La vida de los peces

L'Andrés viu a Alemanya des de fa 10 anys. Torna a Xile per tancar el seu passat abans de assentar-se definitivament a Berlín. En la seva estada, assisteix a la festa d'aniversari d'un dels seus amics, on redescobreix tot un món que va deixar de veure, inclosa la Beatriz, el seu gran amor. Aquest retrobament pot canviar la vida d'Andrés per sempre.



Direcció: Matías Bize.
Països: Xile i França.
Any: 2010.
Durada: 84 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Santiago Cabrera (Andrés), Blanca Lewin (Beatriz), Antonia Zegers (Mariana), Víctor Montero (Pau), Sebastián Layseca (Ignasi), Joan Pau Miranda (Roberto), Luz Jiménez (Guille), Maria Gràcia Omegna (Caro ), Alicia Rodríguez (Daniela), Diego Fontecilla (Jorge).
Guió: juliol Rojas i Matías Bize.
Producció: Adrián Solar.
Música: Diego Fontecilla.
Fotografia: Bàrbara Álvarez.
Muntatge: Javier Estévez.
Direcció artística: Nicole Blanc.
Distribuïdora: Vértigo Films.
Estrena a Xile: 10 Juny 2010.
Estrena a Catalunya: 1 abril 2011.
No recomanada per a menors de 7 anys.
   


¿Vam fer bé rebutjant aquesta feina?, estudiant això i no allò? , vivint aquí en comptes d'allà?, deixant a aquell, triant a aquest? ... Imagineu com podria haver estat la nostra vida si haguéssim pres altres decisions, altres camins, és humà però moltes vegades fer-ho ens impedeix viure la vida que hem triat.

La vida de los peces és una meravellosa reflexió sobre tot això. Dos que van ser parella, i que van poder seguir sent-ho, es retroben en una festa després de molts anys ... I parlen, recorden i imaginen com hagués estat el present junts.





Matías Bize (Santiago, Xile, 1979), productor, guionista i director de cinema xilè. Ha aconseguit importants reconeixements internacionals en la categoria de cinema independent: la seva pel lícula En la cama va aconseguir l'Espiga d'Or de la Seminci de Valladolid el 2005 i el seu film La vida de los peces, el Premi Goya a la millor pel·lícula hispanoamericana en l'edició del 2011.






Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes