L' art de les muses

EUTERPE: The Cat Empire

Info: L’imperi felí esta format per trompetes, teclats, trombó, saxòfon , bateria i Dj. Els Cat debuten al 2003 amb l’àlbum The Cat Empire, l’èxit no es fa esperar amb el tema Two shoes que aconsegueix ser número 1 al seu país. Australians, amb una influència llatina bastant marcada, fusionen jazz, ska, reggae, funk i rock. Tots aquest sons fan que la majoria de les cançons dels Cat siguin diferents (fins i tot a un mateix àlbum) proporcionant-li originalitat al grup. Música lleugera que difícilment no agrada.

The Cat Empire, una musa que t’aixeca de la cadira.



Àlbums recomanats: Cities (2006),The Cat Empire (2003), Hello (2007).

Moment per a escoltar-los: Música més que apta per a la primavera i l’estiu. Combinació perfecta: Cat Empire més terrassa solejada, beguda fresca i sense tindre cap cosa a fer...Nothing.

LA COMPILATION: "dopamina"

Segons Baudelaire, estimem a les persones en la mesura que ens resulten estranyes però... Que és el que fa que aquelles persones que ens resulten misterioses siguin interessants per a nosaltres? El misteri s'associa a la novetat i la novetat a la dopamina (neurotransmissor culpable de provocar conductes imprevisibles com les de l'enamorament). Per a exemplificar aquesta sensació, us presento un cas clínic habitual, el del Marcel i la Maria. La segona fase d'aquest cicle, continua amb l'ascens d'aquesta substància que estimula l'alliberació d'un altra la Noreprinefrina (neurotransmissor que augmenta la capacitat de recordar nous estímuls) i aleshores passem el dia recordant i somiant amb el/la nostre/a estimat/da, com és el cas, també habitual, de Toni Zenet.

Però...I si la recompensa no arriba? L'efecte Romeo i Julieta s'apodera de nosaltres!- tot i que alguns com l'Emir Kusturica es neguin a reconèixer-ho-. Però... i si finalment, després de tants esforços, no aconseguim el nostre objectiu? L'odi, que al fi i al cap és com l'amor, s'instal.la i desitgem que aquella persona desapareix-hi de la nostra vida, i així ho canta Leonor Watling a Vete
. Tranquils! No desespereu! perquè les cèl·lules productores de dopamina finalment disminueixen la seva activitat, ens sentim abatuts i a poc a poc aquesta angoixa s’esfuma i finalmemt ens recuperem... ATENCIÓ! Recordeu que som yonkis de la dopamina i per tant el cicle, inevitablement, torna a començar. Sobre aquest cicle, la Buena vida canta.

Fins un altra,

Lady Godiva.

Share this:

3 comentaris :

  1. Tots i totes som continents de desaparicions, de exilis, de absències presents i de presències absents, i com a ionquis sempre amb el dubte de si controlar la dosi o controlar la vida. Lady Godiva, the muses bless you
    pup.

    ResponElimina
  2. Vous êtes magnifique !!
    Antoine

    ResponElimina
  3. La química ho explica tot ...
    Pensava que l'amor era inexplicable

    ResponElimina

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes