Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'art de les muses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'art de les muses. Mostrar tots els missatges

Low

dijous, de juliol 05, 2012
•
EUTERPE: Low
Nota: L'art de les muses es renova una mica. A partir d'ara Lady Godiva us deixarà tres links on podreu consultar la web oficial, una entrevista i informació de l'Euterpe del mes.
LLEGIR MÉS

L'Art de les Muses

divendres, de febrer 05, 2010
•

EUTERPE: THE SWELL SEASON (Glen Hansard i Marketa Irglova)

Info: Glen Hansard és un dels membres de la banda de rock irlandesa The frames, actor a la pel·lícula The Commitments d'Alan Parker i, durant 2003, presentador del programa de la televisió irlandesa Other Voices: Songs from a Room. Marketa Irglova és una compositora i multi-instrumentista txeca que des de ben petita ja mostrava grans habilitats musicals. Al 2005, una visita de Glen a la bella i vella ciutat de Praga, possibilita l’encontre d’aquest dos artistes. La connexió musical que es produeix entre ambdós és, si més no, culpable que la cançó Falling Slowly, escrita i interpretada per aquest duet, fos la guanyadora del Oscar 2008 a la millor cançó original. La connexió emocional entre Glen i Marketa, junt a la forma en la que els seus ulls es miren, són motius més que suficients com per a que el director John Carney confies amb ells per a ser els protagonistes del musical Once. Però, això no ho és tot, després de l’èxit de la banda sonora, The Swell Season han tornat amb el seu nou àlbum Strict Joy.

The Swell Season, una musa que commou.

Àlbums: Strict Joy (2009), Once b.s.o (2007)


Moment per a escoltar: aconsegueix la pel·lícula Once, estirat al sofà i deixa’t portar.


LA COMPILATION: "el desig"

Vist el poc èxit de la convocatòria passada (ningú va enviar cap cançó), Lady Godiva, decebuda, ha buscat a la literatura fragments que mostren les distintes formes en les que ens pot visitar el desig i els hi ha elegit una música.

"...Bajo el mantel, las rodillas se rozan por azar y ese contacto, casi imperceptible, los golpea como una corriente poderosa; una llamarada iracunda sube por los muslos y enciende los vientres. Nada cambia en sus posturas, pero el deseo es tan intenso, que puede verse, palparse, como una niebla caliente borrando los contornos del mundo circundante..." Isabel Allende, Afrodita (2001).

"...Ella le pide que no se mueva. Déjame. Le dice que quiere hacerlo ella. Lo hace. Le desnuda. Cuando se lo pide, el hombre desplaza su cuerpo en la cama, pero apenas, levemente, como para no despertarla..." Margarite Duras, El amante (1984).

"No podía dejar de amarla porque el olvido no existe, y la memoria es modificación, de manera que sin querer amaba las distintas formas bajo las cuales ella aparecía en sucesivas transformaciones y tenía nostalgia de todos los lugares en los cuales jamás habíamos estado, y la deseaba en los parques donde nunca la deseé y moría de reminiscencias por las cosas que ya no conoceríamos y eran tan violentas e inolvidables como las pocas cosas que habíamos conocido." Cristina Peri Rossi, Lingüista General (1979).

"...Como puedo agarrar la ilusión, empuñarla en la mano y soltártela en la cara como una paloma feliz que saliera a descubrir la tierra después del diluvio; descubrirte hasta en los reflejos más ignorados, irte absorbiendo lentamente, como un secante, perdiéndome, perdiéndonos los dos, en la mañana en la que hicimos el amor con todo el sueño, el olor, el sudor de la noche salada en nuestro cuerpos, untándonos el amor, chorreándolo en el piso en grandes olas inmensas, buceando en el amor, duchándonos con el amor que nos sobra." Gioconda Belli, Escribirte, Sobre la grama (1970-1974).

"Regresa a menudo y tómame/ sensación bien amada/ regresa y tómame/ cuando la memoria se despierte/ cuando un antiguo deseo pase por la sangre/ cuando los labios y la piel recuerden/ y las manos crean tocar de nuevo... Regresa a menudo y tómame de noche / a la hora en que los labios y la piel recuerdan." Cavafis (1863-1933), Regresa y tómame.

Fins aviat,

Lady Godiva.


LLEGIR MÉS

L' Art de les muses

dissabte, de desembre 05, 2009
•
EUTERPE: SOKO


Info: La carrera de Stéphanie Sokolinski, més coneguda com a SOKO, comença més aviat a les pantalles franceses que no pas als escenaris. Al 2002, debutà al film francés Clara, cet été là i al 2007 s’estrena musicalment amb el tema I kill her (gràcies a un Dj danès que inclou aquesta cançó al seu myspace). La música de SOKO no és espectacular però l’originalitat i frescor de les seves lletres enganxen. Les seves frases de vegades són aplastants. SOKO, en contra de la gran industria musical, ha decidit deixar la música per un temps per no acabar sent una artista comercial. Esperem que torni aviat per tal de gaudir de les seves lletres refrescants.



SOKO, una musa que desprèn originalitat.


Àlbums recomanats: Not Sokute (EP) (2007)


Moment per a escoltar-la: per a quan necessites escoltar realitats que poden fer un poc de mal: I will never love you more- exboyfriends

LA COMPILATION: de pel·lícula

Les pel·lícules ens fan descobrir cançons que després unim a les seves corresponents imatges. També, ens presten escenes per a les lletres i melodies que ja coneixíem. Si és desconeguda, passa al nostre poder i quan l'escoltem l’associem amb les imatges que ens va mostrar el director, a les emocions que ens va fer sentir, al lloc on la vam veure o amb qui la vam veure. Inevitablement, no podem escapar del so sense la imatge i viceversa. Així, escoltar a Luís Bacalovem fa recordar El cartero y Pablo Neruda, una nit d’estiu en l'auto cine...Sentir la música d'Ennio Morricone en Cinema Paradiso em plena de petons prohibits, de llàgrimes... Escoltar Yumeji's, em transmet nostàlgia, impossibles, vestits asiàtics...Casablanca i Sam, em recorden que el temps passa i els grans ulls de Lize que la vida és un cabaret.

IMPORTANT: Us avanço el tema de la compilation del proper mes...seràn elDESIG...i per què us ho he dit ja? Perquè aquest cop les cançons les elegireu vosaltres. Envieu-me el link del youtube o del spotify de la cançó que associeu a aquest tema a la direcció de correu electrònic: soc.ladygodiva@gmail.com. Animeu-vos!


Lady Godiva

Fins aviat.

LLEGIR MÉS

L' Art de les muses

dijous, de novembre 05, 2009
•

EUTERPE: BONOBO

Info: Segons wikipedia, un bonobo pot ser un model de components software, un familiar del ximpanzé o el que a nosaltres ens interessa, el projecte musical del Dj britànic: Simon Green. Bonobo, és música electrònica ambiental que alguns han descrit com a "post-party intellectual chill-out"; estil que s’aprecia des dels seus començaments allà pel 1999 amb l’àlbum "Animal màgic". No obstant al 2006, amb l’àlbum "Days To Come", començà una meravellosa barreja de sons junt a la vocalista Bajka. Tot plegat una vertadera delícia.

Bonobo, una musa que acompanya.


Àlbums recomanats: Animal Magic (2000); It Came From The Sea (2005); Days To Come (2006) Bonobo Like At Koko (2009, DVD) .


Moment per a escoltar-la: Música nocturna acompanyada d’incens i te.


LA COMPILATION: "recomanacions musicals"


“Ei! Has d’escoltar això!” Quantes vegades un amic o conegut t’ha descobert un grup que t’ha entusiasmat? De segur que moltes, com a mi... I és que alguns amics meus, foren i són els que construeixen la meva biblioteca musical, amb els seus e-mails , cd-regal o simplement compartint el nom d’aquell grup que els ha enganxat. Us presento a alguns d’ells junt a les seves aportacions:

...de E., que pensava en L.G mentre escoltava aquesta cançó.
...de H., que cridava "BMFA" mentre passejava de nit amb L.G.
...de J., que quan començà a sortir-li barba es pintava els llavis de vermell.
...de M., que tenia un bar on J i L.G jugaven al parxís.
...de N., que tocava l’òrgan a Mr.Vertigo, grup del que L.G era groupie.
...de B., que afirmava que el parxís era un joc d’estratègia més que d’atzar.

Fins un altra,

Lady Godiva

LLEGIR MÉS

L'art de les muses

dissabte, de setembre 05, 2009
•
EUTERPE: BAT FOR LASHES


Natasha Khan, britànica de pare pakistanès, és la cantant de Bat for lashes, grup format als seus inicis per quatre noies. Al 2007 però, Natasha decideix continuar en solitari amb el seu projecte musical junt al seus instruments: baix, clavicordi i piano. La música d'aquest vampira guarda molta relació amb artistes com Björk, Kate Rush o CocoRosie, melodies impregnades de fantasia, màgia i una mica de provocació. Després de l'èxit del seu últim àlbum Two Suns, aquest setembre surt una edició especial d'aquest, on s'inclouen versions de cançons de The Cure o Kings of Leon, i algun que altre documental. Lady Godiva el comprarà.



Bat for lashes, una musa que desprèn misteri.


Àlbums recomanats: Fur and gold (2006); Two suns (2009).

Cançó: What a girl to do; Horse and I

Moment per a escoltar-la: Posa’t els cascos i surt a fer un passeig quan cau el vespre, et sentiràs a un conte de fades : Pearls Dream.


LA COMPILATION: “tristesa”

"Pocas músicas resultaban no tener una larga historia de sufrimiento detrás, no haber sido compuestas en medio de la opresión, el exilio, la guerra, el hambre. Así y todo, después de unos cuantos minutos de escuchar, me encontraba moviendo la cabeza y diciendo: "No, no es lo suficientemente triste . Quiero algo realmente triste". Mientras escribo esto, mi búsqueda continúa; debo encontrar la música que, sin lugar a dudas, sea la más triste del mundo . Pero el trabajo realizado hasta ahora me ha conducido a una idea reveladora: la música que intenta abrazar la tristeza, que aspira a enterrarse en ella, se encuentra destinada a carecer de verdadera tristeza. La música verdaderamente triste es por lo general celebratoria de la superficie, incluso festiva: música de personas intentando alejar el dolor, sumergiéndose por un momento en las alegrías pasajeras de la vida. Ésta es la tristeza que se encuentra en el borde de una sonrisa, la sombra pensativa que sigue al placer de estirar los brazos "- Fragment de La música más triste del mundo Kazuo Ishiguro, 2003-



Fins un altra,


Lady Godiva
LLEGIR MÉS
diumenge, de juliol 05, 2009
•
EUTERPE: REGINA SPEKTOR


Info: Regina naix a Moscou, al 1980, als nou anys ha de deixar el seu país natal i emigrar cap a New York amb la seva família, establint-se al Bronx. Regina, trobar a faltar el piano, que deixa a terres moscovites, així que poc temps després comença a estudiar piano clàssic a l'escola de música de Manhattam. Amb poc de temps el seu nom és coneix a l'escena anti-folk neoyorkina, però no és fins al 2003, quan acompanya als The Strokes de gira, on el seu so arriba més enllà. Una veu que et pot sorprendre en qualsevol moment, que canta lletres satíriques, iròniques, amb alguna que altra al·lusió literària i que et fa somriure.








Regina, una musa que desprèn dolçor.




Àlbums recomanats: Soviet kitsch (2004), Being to hope (2006), Far (2009)


Cançó: Poor little rich boy. On the radio.


Moment per a escoltar-la: per a moments de soledat, per omplir el silenci amb lletres honestes i que canvien l’estat d’ànim. That time.



LA COMPILATION: “petons”



Existeix una àmplia gamma de petons: des dels impredictibles als predictibles, des dels intensos als innocents, des dels ingenus als enginyosos... Ara bé, de vegades ens sobren, ens falten o els desitgem... Per exemple, a les noies de The Pipettes sembla ser que els hi sobren; Jens, és selectiu, i crida ben alt: “I would never kiss anyone who doesn’t burn me like the sun”, mentre que els Violent femmes tan sols demanen un petó (entre altres més agosarades demandes). Després, tenim a Cristina que entra en la perillosa espiral del desig obsessiu, del record i de la recreació d’un petó de tres minuts, i per últim la Spektor que es pregunta si amb un petó podria curar la tristesa. Mua!



Fins un altra,




Lady Godiva

LLEGIR MÉS

L' art de les muses

divendres, de juny 05, 2009
•
EUTERPE: Coralie Clément

Info: Coralie Clément, naix a França al 1982 envoltada d’una família de músics, ja des de ben petita comença a estudiar violí. Coralie, forma part de la Nouvelle chanson, expressió que designa als nous músics françesos dels 90, com per exemple Dominique A o Yann Tiersen. Músics, que recuperen el legat de la Chanson i el combinen amb pop i rock, però la noia d'ulls blaus va més enllà i afegeix un toc de bossa nova a les seves cançons. Aquest toc brasiler junt a una veu d’extrema dolçor fa que la seva música transmeti elegància i malenconia.


Coralie una musa que desprèn nostàlgia.

Àlbums recomanats: Salles des pas perdus (2002), Bye Bye beauté (2005) Toystore (2008).

Cançó: Ces’t la vie.

Moment per a escoltar-la: Nit d’estiu. Finestres obertes. Copa de vi i Coralie: Samba de Mon Coeur qui Bat.


LA COMPILATION: “frases”

Tots i totes tenim gravades a la memòria frases de cançons que ens han marcat moments de la nostra vida i com no moltes de les lletres parlen dels efectes de la dopamina, tema de l’última compilation. Aquest mes us presento algunes de les frases musicals que utilitza Lady Godiva per a alegrar-se, torturar-se, deprimir-se i enamorar-se; lletres que formen part de la seva banda sonora particular. Per als moments de desamor, Godiva opta pel ...she’s not really my type, but I think you two are forever and I hate to say it but you’re perfect togheter so.... fuck you and your untouchable face... mentre que per a la tortura li agrada més el ...dime con tus dedos que no habrá más peros que siempre seremos mientras nos toquemos... Però, quan necessita una mica de bon rollo li agrada la força del ...parece que hay un incendio cuando estás a mi lado, parece que estoy ardiendo... vamos a tener que vernos aunque estén todos en contra... i si busca tendresa el reproductor li sona així ...quan fem l'amor dos-cents dansaires otomans giren contents al meu voltant, somriuen i piquen de mans... Finalment, i després d’haver passat per tants estats anímics, Lady godiva, exahusta, recorda una simple però gran frase: ...I wanna do whatever common people do, I wanna sleep with common people: like you !!!, i és que lo comú és difícil de trobar.

Fins un altra,


Lady Godiva

LLEGIR MÉS

L' art de les muses

diumenge, d’abril 05, 2009
•
EUTERPE: The Cat Empire

Info: L’imperi felí esta format per trompetes, teclats, trombó, saxòfon , bateria i Dj. Els Cat debuten al 2003 amb l’àlbum The Cat Empire, l’èxit no es fa esperar amb el tema Two shoes que aconsegueix ser número 1 al seu país. Australians, amb una influència llatina bastant marcada, fusionen jazz, ska, reggae, funk i rock. Tots aquest sons fan que la majoria de les cançons dels Cat siguin diferents (fins i tot a un mateix àlbum) proporcionant-li originalitat al grup. Música lleugera que difícilment no agrada.

The Cat Empire, una musa que t’aixeca de la cadira.



Àlbums recomanats: Cities (2006),The Cat Empire (2003), Hello (2007).

Moment per a escoltar-los: Música més que apta per a la primavera i l’estiu. Combinació perfecta: Cat Empire més terrassa solejada, beguda fresca i sense tindre cap cosa a fer...Nothing.

LA COMPILATION: "dopamina"

Segons Baudelaire, estimem a les persones en la mesura que ens resulten estranyes però... Que és el que fa que aquelles persones que ens resulten misterioses siguin interessants per a nosaltres? El misteri s'associa a la novetat i la novetat a la dopamina (neurotransmissor culpable de provocar conductes imprevisibles com les de l'enamorament). Per a exemplificar aquesta sensació, us presento un cas clínic habitual, el del Marcel i la Maria. La segona fase d'aquest cicle, continua amb l'ascens d'aquesta substància que estimula l'alliberació d'un altra la Noreprinefrina (neurotransmissor que augmenta la capacitat de recordar nous estímuls) i aleshores passem el dia recordant i somiant amb el/la nostre/a estimat/da, com és el cas, també habitual, de Toni Zenet.

Però...I si la recompensa no arriba? L'efecte Romeo i Julieta s'apodera de nosaltres!- tot i que alguns com l'Emir Kusturica es neguin a reconèixer-ho-. Però... i si finalment, després de tants esforços, no aconseguim el nostre objectiu? L'odi, que al fi i al cap és com l'amor, s'instal.la i desitgem que aquella persona desapareix-hi de la nostra vida, i així ho canta Leonor Watling a Vete. Tranquils! No desespereu! perquè les cèl·lules productores de dopamina finalment disminueixen la seva activitat, ens sentim abatuts i a poc a poc aquesta angoixa s’esfuma i finalmemt ens recuperem... ATENCIÓ! Recordeu que som yonkis de la dopamina i per tant el cicle, inevitablement, torna a començar. Sobre aquest cicle, la Buena vida canta.

Fins un altra,

Lady Godiva.
LLEGIR MÉS

L' art de les muses

dijous, de març 05, 2009
•

EUTERPE: The Knife

Info: Andersson, és el cognom d’aquest dos germans, Karin i Olof, d’origen suec. Defineixen la seva música com a "pop electrònic emocional" i rarament apareixen en públic, recullen els seus premis o toquen en directe. Contades són les seves aparicions als mitjans de comunicació i poques són les fotos promocionals on es poden reconèixer, ja que normalment surten emmascarats. Al 2003, guanyaren el Grammy suec al millor grup del any però no assistiren, per contra uns amics disfressats de goril·les recolliren el premi en senyal de protesta contra la marginació de la dona a la industria musical. Actualment, els The Knife estan escrivint la música de "Tomorrow in a year" opera influenciada pel llibre de Darwin L’origen de les espècies. En definitiva un grup misteriós, particular i addictiu.

The knife, una musa que sempre transgredeix.


Àlbums recomanats: Deep cuts (2003) Silent shout (2006)
Cançó: Pass this on http://www.youtube.com/watch?v=WpTnREBxOIk .
Moment per a escoltar-los: Per a qualsevol moment en el que decidiu que ment i cos s’han de deixar portar:
http://www.youtube.com/watch?v=qWLuqly6uCQ.


LA COMPILATION: " di-versions"

Existeixen dos tipus de versions: les tipus 1 que intenten rendir homenatge a cançons que marquen una època (poden ser millors o pitjors que l’original) i les tipus 2 que són les que superen en qualitat musical a l’original. Alguns exemples tipus 1: versió de Jonny cash del Personal Jesus http://www.youtube.com/watch?v=jQcNiD0Z3MU i la de Pipilotti Rist versionant Wicked Game de Chris Isaak http://www.youtube.com/watch?v=roMZSS3MSHg&feature=related.Les versions tipus 2, conegudes com a di-versions, són bastant abundants però ens quedarem amb el fantàstic cover de Travis del Hit/Give me baby one more time http://www.youtube.com/watch?v=-NwqN-xj9Xs i amb la del solsoní Roger Mas di-versionant Ni una sola palabra de Paulina Rubio http://www.youtube.com/watch?v=xBVULKg_gUc. Per últim, destacar les que no responen a cap d’aquests tipus: Heartbeats, de The knife, amb la tranquil.litzadora veu de José Gonzalez http://www.youtube.com/watch?v=Y-qJu20do0o.

Fins aviat,
Lady Godiva.
LLEGIR MÉS

EUTERPE: Lovage

dijous, de febrer 05, 2009
•
Info: Lovage és un licor d'herbes típic del Regne Unit, tradicionalment mesclat amb brandy (2:1), i que com molt bé diuen els britànics “keeps you warm”. I això es el que va ocórrer quan Mike Patton, Jennifer Charles i Dan “the Automator” Nakamura al 2001 comencen el projecte musical de trip-hop Lovage...que la temperatura inevitablement augmentà. Tots tres creen Musik to make love to your old lady, únic àlbum dels Lovage , carregat de sensualitat i d'erotisme amb detalls si més no curiosos : els noms d'algunes de les seves cançons fan referència a pel.lícules d'Alfred Hitchoct com “ To catch a thieve”, “ Lifeboat” , “Strangers on a train” o que la caràtula del disc imita a la de Serge Gainsbourg al seu segon àlbum, Disque Nº 2. Lovage, és un conte de fantasies i desitjos cantat per una veu plena de sensualitat, la de Jennifer Charles. Irresistible.

Lovage, una musa que sempre sedueix

Àlbums recomanats: Musik to make love to your old lady (2001)

Cançó: Stroker ice ( http://es.youtube.com/watch?v=cKiXYveusc0)

Moment per a escoltar-los: Em sembla que tots tenim al cap on i quan escoltar aquesta música, ho deixarem a la imaginació de cadascú. El lloc podria ser un hotel. Escolteu, tanqueu els ulls i imagineu: http://es.youtube.com/watch?v=Z3Ad03oRWcI

LA COMPILATION: el temps

Temps atmosfèric. Temporal de vents forts de nord a sud, amb la veu de Martha Wainright a Stormy weather (http://es.youtube.com/watch?v=LOzZ20q7QC8). Després d’aquesta tempesta no tindrem més remei que tapar-nos amb una manta, o com els vents emigrar cap al Sud i així disfrutar del sòl camaleònic de Cocorosie a Brazilian sun (http://es.youtube.com/watch?v=_kLOoPoV_Hg). Temps musical. La música però també és temps, a les classes de música ens fan marcar-lo picant de mans però aquest temps il·lògicament no és el que apareix al nostre reproductor que s’entesta en quantificar-lo amb minuts i segons. Així tenim: 3:59 minuts de temps de desesperació amb la veu d’ Ayo en Down of my knees (http://es.youtube.com/watch?v=F_laMjmR5nM), 3:40 minuts de temps d’espera per al rencontre dels personatges del vídeo de With you del grup Irya’s Playground (http://es.youtube.com/watch?v=SEJcrsQmFMg) i 2:27 minuts de temps d’esperança amb Si tu disais de Françoiz Breut (http://es.youtube.com/watch?v=_hiK1k). Temps al temps.

Fins un altra,

Lady Godiva.

LLEGIR MÉS

EUTERPE: KINGS OF CONVENIENCE

dilluns, de gener 05, 2009
•


Info: Erlend Øye y Eirik Glambek Bøe són els reis noruecs de la conveniència i amics des dels onze anys. Els kings són un grup indie-pop de veus relaxants, delicats sons i subtils melodies. Al 2001 graben el seu primer àlbum Quiet is the New Loud. Versus, apareix poc després, un re-mix del primer àlbum on artistes com Ladytron, Röyksopp, Four Tet o Alfie juguen amb les cançons dels noruecs. Els Kings començaven a ser convenients. És al 2004 quan Erlend i Eirik demostren que la seva abdicació queda més aviat llunyana amb l'àlbum Riot On Empty Street on col·labora la cantautora Feist i també quan la MTV els atorga el premi al millor videoclip europeu del any pel tema I'd Rather Dance With You . Un d'eixos grups que enamora amb el temps.



Els Kings, una musa que sempre relaxa.

Àlbums recomanats: Versus (2001), Riot On Empty Street (2002).

Cançó: I'd Rather Dance With You http://es.youtube.com/watch?v=2iDNMUtw_CQ

Moment per a escoltar-los: Música per a moments de relaxació; mateixos efectes que la reflexologia o el Reiky. Consell, a vora mar les seves lletres augmenten el seu potencial tranquil·litzador: http://es.youtube.com/watch?v=TXwvKZz71rk


LA COMPILATION: dolç o dolçor”

Mini compilation no apta per a diabètics. Nadal + Torró + Pastissets + Bombons = Femme du chocolate d’Olivia Ruiz http://es.youtube.com/watch?v=kBPlP3tQeyE.

La dolçor no te perquè ser exclusiva del sentit del gust, la veu de Kimya Dawson pot resultar com una piruleta per a les orelles a So nice so smart (http://es.youtube.com/watch?v=0WJplZorjDo ). La vista és capaç d’alimentar-se d’imatges glucosídiques i sinó mira el vídeo d’Angus & Julia Stone Paper Aeroplane ( http://es.youtube.com/watch?v=en03MHejlxs ) , però si el que busques és una mescla de dolços visuals i auditives et recomano First day of my life del grup Bright Eyes (http://es.youtube.com/watch?v=zwFS69nA-1w)...i si aquesta petita degustació no t’ha satisfet del tot aleshores hauràs de sentir Language d’Scott Mathew; al principi notaràs un gust amarg com de tristesa... però la veu d’Scott és aquell troçet de xocolata que després de sopar sempre porta la calma (http://es.youtube.com/watch?v=8uOG841g5EU ).

Fins un altra.

Lady Godiva. 
LLEGIR MÉS

L'art de les muses - EUTERPE: PARIS COMBO

dilluns, de desembre 01, 2008
•

Info: Cabaret, french pop, swing, jazz, tots aquests estils combinats donen Paris Combo. Aquest mestissatge musical és el reflex dels orígens del seus membres. Paris Combo naix al 1995. El grup el conformen el trompetista australià Lewis (que recorda les bandes de swing dels anys 30) que també toca el piano (tot aportant l'estil jazzy a la banda); Potzi, guitarrista de la mediterrània que ens regala sons tzigans, el contrabaixista malgash Mano, i els dos francesos: François (bateria) i la meravellosa veu de Belly du Berry (que recorda a Edith Piaf o Anna Purnell). Tot això fa dels “Combo” un grup pràcticament irresistible. Malgrat els últims anys d’inactivitat, és més que recomanable tenir-los en alguna carpeta de l'ordinador, al reproductor o a la prestatgeria.

Paris Combo, una musa que sempre inspira.



Àlbums recomanats: Paris Combo (1997), Living Room (1999), Live (2002). Cançó: Fibre de verre (http://es.youtube.com/watch?v=yn0feHoVBIo)

Moment per a escoltar-los: La seva música és agraïda per a fer feines de casa, com ara rentar els plats o passar l'aspirador ja que aquestes rutines adquireixen un toc de glamour. Això sí, téns el perill que et quedi la casa per escombrar... i si no, mira: http://es.youtube.com/watch?v=MogQbEjsbEI

LA COMPILATION: “el crit”

Quantes vegades has regalat un “mescladillo”, “recopilatori”, “mix” o en els casos més cools una “compilation”? La mini-compilation del mes vindrà fixada per un tema. El tema d'aquesta setmana és “el crit”, que no és molt harmònic o melòdic però que en alguns casos pot esdevenir quelcom catàrtic (Milla Jovovich versionant Satellite of Love de Lou Reed a la pel·lícula The Million Dollar Hotel de Wim Wenders: http://es.youtube.com/watch?v=BaX1EP5budQ), seductor (Nouvelle Vogue versionant Too drunk to fuck de Dead Kennedys: http://es.youtube.com/watch?v=Hapufz1NFkY), irònic o no (Fais-moi mal Johnny, composada per l'escriptor Boris Vian, interpretada per ell mateix i l'actriu Magali Noel, els del youtube són dos personatges fent una parodia d’aquesta cançó) : http://es.youtube.com/watch?v=Ll_jOxPSJPI&feature=related) o d'impotència cantada per la ja coronada reina dels crits Björk, acompanyada de l’estupenda PJ Harvey ,versionant Satisfaction: http://es.youtube.com/watch?v=2AX2bcWtg1Q .


Fins una altra.


Lady Godiva.


LLEGIR MÉS
Subscriure's a: Missatges ( Atom )
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes