 |
| Procrastination. Cultural Explorations (Foto: V.Baydal) |
La primera vegada que el consultor internacional va sentir parlar de
procrastinació va ser a través d’un historiador valencià resident a Oxford. Al
bressol de la ciència (amb el permís de Cambridge) fan congressos de tota mena
i fa un parell d’anys van celebrar-ne un sobre la procrastinació. Aleshores el
concepte venia a definir aquelles tasques importants que es deixen de fer per
fer-ne d’altres, en principi, menys importants, el que acaba provocant que tot
allò urgent es faci a corre cuita i a última hora.
Un cop va llegir el concepte de procrastinació el consultor internacional
ho va entendre tot. Poder posar un nom a allò que li passava era sanador. Era
com estar malalt però sense saber de què i de cop i volta conèixer el diagnòstic
encertat. D’ençà d’aquell dia el consultor internacional és un procrastinador diagnosticat.
Un procrastinador conscient de les seves limitacions i de les exigències de l’entorn.
Posem un exemple. Dilluns al matí. El consultor internacional es desperta a
casa seva, esmorza, acompanya als fills a l’escola i a les 9:15 està assegut
davant l’ordinador de l’oficina. Es disposa a fer l’agenda de la setmana.
Dilluns al matí reunió de coordinació amb els responsables de les diferents
àrees de l’oficina. Per la tarda producció per acabar l’informe que ha d’entregar
divendres. Dimarts visita comercial a Alacant. Dimecres preparar l’oferta per a
l’Ajuntament de Rio de Janeiro i per la tarda skype amb el soci local. Dijous
reunió de coordinació amb els membres de l’equip per engegar el nou projecte
contractat la setmana passada. Dijous tarda acabar l’informe i divendres reunió
d’entrega amb el client. Setmana perfecta. Doncs bé, abans de que acabi el dia
l’agenda saltarà pels aires. A les quatre de la tarda rebrà una trucada de
Mèxic (9 del matí a l'altre costat de l'Atlàntic) convocant-lo a una reunió l’endemà al matí amb el
subsecretari de “Desarrollo carretero”, el que vol dir que té poc menys de tres
hores per comprar-se un vol cap al DF, passar per casa a fer-se la maleta,
trucar a la dona per dir-li que se’n va a una reunió a 12.000 quilòmetres de casa
i pujar a l’AVE que el durà cap a Madrid.
Després de trucades com aquestes és quan el consultor internacional és
conscient de que està procrastinant. Què passa amb tot el que tenia planificat?
Les coses importants ja no són urgents? El concepte urgent o important passa
immediatament a un segon pla. El més important que té per fer un
consultor internacional sempre és el que està més a prop d’entregar-se. La data
límit, el deadline, és finalment el que marca les agendes i la producció.
Sempre hi ha algú, a prop o a l’altra punta
del món que trucarà per destrossar qualsevol intent de planificació setmanal. Un
desastre des del punt de vista de la qualitat dels treballs però també des del
punt de vista de la salut del treballador o de la conciliació laboral i familiar.
"Procrastination is the practice of carrying out less urgent tasks in
preference to more urgent ones, or doing more pleasurable things in place of
less pleasurable ones, and thus putting off impending tasks to a later time,
sometimes to the last minute before the deadline"
.JPG)
.JPG)
 La primera vegada que el consultor internacional va sentir parlar de procrastin...){kind=link}
Quin bon exemple de procrastinació i de vida dep consultor int. ;-)
ResponEliminaSi et deixes portar deu ser divertit això de consultor. Si et vols planificar, tu mateix o amb la família, deu ser un canvi de plans brutal. Sort que les agendes son digitals pq sino estarien plenes de ratllots.
M'encanten els articles del consultor :)