Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llamp de contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llamp de contes. Mostrar tots els missatges

BLANQUES I NEGRES

dissabte, de juliol 05, 2014
•
"blanques i negres 1" Santi Roig
Il·lustracions: Santi Roig

La locomotora de les vuit del vespre seria la darrera del dia en omplir de fum els alts sostres a dues aigües de l’estació de Rubinek. L’estrella vermella engalanava el frontal de la seva potent màquina què, mig adormida, recorria els darrers metres de la via central. Mentre s’aturava gradualment, els seus frens xisclaven persistents amb notes de soprano fins que un darrer sospir de vapor indicà l’arribada a destí.
LLEGIR MÉS

MÈRITS

dissabte, d’abril 05, 2014
•
«Awesome Spaceship» de Koshima 

La Spero s’obria pas a través del buit del cosmos enmig d’un esglaiador silenci. Dins la nau espacial, en canvi, el rebombori característic de les grans celebracions feia gairebé impossible que els seus tripulants es comuniquessin amb normalitat entre ells. La música a tot drap, la barra lliure i l’alcohol que hi servien en tenien la culpa.

LLEGIR MÉS

INSOMNI

dimecres, de març 05, 2014
•
Styx

Un nou malson em desperta. Un malson impossible de recordar. Com sempre.
Potser aquesta vegada la culpa la té aquesta xafogor tan enganxosa. La son se’m repenja a les parpelles però necessito calmar-me abans d’intentar descansar altra vegada. Inspecciono el que m’envolta i m’angoixo encara més. Baixo de l’hamaca.
LLEGIR MÉS

MEKANIKA (4 de 4)

diumenge, de gener 05, 2014
•
incendi

—Encara es desconeix el balanç de víctimes per l’impacte del meteorit que ha caigut fa dues hores al centre de la ciutat. De moment les autoritats parlen de mig miler de desapareguts tot i que, de ben segur, la xifra es dispararà durant les pròximes hores. El President sobrevola el país en aquests moments per avaluar en persona l’abast de la catàstrofe i es preveu que arribi aquesta mateixa tarda. D’altra banda, l’institut nacional d’astronomia ha emès un comunicat assegurant que no tenien cap indici que els permetés preveure el fenomen i es mostren perplexos pel fet que un objecte espacial d’aquesta mena els hagi passat per alt. També hi ha hagut reaccions per part dels serveis d’intel·ligència. Reconeixen que la situació és desconcertant i, tot i que és poc probable, no descarten que es pugui tractar d’un atac terrorista. L’exèrcit mantindrà la zona zero acordonada fins que la situació es normalitzi i s’avanci en les investigacions. Es recomana a la població que es quedi a casa tant com sigui possible i, sobretot, que no abandoni la ciutat massivament. Totes les autopistes i carreteres de sortida estan absolutament col·lapsades des de fa hores. De moment això és tot des d’aquí. Els ha informat Penny Stevenson.

LLEGIR MÉS

MEKANIKA (3 de 4)

dijous, de desembre 05, 2013
•
meteorite

La llum del sol el va desvetllar i va sortir del llit sense saber ni com hi havia arribat. Tant era. Tenia la boca tan seca que només desitjava amorrar-se a la primera aixeta de la casa que trobés.

Al menjador hi havia en Frank que, en veure’l dret, se li va llençar a sobre amb els braços oberts.

LLEGIR MÉS

MEKANIKA (2 de 4)

dimarts, de novembre 05, 2013
•
city

Eren les set del matí i ja ho tenia tot a punt per començar.

La gent acostuma a creure que els escriptors són gent desendreçada i llibertina; ganduls que no foten res durant el dia i que després miren de redimir-se escrivint a altes hores de la matinada, malmetent els seus pulmons fumant compulsivament i foradant-se l’estómac a base de litres de cafè. Però la veritat és que, per en Chuck, escriure requeria molta disciplina, horaris estrictes i una organització espantosa. En el seu cas en particular l’únic tòpic que s’acomplia era el de l’addicció al cafè.

LLEGIR MÉS

MEKANIKA (1 de 4)

dissabte, d’octubre 05, 2013
•
typewriter



En Chuck va engegar l’ordinador sense passar per la dutxa, en pijama i amb l’única companyia d’una fumejant tassa de cafè amb llet. No esperava trobar-hi res destacable: algun spam, el mail del sindicat de guionistes dels dilluns i absurds avisos de les xarxes socials, on sovint passava més hores de les necessàries. Sorprenentment, però, havia arribat el mail que portava setmanes esperant.

LLEGIR MÉS

SABER GUANYAR

dijous, de setembre 05, 2013
•
La ferum de mort envaïa el bosc sencer. Tot era cobert de neu i la neu era alhora coberta de sang. Els cadàvers d’un i altre bàndol dormien per sempre més sobre roques i arrels sortints o surant sense rumb a les aigües vermelles i olioses d’un riu solitari.

LLEGIR MÉS

ENTRE VOSTÈ I JO

dilluns, d’agost 05, 2013
•
ull de gat
Aquell dia la doctora va optar per un pintallavis vermell, un recollit de cabells atrevit, roba interior a joc –gairebé sense estrenar–, unes gotes de perfum del cap de setmana i un escot generós. En arribar a la clínica, la seva secretaria, amiga i confident la va escanejar amb la mirada de dalt a baix i tot seguit, la va saludar formant un cercle amb el dit gros i l’índex, certificant amb un somriure trapella que, certament, estava espectacular.
LLEGIR MÉS

EL GENDRE

divendres, de juliol 05, 2013
•
  


                                                             

                                                             Aquesta història, tot i estar basada en fets ficticis, no conté cap personatge real. M’explico?


LLEGIR MÉS

EL SENYOR ACOSTUMAT

dimecres, de juny 05, 2013
•
El Senyor Acostumat es va llevar a les set del matí, tal i com era habitual en ell. Va preparar-se un típic esmorzar composat per torrades amb pernil en dolç de marca blanca i suc de pinya extret directament d'un cartró de tetrabric. Assegut davant del canal de notícies de sempre, amb prou feines va parar atenció a l'habitual carència de sabors de la seva dieta matutina.

Després d'una dutxa ràpida es va vestir amb l'habitual roba d'oficina i va tornar al dormitori on la Senyora Acostumada gaudiria d'unes hores més de son que ell. Fet, d'altra banda, completament habitual.

Malgrat la comprensible enveja que es va apoderar d'ell per uns segons, s'abocà delicadament sobre el jaç i li va fer un furtiu petó de comiat, intentant, això sí, no despertar-la. Ja al replà de l'escala de veïns va fer-se una última inspecció davant del mirall abans de sortir al món.

—Tot com sempre —va pensar— . Som-hi doncs.
LLEGIR MÉS
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes