 |
| Centre històric de Recife, Pernambuco. Brasil |
Quan es parla de la
internacionalització de les empreses poques vegades es fa referència al paper
que juga el Banc Mundial (BM) en aquest procés. Si les empreses espanyoles
s’han pogut internacionalitzar durant aquests anys de crisi econòmica en gran
part ha estat possible al BM. Per què?
El BM és un
organisme de les Nacions Unides creat l’any 1944 fruit dels acords de Bretton
Woods. El seu objectiu fundacional és reduir la pobresa mitjançant préstecs a baix interès o crèdits
sense interès a països en vies de desenvolupament. Els països en vies de
desenvolupament que reben un préstec o crèdit per a un projecte convoquen un
concurs públic internacional per adjudicar els treballs, al qual només poden
presentar-se les empreses dels països membres del BM. Si ets una empresa d’un
país que no pertany al BM no pots participar dels concursos públics que tenen
finançament del BM. En el fons és una manera que tenen els països occidentals
(donants) de facilitar la internacionalització de les seves empreses. Si
Espanya no fos un país donant del BM (amb una quota del 2,1% del total) aquí no
parlaria d’internacionalització ningú i la situació durant aquests anys de
crisis econòmica hagués estat, econòmica i socialment, bastant més catastròfica
del que ha estat. Així doncs, el BM amb la seva política de préstecs i crèdits
ha permès a les empreses espanyoles anar a buscar a fora el negoci que havien
perdut a casa. En alguna altra ocasió parlarem de com les empreses s’han
organitzat per a fer front a aquest nou repte internacional i qui ha acabat
perdent i qui guanyant.
Tornant al paper
del BM, són conegudes les crítiques al seu funcionament. A mi la idea de
fiançar projectes per a millorar les condicions de vida dels habitants dels
països en vies de desenvolupament no em sembla malament. Teòricament l’objectiu
és irrefutable. Ara bé, personalment crec que el debat ha d’estar en el tipus
de projectes que finança el BM i quin control pot fer-ne el propi banc, el país
receptor i sobretot la població local afectada. Hi ha milers d’exemples de com
de malament s’han gestionat alguns projectes i com de negatius han estat els
impactes sobre la població i el medi ambient local. Problemes socials i urbans a Nigèria, problemes ambientals i
socials al llac Victòria (Tanzània),
desplaçats per projectes hidràulics a la Índia, empitjorament de les condicions
del petit agricultor enfront de grans empreses agroalimentàries, normalment
occidentals... i la llista podria ser molt llarga. Aquestes polítiques, moltes
vegades errònies, podrien solucionar-se si es modifiquessin les estructures de
govern i decisió del BM, dominades
actualment per països industrialitzats que no tenen la informació adequada
sobre les realitats locals dels indrets on van a invertir. Aconseguir implantar
projectes que impactin positivament en la població local ha de ser el repte del
BM i això només s’aconseguirà si es deixa que la població receptora participi
en la decisió de com s’inverteixen els fons.
Moltes vegades, des
de Whasington (seu del banc), es dissenyen unes prioritats a mig termini que
poc tenen a veure amb les necessitats reals de la població destinatària dels
fons. A grans trets les prioritats del BM semblen encertades, però quan s’aterren
en forma de projectes concrets aquests s’allunyen de la realitat del país
receptor. Implantar una xarxa de carrils bici a les faveles d’algunes ciutats
del Brasil és una il·luminació occidental. Està molt bé l’objectiu de reduir
les emissions de CO2 al món però les faveles necessiten milers d’altres coses
abans que carrils bici. Per posar un exemple....
Us adjunto alguns links interessants per als que vulgueu saber-ne més:
- Web del Banc Mundial
- Brettonwoods project Veus crítiques contra el BM i el FMI
- Darwin's Nightmare. Documental sobre la introducció de la perca al llac Victòria i les seves conseqüències socials, econòmiques i ambientals.
- Atrapados por el desarrollo. Article a El País (abril 2015)
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada