L'altre dia vaig quedar amb un amic. Vem estar xerrant i prenent alguna cosa. Se'm va ocórrer deixar-li la càmera i es va entusiasmar. No sabia jo que li interessés tan el tema però va resultar que sí.
Vam caminar pels carrers de Cerdanyola i ell, apoderant-se de la càmera full-time (que no full-frame) va ignorar-me i va començar a caminar i a fer fotos de tot el que li interessava.
Em consta que li agrada molt la música i va ser instantani veure el músic de la guitarra i anar directe cap a ell. Aquest amic té una forma peculiar d'enquadrar, sempre usa punts de vista a mig metre del terra, que és com millor li va per la seva condició.
Apart de la música té especial predilecció pels enquadraments inclinats, sembla ser. En l'estona que feia que portava la càmera havia retratat el terra de totes maneres. Per sort, poc a poc, va veure que apart de fer fotos a les rajoles (totalment respectable) també podia treure una mica més de suc al tema.
A mida que passava la tarda, algunes persones que el van veure (ell crida bastant l'atenció, tot s'ha de dir: no és que sigui cridaner ni que parli en veu molt alta, però si que la seva condició atrau i més si portes una càmera) el van cridar i amb la meva ajuda (que ell no parla massa) vam apanyar una sessió de fotos ràpida. Una senyora en cadira de rodes acompanyada per una dona i un senyor es van entusiasmar. Ah clar, a la mateixa alçada (que la cadira de rodes) si que ens entenem oi? Mireu quina fotografia més maca va fer en un "plis" tot i ser el primer dia que tocava una càmera de veritat (no de joguina).
Un inesperat canvi d'enquadrament (cap amunt) feia arribar la tarda al seu final. Poc a poc era l'hora de sopar, i havíem de plegar veles.
Per mi va ser un plaer observar algú verge de coneixements fotogràfics i avui, uns dies després, encara admiro algunes de les seves fotografies i no puc fer altra cosa que compartir-les amb vosaltres.
A hores d'ara, només em resta aclarir que la condició del meu amic no és altra que la de ser un nen d'any i mig d'edat (a dia d'avui), i ser el meu fillol estimat.
Si us interessa el seu treball passatger d'una tarda podeu consultar la seva web: http://karimgueye.weebly.com. No us en penedireu.
Abel Pau
www.abelpau.com
Vam caminar pels carrers de Cerdanyola i ell, apoderant-se de la càmera full-time (que no full-frame) va ignorar-me i va començar a caminar i a fer fotos de tot el que li interessava.
Em consta que li agrada molt la música i va ser instantani veure el músic de la guitarra i anar directe cap a ell. Aquest amic té una forma peculiar d'enquadrar, sempre usa punts de vista a mig metre del terra, que és com millor li va per la seva condició.
Apart de la música té especial predilecció pels enquadraments inclinats, sembla ser. En l'estona que feia que portava la càmera havia retratat el terra de totes maneres. Per sort, poc a poc, va veure que apart de fer fotos a les rajoles (totalment respectable) també podia treure una mica més de suc al tema.
A mida que passava la tarda, algunes persones que el van veure (ell crida bastant l'atenció, tot s'ha de dir: no és que sigui cridaner ni que parli en veu molt alta, però si que la seva condició atrau i més si portes una càmera) el van cridar i amb la meva ajuda (que ell no parla massa) vam apanyar una sessió de fotos ràpida. Una senyora en cadira de rodes acompanyada per una dona i un senyor es van entusiasmar. Ah clar, a la mateixa alçada (que la cadira de rodes) si que ens entenem oi? Mireu quina fotografia més maca va fer en un "plis" tot i ser el primer dia que tocava una càmera de veritat (no de joguina).
Un inesperat canvi d'enquadrament (cap amunt) feia arribar la tarda al seu final. Poc a poc era l'hora de sopar, i havíem de plegar veles.
Per mi va ser un plaer observar algú verge de coneixements fotogràfics i avui, uns dies després, encara admiro algunes de les seves fotografies i no puc fer altra cosa que compartir-les amb vosaltres.
A hores d'ara, només em resta aclarir que la condició del meu amic no és altra que la de ser un nen d'any i mig d'edat (a dia d'avui), i ser el meu fillol estimat.
Si us interessa el seu treball passatger d'una tarda podeu consultar la seva web: http://karimgueye.weebly.com. No us en penedireu.
Abel Pau
www.abelpau.com
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada