 |
| Eugeni d'Ors, per Ramon Casas, MNAC |
El tedi, al peu de la lletra.
Sense atenuacions, sense matís: el tedi. No excursió, chaise longue. No
conversa, silenci. No lectura, letargi... Tant com sia possible, ni un
moviment, ni un pensament!
Ors, Eugeni d'. La lliçó de tedi en el parc. Barcelona: Quaderns
Crema, Obra catalana, vol. X, 1994.
Per què dediquem tant de temps a les xarxes socials d'internet, fins i
tot aquells dels quals no es pot dir que estiguin sense fer res?
Entre les raons que es podrien adduir, la principal podria ser que en
els nostres temps accelerats aquestes xarxes socials virtuals permeten
interactuar socialment amb molta més gent alhora i amb molta més agilitat.
No és una interacció que pugui substituir la real per a poder conèixer
realment i amb més profunditat l'altre perquè, com és normal en tota interacció
social, i en aquest cas és més evident, ningú es connecta a les xarxes socials
sense posar-se prèviament una màscara, la imatge que té d'ell mateix, la que
porta sempre posada, la que s'imagina que veuen els altres, la que potser es
posa expressament per donar una altra imatge, les possibilitats són diverses,
el perfil de cadascú dona una imatge del seu usuari que no ho diu tot sobre ell
o diu qualsevol altra cosa; els seus amics virtuals, en tot cas, en percebran
el que podran i voldran, no necessàriament d'acord amb el que pretenia.
Del que es tracta, doncs, és d'interactuar socialment, la primera i
més estimada de les nostres necessitats, no en va Aristòtil va dir que l'home
és un animal social. L'home, en efecte, seria només una massa informe de
potencialitats irrealitzades sense la interacció social, és aquesta la que
permet a l'home aprendre i ensenyar a utilitzar les seves capacitats,
estimular-les, desenvolupar-les, altrament només seríem una bèstia salvatge
sense més necessitat que menjar, dormir, sobreviure, cagar, pixar, cardar, o
fins i tot ens hauríem extingit, la selecció natural és quelcom bastant
inapel·lable, si tu no fas el pensament de baixar-te de l'arbre per començar a
caminar i buscar-te la vida, bé, t'extingeix, ja hi haurà alguna altra espècie
més intel·ligent i amb més ganes de sobreviure.
Hi ha gent que, potser perquè es troba sola o perquè disposa de molt
de temps lliure, gairebé es podria dir que s'han atrinxerat a les xarxes
socials. Aquesta mena de gent, normalment, potser faria el possible per deixar
enrere la solitud o el tedi o s'hi enfangaria sense aixecar-se del sofà per res
del món, però gràcies a les xarxes poden interactuar socialment sense sortir de
casa, sense veure gent i còmodament fossilitzats en una butaca davant de
l'ordinador, així poden matar el temps i el tedi amb una hiperactivitat virtual
a la qual aviat se li acaben les virtualitats, el tedi es trasllada del sofà a
la pantalla de l'ordinador.
Eugeni d'Ors va publicar a "La veu de Catalunya", entre
l'agost i l'octubre de 1916, una sèrie de glosses d'estiu, les que componen el
llibre citat a l'encapçalament d'aquest article, també anomenat
"Oceanografia del tedi", que va escriure en un balneari de la
Garriga, al qual, segons el llibre, hi va per seguir l'ordre d'un metge que li
recepta, no repòs sinó tedi absolut, cap moviment ni pensament, silenci i
letargia.
El pacient fa l'esforç però no se'n surt, es fixa en una senyora,
contempla els núvols..., ho deixa córrer i se'n tornar a Barcelona a reprendre
les seves activitats habituals, perquè és un belluguet. El tedi no és possible
per ell perquè fins i tot els núvols són estimulants, prou que ho sabem.
L'internauta avorrit tampoc pot gaudir del tedi, necessita matar-lo i
ho fa mitjançant les xarxes socials, la solució més còmoda i fàcil, però en
realitat, com deia, el que fa és traslladar el tedi del sofà a la pantalla de
l'ordinador, la il·lusió d'interacció i estímuls que li proporciona la xarxa li
encomanen una letargia d'una altra mena, aparentment activa, cada cop més
enutjosa, la víctima té besllums de trobar-se davant d'una droga dura que l'ha
encadenat.
Eugeni d'Ors potser aconsegueix descansar, que potser era el que li
convenia, però el que no pot fer és instal·lar-se en el tedi, com tampoc podem
fer-ho la majoria dels humans de forma normal.
El tedi transmutat en vida virtual potser té més futur, però tampoc és
vida.
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada