La marinada refresca la pell i la boirina envaeix les ments.Els poetes de debò, puntuals a la cita, es cargolen la bufanda per sortir al carrer. Surten per respirar el mar i emborratxar-se de melancolia, i pel camí la brisa despulla els arbres i empeny les moribundes fulles cap al remolí del vent mentre ells creuen en vermell i recorden amb lascívia la passió de primavera. I arriben al seu destí i fixen els peus sota la sorra i enfonsen els ulls a l'horitzó per reviure la tendresa de l'amor d'estiu, que retorna amb emoció. Llavors senten l'últim petó i els hi vessa una llàgrima que desdibuixa la grisor. Baixen tristos la mirada, i capcots tiren, amb llicència poètica, la burilla al mar. I en blanc i negre, expiren el fum enquitranat, s'afluixen la bufanda i somriuen de costat. Per fi ja tenen el que volien, un tema, i es posen pesats, molt monòtons i avorrits.
Sòcrates
Sòcrates
.JPG)
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada