En el marc del curs residencial Escriptura Viva que el Roger Coch i jo vam impartir a Montbui el passat juliol, al llarg de la sessió "Paisatge exterior, paisatge interior" que ell dinamitzava, vaig escriure aquest breu text d'intenció poètica que avui comparteixo amb vosaltres. Espero que us agradi.
TORS
El meu tors, una
façana,
un mur de pedra
verge ensinistrada.
Al pit dret, un forat,
un sol cop de
martell rere el que es veuen runes d’una infantesa meva, tan tardana, i
d’altres infanteses tendres, ja quasi evaporades.
Sobre el cor, un pany fa de gatera.
Busco la clau.
S’hi escolen gats
petits, minúsculs felins blancs que m’esgarrapen però no saben fer-me mal.
Busquen la llet.
Busco la clau.
La tinc a la
butxaca?
Ah, no, la tinc a
l’úter. Hi faig entrar dos dits, estiro enfora, és una clau daurada i ja no te
rovell.
La fico al pany i
m’obro el pit esquerre.
Hi tinc cinc
cors, petits i blancs. Només bateguen dos.
El meu no hi és.
Aixeco el cap i et miro: el tens entre les mans. Bum bum.
I no m’estàs
mirant.
Muriel Villanueva
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada