La porta que grinyola entre
muntanyes.
Hi entro.
Immortalitzo al mòbil el moment.
Després edito el selfie en blanc i negre.
Cuscús con cordero
Ingredientes (para 2 personas):
1 paletilla de cordero dehuesada
1/2 Cebolla
1 Zanahoria
1/2 Berenjena
1 tomate
Curry amarillo
Cominos
Canela
Cúrcuma
Pimienta negra
Laurel
Pasta de chile
Perejil fresco
3/4 dientes de ajo
Sal
Aceite de oliva
Para el cuscús:
100 gr de cuscús
Aceite de oliva
Sal
Pimienta negra
Zumo de 1/2 limón
Elaboración:
Deshuesamos la paletilla de cordero y cortamos la carne en dados. En una sartén ponemos los dientes de ajo a dorar en un poco de aceite. Incorporamos la carne salpimentada y doramos junto a los ajos. Retiramos y reservamos.
En esa misma sartén vamos añadiendo las verduras, primero la zanahoria y rehogamos unos minutos, después la cebolla y finalmente la berenjena. Cocinamos 5 o 10 minutos e incorporamos la carne junto con el tomate triturado, el perejil troceado, la hoja de laurel, media cucharadita de pasta de chile y todas las especias al gusto. Cubrimos de agua y dejamos cocinar a fuego medio durante 1 hora aproximadamente (para conseguir una salsa más espesa podemos añadir un cucharadita de maicena disuelta en agua templada).
Para hacer el cuscús seguimos las indicaciones del fabricante y una vez cocido le añadimos un buen chorro de aceite de oliva, sal, pimienta negra y el zumo de limón. Mezclamos y servimos junto al cordero.
También podéis seguirme en Limón a la sal, instagram y twitter!!!
¡Feliz Septiembre!
Una altra primavera
I love my man
I'm a liar if I say I don't
But I'll quit my man
I'm a liar if I say I won't
[…]
I ain't good-looking
And my hair ain't curled
I ain't good-looking
And my hair ain't curled
But my mother, she gave me something
That's gonna tear me through this world
Some men like me 'cause I'm happy
Some 'cause I'm snappy
Some call me honey
Others think I got money
Some tell me "Billie,
Baby you're built for speed."
Now if you put that all together
It makes me everything a good man needs
Una Senyora s'ha apoderat
avui del Footprints. Omple l'escenari i
tota la sala amb la seva presència. L'omple amb la plenitud d'una aurora i l'elegància
d'una gardènia blanca com la que llueix al cap i que fa joc amb els llargs
guants que li tapen els braços quasi enterament. Es tan grossa com sexy i,
sabedora d'això, mou els braços, les mans, posiciona els malucs de manera
hipnòtica. Els ulls li brillen quan canta sobre les seves desgràcies, sobre els
seus amors no correspostos, sobre com la maltracten els homes. I ho canta
delicadament, utilitzant el seu fatalisme com a poderós atractiu. Més d'un
oient a la sala sent que li canta només a ell, com si li dediquessin un crit de socors
per salvar la vida d'una dona sense salvació. Sí, estimats assistents al
Footprints, qui ens ha enamorat avui des
del primer moment és LA Senyora: Lady Day.
Billie Holiday, va néixer com Eleonora Fagan a Baltimore l'any 1915 entre
alegries i tristeses, encara que més de les segones. Va viure en la misèria en una
família on l'àvia havia sigut esclava d'una plantació de Virgínia, el pare
malaltís i desentès amb la família i la mare treballava de criada en diverses cases de
Baltimore i més tard Filadèlfia i Nova York, on s'emportà la petita Billie. Com
si d'una novel·la de Dickens es tractés, la infantesa de Billie Holiday fou
protagonitzada per assetjaments sexuals, alguna temporada en un correccional, treballs
com a "criada" en un "hostal" on només hi anaven homes, la
mort de la besàvia, per qui Billie sentia devoció, a les pròpies mans de la cantant mentre dormien (diuen que a causa del rigor
mortis la nena quedà atrapada a l'abraçada de la difunta fins que finalment
li tallaren els braços), el racisme a cada cantonada (el pare de Billie morí al
no ser atès a temps després d'un infart, ja que els hospitals més propers on es
trobava eren només per a blancs), etc.
 |
| Billie Holiday, Lester Young, Coleman Hawkins i Gerry Mulligan, 1957 |
Tot i que la vida artística de Bilie Holiday avançava brillantment, la seva condició d'infortunada la perseguí tota la vida. Alternà amistat glamouroses com Orson Welles, Bettie Davis, Lana Turner i Bob Hope amb altres persones més indesitjables com els seus dos marits, primer Jimmy Monroe (trombonista mediocre, faldiller i abusiu) i anys més tard amb Louis McKay (sicari mafiós que també la va maltractar). Tampoc van faltar alcohol i drogues, que la dugueren a la presó durant nou mesos l'any 1949. Billie Holiday sempre es va poder sobreposar a aquestes situacions, però el seu cos destrossat i la seva veu cada vegada irreconeixible (escolteu, per exemple, Deed I do i All of you gravades al 1959) s'apagaren definitivament el juny de 1959.
My man don't love me
Treats me oh so mean
My man he don't love me
Treats me awfully
He's the lowest man
That I've ever seen
Treats me oh so mean
My man he don't love me
Treats me awfully
He's the lowest man
That I've ever seen
[…]
But when he starts in to love me
He's so fine and mellow
He's so fine and mellow
But if you treat me right baby
I'll stay home everyday
If you treat me right baby
I'll stay home everyday
But you're so mean to me baby
I know you're gonna drive me away
I'll stay home everyday
If you treat me right baby
I'll stay home everyday
But you're so mean to me baby
I know you're gonna drive me away
Diu el crític de jazz Albert Murray que si les vides complicades treuen el
millor dels artistes tenim sort de l'accidentada vida de Billie Holiday. I és
que Billie té el do de prendre el dolor i fer-ne cançó. Les seves lletres són
punyents, parlen d'amors frustrats, de cors partits. Però encara prenen una
dimensió més profunda quan són cantades amb aquesta veu que sona com un lament
carregat de sensibilitat, on els sentiments flueixen per expressar tota una
vida en una sola veu. Tot i això, la veu de Billie no té molt volum, la
tessitura és reduïda (una octava i mitja), sense vibrato, fent poc ús de
tècniques com l'scat (improvisació melòdica jugant amb la veu com si fos un
instrument), però tot era compensat per la gran capacitat de comunicar amb la
veu. Una altra característica interpretativa de Billie Holiday és la manera que
té de jugar amb les melodies, estirant i escurçant notes que sonen disteses,
com suspeses per sobre del ritme que marca l'orquestra. Billie Holiday no només
cantava, sinó que interpretava. I ho feia segons la conjuntura del cada moment, de manera que és difícil sentir-la repetir un tema igual dues vegades.
Un símil comunament usat entre amants i crítics de jazz és comparar la veu
de Billie Holiday amb el so d'un saxo. I no un saxo qualsevol, sinó el de
Lester Young, de so trencat, amb vent, sense obligacions rítmiques ni
melòdiques. Un exemple curiós el proposa Andre Hodeir que troba un paral·lelisme en escoltar la versió de cada un de These
Folish Things i notar la mateixa intenció interpretativa del saxo i la veu,
fins i tot el mateix salt de quarta en els primers compassos i la mateixa
elecció de clímax expressiu i la mateixa nota de recaiguda. La veu i el saxo
interpreten igual. Cantant i saxofonista entenen la música igual. Billie i
Lester entenen la vida igual.
La relació entre Billie
Holiday i Lester young no és només professional sinó que van tenir una gran
amistat. Diuen que va ser Lester Young, anomenat The President, qui va motejar
a Billie com a Lady Day, nom amb el que va ser coneguda als cercles jazzístics.
Fins i tot durant un temps van viure junts en un apartament de Nova York, també
amb la mare de Billie, per qui Lester Young sentia una gran simpatia. D'aquesta
amistat en sortiren moltíssimes gravacions, per privilegi nostre: Easy living, All of me, The man I love, When you're smiling, etc.
 |
| The Press and the Lady |
Billie Holiday interpretà
majoritàriament estàndards de jazz i encara que la seva producció com a compositora no és molt àmplia, sí que és molt famosa. Potser el tema de Billie més conegut
és Strange fruit, un poema de Lewis Allen que tracta dels linxaments dels
negres al sud dels EEUU. Impressionada per la lletra, Billie i el pianista
Sonny White (també té gràcia el seu nom) li posaren lletra. Quan volgué
enregistrar-la, la CBS, discogràfica amb qui Billie tenia contracte, s'hi negà
degut al fort contingut social, però sí que permeteren que Billie la gravés amb
alguna altra discogràfica. Des de llavors és convertí en el tema predilecte
dels admiradors de Lady Day, qui la tocava a cada concert escoltant la llarga
introducció de piano, carregant les emocions per expressar-les cruament mentre
interpretava:
Southern trees bear strange fruit
Blood on the leaves and blood at the root
Black bodies swinging in the southern breeze
Strange fruit hanging from the poplar trees
Pastoral scene of the gallant south
The bulging eyes and the twisted mouth
Scent of magnolias, sweet and fresh
Then the sudden smell of burning flesh
Here is fruit for the crows to pluck
For the rain to gather, for the wind to suck
For the sun to rot, for the trees to drop
Here is a strange and bitter crop
En conèixer la vida de Lady
Day seria fàcil fer un símil entre aquesta estranya i maltractada fruita i
ella mateixa. Però a mi m'agrada pensar que perquè surti una fruita abans hi ha d'haver una flor,
per exemple una gardènia com les que lluïa al cap. La flor subtilment realça la gràcia
femenina, alhora que és manifestació màxima de vitalitat. Es tracta d’una flor
que sembla delicada i que necessita ser curosament cuidada, però alhora és plena
de bellesa, tan gran i tan sincera. Així és com m'agrada entendre a Lady Day.
Fonts:
- Malson, Lucien. Los maestros del jazz. Editorial Alba, 2008.
- Busquets, Oriol. Billie Holiday. Edicions la Magrana 1995
- Blackburn, Julia. Con Billie Holiday. Una biografia coral. Global Rythm Press, 2007
- Lady Day, the many faces of Billie Holiday. NTV Entertainment, 1991.
Llista Spotify:
De visita per Iran (I)
Recentment hem
tingut la gran sort de visitar, tot i que sigui de manera breu, un país arrelat
en una civilització mil·lenària...a més de 22 llocs de Patrimoni Mundial de la
Unesco (tercer país asiàtic, només per darrera de Xina i Índia), aquest país
ens ofereix unes quantes situacions xocants...
1. Acampada
optimitzada
Una manera
enginyosa d’aprofitar un edifici abandonat en fase de construcció és crear una petita àrea d’acampada optimitzada: superfícies planeres, ombra, bona
ventilació i vistes...què més es pot demanar?
2. L’arc de Sant
Martí, sempre present
Tot i ser un país
en el què el col·lectiu LGTBI ho té encara força complicat, hi ha petites
mostres de rebel·lió (o això volem pensar)...
3. Els EUA i
l’ISIS
Aquí es diu que
els EUA i l’ISIS són les dues cares de la mateixa moneda, en relació al
tradicional efecte de retroalimentació de dos pols oposats, i al fet de
compartir com a aliats a Aràbia Saudí i Qatar. A partir d’aquí hi ha infinits
matisos...
4. Coses que NO
van bé a la maquinària
A la riba del mar
Caspi es pot veure maquinària diversa per arrossegar petites barques...per què
no, un tractor agrícola endinsat a l’aigua salada fins a l’eix de la roda...
Is the daily masturbation an improving factor of your sex appeal?
Introduction
We open this issue with a hot hypothesis (entitling the current paper) proposed during a common Monday lunch time by Facqueur to the Open Research Group on Applied Sexually Methodologies (ORGASM). It was enough polemical to talk about that during all the lunches of the week. For some, the masturbation is perceived as a sexual activity that relaxes and makes you a better candidate for chasing sex, but for some others it is perceived as a loser’s practice impeding you to score.
Two teams were fairly established at the beginning of the discussion, so the reader can fit in one team or the other because at the first impression there are not grays in here, it is absolutely polarized on black or white. One team, commanded by Ivette Creizie-Pussie, is defending that daily masturbation improves your sex appeal exposing two main arguments: it relaxes the hunter on chasing targets and it switch on the sexual activity. The other team, commanded by Jean-Cristian Facqueur, is defending that avoiding the daily masturbation improves the sex appeal exposing two main arguments: it generates the need to be a smarter hunter and it retains more hormonal stuff to deliver.
The preliminary results open the door to confirm the qualitative discussion with a further quantitative analysis, where a bigger sample than ORGASM Research Group would give some representative correlation between the number of days without having masturbations and the number of success on sex matching.
Methodology
In this initial level of the research, we organized a brain storm at the Civic Center of Autonomous University of Barcelona. By
the initial hypothesis of “Is the daily masturbation an improving
factor of the sex appeal?”, we aimed to expose our personal feelings
about this question, under the frame of the speakers’ life experience, so the sample of the study are the members of ORGASM Research Group, 8 males and 4 females. Qualitative methodology was invoked, because any of the presents had quantified data to give. On
further sessions it is expected to stablish quantitative methodology
where statistical correlations between the frequency of masturbation and
the success on sexual relationships give us some light on the matter,
but for the moment we open the Pandora’s case just with our personal
experience. So on, the sentences of this paper are only subjective sensations that speakers
state and the reader can judge them under its criteria without agree
nor believe them blindly, because those are not (still) scientifically
demonstrated.
The
structure of this paper is simply the exposition of the discussion,
synthetized in two story lines that aim to validate or not the central hypothesis. Arguments under the name of Ivette Craizie-Pussie are defending a positive correlation between the daily masturbation and the success on sex matters, while arguments under the name of Jean-Cristian Facqueur defend that there is a negative correlation between the daily masturbation and the success on sex matters.
Results
Most of the presents support the vehement reasons of Ivette Creizie-Pussie, clustering
around the central idea that the daily masturbation makes you feel
easier, more moderate and less tense when the situation of be capable to
have sex is close. Growing from this scenario, Creizie-Pussie
exposes that a person who masturbates daily is in general more
confident and the person who is in front of him/her perceives that is in
front of a great playmaker. The author notes that this is the point of
view of a female taking account the role of a male, that is, she assumes that an improved sex appeal for a male is achieved when he is not showing that he wants to have sex (or at least he doesn’t need it right now). Moreover, Craizie-Pussie exposes the example of clerical personnel, who is supposed to not masturbate and they have not an improved sex appeal.
Facqueur opposites to this last example that some teenagers (as him 20 years ago) do masturbate daily or more and they do not have a pull factor, furthermore he felt a push factor. In fact, as the author learned
to control his masturbation impulses, he improved his sexual pull
factor. He attributes this improvement to the blowing of sexual hormonal content on his body, which makes him realize to have a big award to give when the goal is done. Most of the presents refute to Facqueur
that this is obviously a double edge sword, because there is the risk
of piss off on the first minute and go down with everything. Facqueur accepts that maybe it is useful a weekly masturbation to
reduce the pressure, but the mental tool of controlling the
masturbation impulse is the same mental tool to control the ejaculation
impulse and it makes you a better fucker. And more, he is sure to emit a bigger amount of testosterone and the female perceives a great award to win.
Against that, Craizie-Pussy asserts that a man who seems to be out of the business of chasing a girl is more desirable for the female, she wants to get that piece of meat: she is who choose, she is who wants, and she choose what she doesn’t have yet. When a man is well masturbated is no needed to be in that business, so he can pretend to be out of chasing for a while and become desirable. In addition a man well masturbated maintains the sexual activity and this is perceived by the female, who usually aims to get off with a solvent fucker.
Conclusions
It
is no clear for the moment if masturbation is a pull or a push factor
for your sex appeal. For some -especially for girls-, the experience
tells that it is a good deal because the male is chilled out and females don’t
like those anxious. Apart of the behavior, the sex appeal of the male
is improved by the release of sexual activity. Further studies my
incorporate quantitative data to support the subjective sensations
exposed here, joining both female and male masturbation
and female and male success in sexual relationships. Field campaigns
can be so useful to calibrate our datasets and test some extreme
scenarios.
Acknowledgments
To the Fucking Applications for Engagement Research Center (FAERC). To all the readers of Criteri.
Authors: Jean-Cristian Facqueur, Ivette Creizie-Pussie, Quentin Abelino, Roger Bermudas, Will Close Toyou, Ingrid Icsmentsonn, Carl Desmay, Danny Scripts, Ed Bravedick, Oscar Porn, Sandra Ratafias and Cristina Sunday. (Open Research Group on Applied Sexually Methodologies (ORGASM)).
Source of images: GreenHumour
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)