Compte! Avui hi ha lluna nova!

Digueu-me, qui de vosaltres mai ha mirat la Lluna com si res més existís al seu voltant? Rodona, brillant, afilada, present, per sobre, presidint, la nit, una nit, moltes nits,…


I qui, en alguna d’aquestes nits, no farà brollar paraules a l’aire, perdudes, que potser… sense esperança alguna, rebran alguna resposta. Algun diàleg abraçat en moments de silenci, de quietud inspirada en la insignificància d’algú que observa allò que presideix el cel.

Així neixen les converses amb la Lluna. Avui hi ha lluna nova, lluna nova d’abril.



- Només una samarreta, màniga curta, i un jersei per sobre. Es nota que la primavera és aquí. És deliciós sentir dos graus més dels habituals en l’atmosfera! Avui precisament, hagués volgut veure’t a tu, Lluna! – Comences el teu pensament. 
- No em veus… però hi sóc! Recorda-ho…
- I tant que ho recordo. Si fins i tot et puc notar.... la impaciència per tornar a créixer!
- Impaciència cap… – Respon tranquil·la – I el teu interès? Volies companyia avui? O simplement necessitaves llum per il·luminar el camí? – Pregunta realment intrigada la Lluna.
- Volia mirar-te… per agrair-te! Avui, un dia qualsevol, ha nascut una nova vida, a la meva família, i és… preciosa!

Potser els estudis científics no me’n podran dir gaire cosa, però les llevadores coincideixen. I podeu parlar amb els savis dels pobles, que també hi coincidiran: les fases de la Lluna, influeixen en els parts! Durant la Lluna minvant-nova sorgeix la espontaneïtat del part, mentre que la fase creixent-plena complica una mica més les coses, hi ha més amenaça de parts prematurs i més cesàrees. Clar que hi han parts en totes les fases llunars, però segons la llevadora Lina Abellán Martínez (va observar la seva influència en 7.368 parts!) aquesta relació existeix. També podeu creure en les coincidències, a criteri de qui vulgui!




La Lluna, allà on estigui, si és veritat que té cara, estarà dibuixant una rialla satisfeta. Ja ho pots fer Lluna, jo t’hi faig còmplice.

- Ho celebro doncs, és una bona notícia. – Diu la Lluna, amb amor de mare.
- Jo també. Ho celebro en cada respiració amb la que m’omplo el pit.
- És un bon aprenentatge, així la vida creix.
- I creixerà! – Exclames!
- I creixerà… – Ratifica la Lluna.
- Però a vegades… et sobresalta la pressa. Quin gran pes, sentir la pressa! Voler l’immediantesa! – Notes la pressa endins, sense saber si s’envolta d’angoixa o d’emoció.
- Bah! – Despreocupada et contesta – I de què et serveix?
- Ja ho sé prou que no em serveix de res! Això fa temps que ho sé! – Irritació.
- Doncs no hi lluitis, simplement, sent endins la pressa, i quan l’hagis passat, deixa-la córrer – El mateix to despreocupat, s’agraeix.
- (Hm… doncs… potser gaudir de la pressa, fins que me’n cansi, podria estar bé!) Clar… tu no tens pressa per tornar a estar plena, veritat?
- Cap ni una – Sembla molt decidida la Lluna.
- Molt bé – La despreocupació sembla que se t’hagi contagiat – Doncs em dedicaré a sentir la pressa, i gaudir-la, quines ganes tinc de conèixer-lo!
- Conèixer a qui?
- Al meu nebot! Acaba de néixer, i em moro de ganes per conèixer-lo! – Torna la il·lusió que aquesta nit et desbordava.

La Lluna llunyana, tant que avui no es pot veure, avui està nova, oculta, però present a la vegada, i es va fonent en el record, deixant un regust tranquil·litzador. Agafes una glopada més d’aire, i deixes que la foscor de la nit et vagi omplint el cos de cansament i ritme ralentit, i ja sembla que només recordis els últims dos instants en que pensaves en dormir. Bona nit!


La gata llunàtica



Share this:

3 comentaris :

  1. És el punt màgic que necessitava el criteri!

    ResponSuprimeix
  2. Que bonic tieta, saps que aquell dia, aquella nit.. També et vam tenir presents tots tres, amb ganes de que arribessis i compartir amb tu l'arribada del peque.. Potser vam estar connectats per la Lluna ;)

    ResponSuprimeix

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes