L' art de les muses

EUTERPE: The Cat Empire

Info: L’imperi felí esta format per trompetes, teclats, trombó, saxòfon , bateria i Dj. Els Cat debuten al 2003 amb l’àlbum The Cat Empire, l’èxit no es fa esperar amb el tema Two shoes que aconsegueix ser número 1 al seu país. Australians, amb una influència llatina bastant marcada, fusionen jazz, ska, reggae, funk i rock. Tots aquest sons fan que la majoria de les cançons dels Cat siguin diferents (fins i tot a un mateix àlbum) proporcionant-li originalitat al grup. Música lleugera que difícilment no agrada.

The Cat Empire, una musa que t’aixeca de la cadira.

Àlbums recomanats: Cities (2006),The Cat Empire (2003), Hello (2007).

Cançó: Hello; Rhyme& Reason

Moment per a escoltar-los: Música més que apta per a la primavera i l’estiu. Combinació perfecta: Cat Empire més terrassa solejada, beguda fresca i sense tindre cap cosa a fer...Nothing.

LA COMPILATION: "dopamina"

Segons Baudelaire, estimem a les persones en la mesura que ens resulten estranyes però... Que és el que fa que aquelles persones que ens resulten misterioses siguin interessants per a nosaltres? El misteri s'associa a la novetat i la novetat a la dopamina (neurotransmissor culpable de provocar conductes imprevisibles com les de l'enamorament). Per a exemplificar aquesta sensació, us presento un cas clínic habitual, el del Marcel i la Maria. La segona fase d'aquest cicle, continua amb l'ascens d'aquesta substància que estimula l'alliberació d'un altra la Noreprinefrina (neurotransmissor que augmenta la capacitat de recordar nous estímuls) i aleshores passem el dia recordant i somiant amb el/la nostre/a estimat/da, com és el cas, també habitual, de Toni Zenet.

Però...I si la recompensa no arriba? L'efecte Romeo i Julieta s'apodera de nosaltres!- tot i que alguns com l'Emir Kusturica es neguin a reconèixer-ho-. Però... i si finalment, després de tants esforços, no aconseguim el nostre objectiu? L'odi, que al fi i al cap és com l'amor, s'instal.la i desitgem que aquella persona desapareix-hi de la nostra vida, i així ho canta Leonor Watling a Vete. Tranquils! No desespereu! perquè les cèl·lules productores de dopamina finalment disminueixen la seva activitat, ens sentim abatuts i a poc a poc aquesta angoixa s’esfuma i finalmemt ens recuperem... ATENCIÓ! Recordeu que som yonkis de la dopamina i per tant el cicle, inevitablement, torna a començar. Sobre aquest cicle, la Buena vida canta.

Fins un altra,

Lady Godiva.

Share this: