Del camp al plat sense intermediaris: grups de consum responsable i ecològic


Fa uns dies, parlant amb un pagés de la Plana de Lleida em va dir que molts pagesos, inclòs ell, pleguen perquè no els surt a compte i tot s’ho queden els intermediaris. En els temps que corren està difícil dedicar-se a qualsevol ofici, i la pagesia fa molt temps que trontolla per la manca de marge per als agricultors. No obstant, d’una banda es constata l’augment dels joves agricultors que han decidit conrear la terra com a medi de vida alternatiu degut a la pèrdua de treball associada a la crisi. D’altra banda, hi ha una consciència creixent dels consumidors cap al sistema de producció d’allò que mengen, del seu impacte i de la manca de rendibilitat per a l’agricultor segons el sistema de comercialització basat en els intermediaris. És per això que en les últimes dècades s’han creat nombrosos grups de consum responsable, fonamentalment de productes ecològics i en conseqüència també ha hagut un augment de la producció d’aliments ecològics i de la superfície destinada a aquest tipus d’agricultura (FCCUC, 2010).


Per a que us feu una idea actualment a Catalunya hi ha al voltant de 130 grups de consum de productes ecològics, bona part d’ells estan ubicats a la ciutat de Barcelona i a l’àrea metropolitana (Figura 1). Segons Ecoconsum (Coordinadora Catalana d’Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics, creada l’any 2005) a finals de 2011 hi havia quasi 30 grups de consum responsable i ecològic repartits per tots els districtes de Barcelona (vegeu com les peres s’amunteguen al voltant de Barcelona a la Figura 1).


Figura 1: Recull geogràfic dels grups de consum autogestionat (pera verda) i els seus productors (pera taronja) a Catalunya. Trobareu el contacte detallat de cada grup a http://repera.wordpress.com

Els grups de consum responsable i ecològic solen estar formats per un col·lectiu de persones que amb la inquietud de menjar sa i essent conscients del que comporta de manera medi ambiental la producció i transport dels aliments, decideixen associar-se per a proveir-se d’aliments que compren directament a agricultors i productors d’aliments amb els quals estableixen una relació de confiança i sovint els consumidors acaben visitant les instal·lacions dels productors (Figura 2). 

Figura 2: Motius pels quals formar o participar en un grup de consum ecològic. Extret de http://elguaret.files.wordpress.com/2010/04/poster-mercat72dpi.jpg?w=490&h=693

La majoria de grups de consum s’organitzen en diverses comissions o grups de treball que tenen com a tasca ocupar-se del funcionament del grup, les compres, la seva infraestructura, les relacions externes. Cada grup de consum pot tenir més o menys comissions segons l’abast de l’activitat del mateix ja que alguns grups poden fins i tot organitzar activitats més enllà de l’autoabastiment de productes alimentaris com realitzar xerrades tot seguint la filosofia que empeny aquests moviments sovint relacionats amb l’antiglobalització. Així doncs, els membres dels grups de consum solen ocupar-se de les diferents comissions, essent l’òrgan màxim de decisió del grup de consum l’assemblea general. Els membres del grup de consum estableixen torns durant una vesprada a la setmana, normalment la del dimecres, per tal de realitzar el repartiment de les cistelles.

Les cistelles poden ser tancades, però no exclusivament (Figura 3). Les cistelles fixes comporten una manera de funcionament del grup de consum més fàcil i alhora també garanteixen a l’agricultor una major estabilitat pel que fa a l’encabiment de la seva producció, no obstant hi ha grups de consum que deixen més o menys flexible aquest tema, per exemple deixant un major ventall de selecció de certs productes d’un mateix proveïdor. En quant als productes que solen formar part de les cistelles, solen ser fruites i verdures de temporada i altres aliments de productors de proximitat (làctics, ous, etc), tot i que també hi ha grups de consum que opten per obtenir productes de comerç just com el café o la xocolata que venen de terres més llunyanes (vegeu per exemple http://laseca.org/). Fins i tots hi ha alguns grups de consum que s’abasteixen de productes no alimentaris, com per exemple de neteja de la llar.


Figura 3: Cistella ecològica tipus. Foto extreta de xarxanet.org

Cada grup de consum està conformat per un nombre d’unitats familiars o de consum que pot englobar a famílies, parelles o individus. Els grups de consum tenen com a seu un local al qual els productors poden a vegades tenir accés directe o també poden enviar el gènere mitjançant un distribuïdor tot aprofitant oportunitats de transport que es puguin donar en el subministrament del producte en qüestió. En preferència, s’intenta trobar els productors de confiança que estiguin el més prop possible de la seu del grup de consum i per exemple hi ha grups de consum que han acordat proveir-se de kiwis degut a la petjada ambiental que això comporta.

Es recomanable que el grup de consum no creixi infinitament per tal de facilitar la seva organització. Per tal d’això, es crea una llista d’espera de les unitats familiars interessades a adherir-se al grup de manera que quan hi hagi suficient gent es pugui crear un altre grup de consum independent o associat a l’originari. En aquest sentit, algunes cooperatives fixen un mínim de consum en un període de temps determinat i en cas de no complir-se el llindar mínim de consum, es dóna pas a que una unitat familiar de la llista d’espera formi part activa del grup de consum.






Aquests grups de consum normalment tenen la forma jurídica de cooperativa o associació i es preferible que el grup de consumidors legalitzi la seva activitat per a evitar el funcionament en negre. Per començar pot ser més fàcil establir-se com a associació, tot i que Ecoconsum recomana en la seva guia per a formar un grup de consum establir-se si es pot des d’un inici com a cooperativa ja que el seu funcionament és el que més s’escau a un grup de consum d’aquest caire.
I si ara us ve al cap unir-vos o formar un grup de consum d’aquest tipus, és ara el quan és el moment ja que ve el bon temps i hi ha més varietat de productes, sobre tot d’hortícoles. Així doncs, si us atrau aquesta alternativa al consum tradicional, caracteritzat per un desconeixement creixent del que és consumeix i una manca de compromís amb els productors, tot és qüestió de veure si hi ha algun grup de consum responsable i ecològic a prop vostre o llançar-vos a crear-ne un.

La Palput de la Plana
Moltes gràcies a la Sara, el Xavi i l’Emi ja que a partir de la seva experiència en grups de consum responsable i ecològic m’han ajudat a preparar aquest article. Compartir és viure!

Altres enllaços d’interés per tal d’aprofundir sobre aquest tema i els diferents models que estan funcionant dintre dels grups de consum responsable:

Podeu consultar altres reculls complementaris de grups de consum responsable i ecològic de Catalunya al de la Repera (veure Figura 1) com el que hi ha a Ecoconsum i el que han fet a I un rave!http://iunrave.wordpress.com/2009/04/26/cooperatives-de-consum-agroecologic-de-catalunya/

- Federació de Cooperatives de consumidors i usuaris de Catalunya (FCCUC). 2010. Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya: Diagnòstic de la situació i promoció del cooperativisme.

- Si voleu fer una ullada a nivell de l’estat espanyol de les iniciatives d’aquest tipus de consum podeu consultar Hispacoop (Confederación Española de Cooperativas de Consumidores y Usuarios).

Dossier 17 de CARRER 120Cooperatives de consum ecològic” aparegut a l’octubre de 2011. En aquest dossier trobareu, entre d’altres, una mica d’història d’aquest moviment a nivell de Catalunya, de l’estat espanyol i l’impacte que està tenint a nivell internacional. I en la sintonia del primer article de Consum respectuós trobareu una sèrie de consells pràctics per reduir l’impacte ambiental del nostre consum.

Article de xarxanet.org sobre els grups de consum agroecològic on trobareu un vídeo sobre el seu funcionament i més enllaços d’interès: “Grups de consum agroecològic, fent del consum un acte conscient i ètic”

Article aparegut a la revista VIENTO SUR (2010, nº108) “Consumo agroecológico, una opción política” de l’Esther VivasEn aquest article també s’aborda la història d’aquest tipus de consum detallant alguns models arreu del món, el seu origen i la seva evolució. D’altra banda també s’analitza quines són les oportunitats i els límits d’aquesta iniciativa de consum.


Share this:

2 comentaris :

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes