar fotos a ISO molt alt però la foto surt granulada (fet que es diu que la foto té “soroll”), per tant en una càmera petita sempre es recomanable tirar a ISO 100 o 200 (màxim 400) sinó obtenim una foto de molt baixa qualitat. En canvi amb una reflex es pot tirar una foto perfectament a ISO 800 amb una qualitat bona.
La sensació, és a dir el difrute, de tirar la foto és molt millor en una reflex per la rapidesa i al fet de poder fer el zoom directament a l’objectiu. Són més difícils d’utilitzar i necessiten més experiència. Si vols una reflex per tirar les fotos en mode automàtic millor que t’ho repensis.
Totes les càmera reflex de les grans marques tenen característiques molt similars i el preu ha disminuït enormement amb els últims anys. Un tema important de les reflex a tenir en compte es el fet de poder intercanviar l’objectiu. Actualment la càmera amb l’objectiu de sèrie val uns 600 €, aquest objectiu es “normalet” (perfectament comparable al de una compacta de gama alta) i el zoom acostuma a ser de un 28-80 (zoom aproximat de 4x). Un objectiu com deu mana (zoom 28-300) i de vidre val uns 400€. Així que si fem la suma uns 1000€.
Ideal per fotos de nit i fotos en moviment (fotos de cares) on la velocitat sigui un factor important.
La meva recomanació:
Canon EOS 450D. Molt rápida
Sony A350 (Sony alfa). La gent en parla realment bé
Model 4 – Professional (> 1.000 €). No apte per mileuristes que els hi agraden mil i una llaminadures electròniques. No puc recomanar.
No oblidar que per molta càmera que tinguem la part més important és el fotògraf.
La marca Canon son les que he provat realment, els altres models que he posat són equivalents. A part de Canon per mi les millors marques actualment són Nikon, Sony i Panasonic amb óptica leica.
Podeu trobar molta informació a la pàgina web www.quesabesde.com i per mirar càmeres en directe està molt bé l’FNAC de plaça Catalunya, però per comprar anar als carrers del costat on hi ha el “Nivell 10”, “Casanova” (el dos al carrer Pelai) o “Foto K” (Ronda Universitat), tres llocs molt recomanables.
Quan ja tenim la càmera digital ens preguntem que fer amb el munt i munt de fotos que tirem. En una altra ocasió ja explicaré com es poden ordenar i compartir amb els amics.
Vivimos en la era de la televisión. Una sola toma de una enfermera bonita ayudando a un viejo a salir de una sala dice más que todas las estadísticas sanitarias.Margaret Thatcher
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada