Diuen que una imatge val per mil paraules. En una película, cada segon conté 24 imatges. Si posem per cas que una película dura una hora i mitja tindríem que una pel·lícula equival a 129600000 paraules. Segur que només val això?
Aquest cap de setmana he col·laborat en la gravació d'un curt dirigit per Pedro Celma i he pogut veure de primera mà la gran feinada que hi ha darrera la gravació, ja no solament d'un curt, que també, si no d'una pel·lícula de, per exemple, 90 minuts.
No he estat en el curt des del principi però intueixo que s'ha hagut de fer el guió, pensar en els actors i les localitzacions, en els temps de gravació i en la logística associada al que implica rodar (menjar i llit per tothom, en cas que es faci dos dies seguits), materials de gravació (càmeres, trípodes, màquines de fum, pantalles per veure-ho bé, sliders, llums, atrezzo,...) i previsió de possibles errades (imagina que falla una llum i no en tens més). Desplaçaments i quadrar els horaris de tothom. Ah! i assajar abans de començar a fer res.
Un cop s'ha trobat el moment que a tothom li va bé (pensant que el curt no sigui professional, és a dir, que la gent que hi participa no cobra per fer-ho) cal arribar al lloc i organitzar-se. Hi ha mil aparatets diferents, coses que es poden perdre, menjar a col·locar a la nevera, cuinar-lo, preparar el lloc de rodatge, fer les proves.
Un cop comença l'acció cal repetir, si cal 7, 20, 30 vegades les escenes. Algunes surten a la primera però algunes no acaben de satisfer. Lo bonic en un equip que fa això amb il·lusió és que tothom pot opinar (no per fer-se veure, com podria passar en un bareto parlant de coses, sino per aportar idees o fer notar que s'ha sentit un nen plorar de lluny en el moment que l'actriu estava a punt de parlar). La repetició inesperada fa que constantment s'hagi de reestructurar el plànning.
Les hores van passant i el director, els actors, el càmera, el director de fotografia, el tècnic de so, els que esperen que tot acabi per tenir preparat el dinar, els nens que ronden per allí i cal entretenir, els col·laboradors (qui deixa la casa per rodar, els que venen a gravar les escenes de dron),... tots aquests comencen a notar el cansament, sobretot quan de cop són les tres de la nit i un jabalí passa pel costat en una carretera perduda pels móns de Déu. Constantment cal anar marcant les escenes que ja estan fetes i reestructurar les que falten per gravar (ja que dilluns tots tornem a la realitat).
Per sort, durant la gravació moments de "xiste" són presents i queden en la intimitat dels que roden. Aquests moments permeten tirar endavant i "va, que en falta una altra i ja estem".
Tot plegat, costa esforç, que val la pena per la il·lusió, d'imaginació, d'estructuració, econòmics,... És per això que potser, una pel·lícula de 90 minuts costa molt més que 129600000 paraules.
Aquest tastet m'ha deixat amb ganes de més.
Abel Pau. www.abelpau.com
.JPG)
Ha de ser molt divertit, cansat, però molt divertit
ResponEliminagran experiència!
ResponEliminaDoncs vinga, a fer cinema!
ResponEliminaPere