Juliol, el país fa xup xup i jo em prenc un poliol




Avui, l'encarregat de manteniment de les màquines d'aire condicionat ha volgut homenatjar a Walt Disney. Per sort, la jornada és intensiva i puc sortir abans d'acabar el procés de crionització. Garratibat, m'assec en un banc on hi bull el sol. Gràcies a l'extrema sensació de calor el meu metabolisme revifa ràpidament. També hi ajuda la simple estratègia de reducció de costos dels fabricants de roba, que consisteix, any rera any, en minimitzar l'ús de tela en l'elaboració dels seus productes.


Tinc gana i entro a can Manel. El menú no és molt estiuenc, i aquestes hores, només em pot oferir escudella i carn d'olla. En Manel fa un curs de màrqueting per a emprenedors del sector restauració. De moment, empès pels resultats d'un petit estudi de mercat que ha fet com exercici del curs, ha decidit adoptar una estratègia de diferenciació de producte que consisteix en canviar els menús d'estiu pels d'hivern. Molt bé Manel. Aquesta gent del curs segur que són uns cracks.


L'escudella encara fumeja. Bufo provocant un petit tsunami de cullera. Dins la caixa tonta, el president parla de l'estatut retallat. Definitivament, reconeix que li han pres el pèl; potser només ho fa veure perquè segurament ja ho sabia o sigui és ell qui ens pren el pèl, potser no. Llavors treu pit indignat, alça la cresta com un pollastre del Prat, i em demana que surti al carrer a manifestar-me pels meus drets. Quins collons. Potser per la sorpresa, la pilota em fa un gol i se'n va cap a l'altre costat. Estossego i ara el tsunami és dins el plat. Un galet rep l'impacte del tros de pilota, es gronxa i somriu. No és pas la primera vegada que aquest home em fa ennuegar. Després de tot, ja es podia haver animat abans. I em preparo diferents eslògans (acumulats) per a la manifestació. 


Aquests dels bancs, ens xupen la sang
Menys hipoteca i més teca
El plan E, pa que É?!
No ens toqueu més el sous
El futur és a l'atur
Ja no hi ha debat, el comiat serà barat
Estatut, tururut
Aquests que governeu, per què no plegueu?!
Aquest que a tot s'oposa, fes una altra cosa!
I per acabar que jo també faig curt de tela:
Que la xupen i sigan xupando (escrit així no té drets d'autor)!



Xarrupo amb força. El presentador de les notícies serveix un extra de pollastre a l'estil hôtel du palais amb salsa de corrupció. És curiós com unes agendes i uns disc-durs poden esquitxar tanta merda a tanta gent. I penso: ara sí que es posaran tots d'acord aquests mal parits (ui, perdó), i els socis i els vergents s'agafaran de la mà i units es dirigiran al túnel de rentat. I si la roja guanya el mundial cridarem seguit:

Viva Espanya! Independència! 

de postres, no sé per què, demano un poliol.

Sòcrates

Share this:

3 comentaris :

  1. Encara ric i això que ho vaig llegir ahir, que bó !

    Curt i bó, com ha de ser!

    ResponElimina
  2. Ben dit ! Jo em pendría un Boldo i tampoc sé ben bé perquè, o potser sí.
    Armando

    ResponElimina
  3. Quina gran frase. Resumeix tantes coses en tan poques paraules. Mestre!

    ResponElimina

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes