No en el meu nom

Dues de les manifestacions que més orgullós estic d’haver participat són les manifestacions contra la I i la II Guerra d’Iraq, la primera al 91 i la segona al 2003, fetes per obtenir petroli, recursos naturals i interessos armamentístics, que no només no van portar cap democràcia a Orient Mitjà sinó que van portar una guerra que a la regió dura des de fa 26 anys, i s’expandeix a diversos països. Si a Espanya una guerra de 3 anys d’en fa 80 encara arrossega traumes i conseqüències, imagineu el que hem creat al món per afavorir petrolieres, empreses d’armament, constructores, empreses de seguretat...

I dic hem, en primera persona, perquè els països occidentals que van crear les diverses coalicions que han participat en la guerra som democràcies, i per tant la responsabilitat política és compartida per tots els ciutadans que decidim governs que fomenten aquestes guerres. Malgrat jo mai vaig votar Felipe González, ni Aznar, ni Zapatero ni Rajoy, tampoc he sigut capaç de convèncer els meus conciutadans de no fer-ho, i com a demòcrata em sento responsable d’aquest fracàs col·lectiu. Felipe ens va ficar a la primera guerra d’Iraq, Aznar a la segona, Zapatero va prometre en campanya que trauria les tropes espanyoles d’Iraq i va qüestionar per primer cop la política bèl·lica occidental, però a l’hora de la veritat va acabar protagonitzant un tripijoc que retirava tropes d’Iraq per enviar-ne a l’Afganistan perquè la família Bush i tots els poders mundials no s’enfadessin tant, i Rajoy ha tornat a donar suport incondicional als USA per fer i desfer a Orient Mitjà.  

La violència, l’extensió de guerres i el racisme institucionalitzat són una manipulació burda d’interessos per convèncer poblacions poc informades, perquè donin suport a polítiques criminals. Els integristes captadors d’assassins musulmans ensenyen imatges de víctimes infantils d’aquestes guerres a joves inestables de baix nivell cultural en edats immadures, i nosaltres ens sentim xocats quan veiem la matança d’innocents a una ciutat europea, i partits com el d’Albiol, Anglada o Rivera ho aprofiten per estendre el discurs antipacifista i racista, per promoure la lluita armada, la guerra i el tancament de fronteres com a solució idíl·lica als problemes mundials.

Observo esgarrifat com el discurs institucional del president de l’estat espanyol, utilitza tot un llenguatge bèl·lic i agressiu que insta a lluitar i a derrotar militarment i policialment l’enemic, sense subtilesa, simplista i bel·ligerant. Mentre les declaracions en calent del President de la Generalitat i l’Alcaldessa de Barcelona, m’emocionen i em fan sentir que són amb mi, que m’hi sento proper, quan parlen amb tot un altre to i un altre ús del llenguatge, de doblegar els que usen la violència i volen la confrontació de civilitzacions. No és el mateix lluitar amb violència que lluitar contra la violència.

La contestació a la guerra de Vietnam va sorgir als Estats Units com resposta a un imperialisme injustificable que portava a joves americans innocents a morir a la guerra. Els poderosos van aprendre, que amb exèrcits professionals, sense lleves d’innocents, amb tecnologia robotitzada que redueixi les víctimes occidentals, és molt més senzill justificar intervencions davant l’opinió pública, que veu llunyanes aquestes guerres de videojoc. Però el món és petit, molt petit. Iraq és al costat de Síria i de Turquia. Turquia de Grècia, Grècia dels Balcans, els Balcans d’Alemanya, Alemanya de Bèlgica i França. I França és a tocar de Ripoll.

Ara toca una contestació a la violència com la que va sorgir al Vietnam, però que no es centri tan sols en les víctimes del nostre bàndol, que denunciï que tots som el mateix bàndol, que el món és un i tots som persones i no podem estar fent guerres per petroli i recursos naturals ni a Vietnam, ni a l’Iraq ni a Síria ni a l’Afganistan.

Que denunciï que les guerres les estan finançant i promovent líders interessats, famílies riques d’Aràbia Saudita, de Catar, de Kuwait, líders tribals enriquits gràcies a la guerra d’Iraq, Síria, Afganistan. Dictadors armats per Rússia, Estats Units, França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Itàlia. Famílies riques de l’Íbex 35 amb interessos en empreses d’armes, de petroli, en constructores. Reis sense sentit en estats democràtics sinó és per justificar oligarquies que tan serveixen per consolidar una transició de merda com el suport a polítiques neocolonials arreu del món. Mentrestant, van a fer-se fotos amb les víctimes que apareixeran al Lecturas i a l’Hola per demostrar quina bona gent són aquests dirigents que estan deixant el món com un solar.

La ultradreta, on jo hi fico des d’Aznar, Albiol, Rivera fins a Trump, Berlusconi o Sarkozy, però també el discurs hipòcrita i tebi de Xavier Valls i Hollande a França, de Merkel o May, o els còmplices de la transició bipartidista corrupta i hipòcrita espanyola, PSC i el PSOE. Aquests partits que defensen un Statu Quo mundial que és una merda, per dir-ho clarament, per molts milions de persones al món, ens estan portant a promoure guerres i a fer créixer el racisme i la xenofòbia com a discurs dominant. I quan s’alça una veu que denuncia aquesta hipocresia, encara els fan passar per beneits, et diran que ets un bonista i que el teu pacifisme dóna ales als terroristes.

Em tractaran d’imbècil, ja ho sé, perquè crec en una policia democràtica, que usi la força amb absoluta mesura a la vegada que vetlla per aturar els estupiditzats radicals que puguin voler fer mal. I crec que l’actuació dels Mossos, malgrat hagi acabat amb 5 terroristes morts ha estat impecable, eren gent determinada a fer mal, i crec que han estat morts en absoluta defensa de la població. Però seguiré pensant que la violència és molt fàcil que se’ns en vagi de les mans i que és preferible restringir-la a casos mínims extrems, que banalitzar-la i justificar-la quan la policia s’equivoca amb maltractaments a detinguts, perquè la policia, també es pot equivocar.

I per descomptat, no puc justificar mai guerres per petroli i interessos econòmics, i tots els que em diguin que sóc un il·lús i que això és donar ales als terroristes, els diré que els naïfs, són ells. Que no tenen ni idea del garbuix de faccions implicades a la guerra a Síria i de com s’ha armat segons l’interès a grups que passen o deixen de ser considerats terroristes segons convé a occident, Hezbollah, PKK, Al Qaeda, Isis, i de com s’ha allargat la guerra pels interessos enfrontats de Rússia, els USA i d’altres potències.

No. Jo no culpo als musulmans, ni a les poblacions mal informades d’occident o d’orient més que d’estar mal informades. I sí, culpo als manipuladors, radicalitzadors, fills de puta líders mundials de promoure violència, odi i guerres. 

Si a una manifestació s’hi presenten aquests líders, que defensen els contractes de les armamentístiques espanyoles, de les constructores que reconstrueixen el que primer s’ha destruït a Síria i a Iraq, de les gasistes i petrolieres que obtenen carburants barats, que compren i venen amb dictadures com Aràbia Saudita, Kuwait i Catar, amics ‘com de la família’ de reis i dictadors al Magrib, que algú en denunciï la seva hipocresia i posi per fi el focus d’atenció on ha d’estar, no en els pobres, no en els pobles, no en el xoc de cultures, no en la gent manipulada i desinformada sinó en els que controlen el món, els diners, la informació, el poder, em sembla d’aplaudir.

Si es tracta d’estar amb gent que vol de debò que es deixi de justificar la violència m’hi trobaran sempre.

Si es tracta de parlar de guerra, de lluita, de xoc de civilitzacions, d’estigmatitzar islamisme i musulmans, de fer misses catòliques per la unitat d’Espanya, de racisme subtil, de demanar més armament, menys llibertats, de dir que som superiors als musulmans, que som una civilització més avançada, de denigrar al diferent, no m’hi trobaran.

No en el meu nom.

Sí, jo potser seré un innocent, un bonista, aquesta paraula que ara s’està posant de moda per desacreditar els que ens oposem a aquesta ideologia neocon que justifica la guerra i l’escalada bèl·lica i racista enlloc del pacifisme, el respecte i la convivència.

Per descriure aquests tan convençuts de la lluita, la violència, el xoc de civilitzacions, l’ull per ull, la supremacia cultural occidental hi ha paraules que ja fa temps que es van inventar. Per no ser com ells, me les guardaré.

Hèctor Alonso (editorialista convidat)

Share this: