Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foto el camp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Foto el camp. Mostrar tots els missatges

Punt i seguit (iv)

dimecres, de juliol 05, 2017
El projecte "Punt i seguit" recull fotografies i històries que giren al voltant de la paraula "Punt". De moment hem vist "Punt de partida", "Punt de trobada", "Punt d'inversió", "Punt de sutura", "Punt de connexió", "Punt àlgid", "Punt de fuga", "I punt" i "Punt lacrimal" (veure'ls aquí).

De la mà de Muriel Villanueva hem pogut veure un gir en la vida laboral, un intent de retrobament, crisi d'identitat sexual, una ferida intensa, un amor d'infantesa, una periodista que cobreix una onada de fred, un avi amb alzeheimer, una àvia molt molona i una àvia que no plora mai.

Com si de la cara d'un dau es tracés, tiro i surt el 5... 5 punts més per deleitar els sentits :p



Punt de mira:Regar un plat amb tomàquet per fer passar el gust de la verdura no és pecat. (llegir més...)





Punt de reflexióUn dia em miraràs i em reconeixeràs. (llegir més...)



Punt volatEns engrapem les cuixes i ens endrapem els llavis i sovint mengem un parell de sandvitxos. (llegir més...)




Punt d'inflexióJo remeno entre els meus peus descalços, esventro la platja, li arrenco una bona porció humida (llegir més...)



Punt de no retornNomés fa tres setmanes que coneix la Lídia, una companya de feina que avui l’ha convidada a un concert del seu cantautor favorit (llegir més...)

Quan neix un fotògraf

dilluns, de juny 05, 2017
L'altre dia vaig quedar amb un amic. Vem estar xerrant i prenent alguna cosa. Se'm va ocórrer deixar-li la càmera i es va entusiasmar. No sabia jo que li interessés tan el tema però va resultar que sí.

Vam caminar pels carrers de Cerdanyola i ell, apoderant-se de la càmera full-time (que no full-frame) va ignorar-me i va començar a caminar i a fer fotos de tot el que li interessava.



El toc final (Japó)

divendres, de maig 05, 2017
Fa uns mesos vaig publicar una entrada en la que parlava de com deixar les fotografies que fem "ben acabades". Aquests dies he estat retocant les fotos que vam fer (la meva parella i jo) al Japó i vaig fer algunes captures de l'abans i el després. No voldria tornar a repetir el que ja vaig dir per tant, només us deixo la sèrie de fotografies retocades esperant que us animi a fer l'esforç de retocar-les abans de donar-les per "revelades".

Punt i seguit (iii)

dimecres, d’abril 05, 2017

Seguint amb les històries (de Muriel Villanueva) lligades a fotografies (d'Abel Pau) aquest mes tenim tres fotografies que tenen un nexe en comú... la vellesa, amb V. Un avi confós, una àvia que els engega a tots, i una vella que no plora.
 

Punt i seguit (II)

diumenge, de març 05, 2017
En el post anterior us vaig mostrar tres fotografies de la sèrie "Punt i seguit" que no és més que una col·laboració amb Muriel Villanueva, una escriptora que va de a millor. Avui comentaré una mica el darrera d'algunes de les tres properes fotos. 

Punt de sutura

Solia anar en bicicleta, abans més que ara i passejant pel bosc de can Déu de Sabadell em vaig trobar amb una cosa que em va deixar gelat. El tall enorme i rogenc que atravessava el bosc de punta a punta era un projecte-gasoducte que portava gas de no sé on.


Punt i seguit

dijous, de gener 05, 2017
Fa quatre anys, fruit de converses entre Muriel Villanueva i jo mateix, vam acordar crear un tàndem fotografia-literatura (o al revés) al voltant d'un tema concret. Vam escollir la paraula "Punt" i vam decidir començar a explorar tots els seus usos a través d'històries i fotografies.

O bé ella creava una història i jo en feia una fotografia o bé succeïa al revés. La majoria de vegades i per estadística sembla més fàcil primer fer una fotografia i llavors perfilar la història darrera la fotografia. Ho pensem plegats i cadascú executa el que més bé li va.

Hem tingut aquest projecte amagat durant molt temps i ara ha sortit la oportunitat de publicar-lo en el medi digital: la revista Catorze.cat

A dia d'avui tenim publicats els punts "Punt de partida", "Punt de trobada" i "Punt d'inversió:


Llegeix aquí la història del "Punt de partida"

Esclar

dilluns, de desembre 05, 2016
Ja haureu sentit a parlar, a hores d'ara, de Círculo Bipolar (i si no, teniu una presentació a la web www.circulobipolar.com). 
Com a part d'aquesta productora estic molt content de la feina que vam fer fa uns mesos per a crear un curt (un microcurt, de fet),  a partir d'una idea meva.
Com que jo no sé escriure guions li vaig demanar a Muriel Villanueva (www.murielvillanueva.com) si podiem fer-ho entre els dos i, encantada, em va dir que si.
Sense més pràmbuls, mireu primer el microcurt de dos minuts i després seguiu llegint.



Fotografia de producte

dissabte, de novembre 05, 2016
Quan et demanen "vols fer les fotos que il·lustraran un llibre de receptes de torrades?" automàticament dius que si, sense ser conscient del tot de l'enorme feinada que significa això quan el nombre de torrades a fotografiar és, ni més ni menys, de 50.

M'agradaria explicar, en aquest article i essent conscient que encara dec la taronja, les interioritats de la part fotogràfica de crear un lllibre com aquest:


No ho sé fer d'altra manera

dimecres, d’octubre 05, 2016
Abans que res, em vull disculpar perquè no he fet la foto millorada de la versió de la foto de l'article anterior. Ho faré, però he de trobar el temps i, sobretot, les ganes.

Diumenge a la tarda, vam seure al sofà de casa i vam decidir mirar alguna cosa del Filmin. Vam veure "Alcaldessa", un petit seguiment dels passos d'Ada Colau i el seu grup des dels mesos anteriors al moment d'esdevenir alcaldessa, fins a aquest moment.
Em va cridar l'atenció una frase que més o menys deia: "Quan me'n vaig adonar que fer política implica parlar cada dia aquí, i allà, i no tenir temps de pensar, vaig veure que s'ha de parlar amb la sang freda, sense sentir el que dius, i jo, això no ho sé fer així. Necessito sentir el que dic".

Paral·lelament a aquest pensament, jo he vist que com més gaudeixo fent fotografia és agafant cert vincle amb els anomenats "clients", parlar amb ells, saber de la seva vida, de com es van conèixer (si són una parella als que els faig les fotos de boda), com estan els fills que vaig fotografiar fa temps, com avança el projecte del que em van parlar quan vam fer aquella sessió de fotos,... No ho sé fer d'altra manera. No vull fer-ho diferent.

Un exemple tangible d'aquesta manera de fer són la Raquel, l'Albert i els seus fills Èrica i Albert (petit!). Ara fa un any i mig va néixer l'Èrica i la Raquel i l'Albert, els pares, em van demanar si jo feia sessions Newborn.

La primera foto

divendres, d’agost 05, 2016
Aquest mes us proposo el següent exercici pràctic:
  • Agafeu la primera foto (artística) que vau fer (i vau compartir, potser).
  • Comenteu-la, refresqueu la memòria de perquè, com, quan la vau fer...
  • Comenteu els errors que creieu que té.
  • Penseu i comenteu les millores que li farieu a nivell estètic/conceptual.
  • Repetiu la foto, feu-ne una nova versió, intentant mantenir l'essència al màxim.
  • Penseu en la nova versió i en si ha millorat, si heu après, què heu après...
  • Pujeu-la de nou i torneu-la a compartir fent referència a aquest exercici

 

El viatge del fotó que caminava pel carrer

dimarts, de juliol 05, 2016
(versión en español al final)
Hola, sóc un fotó i el meu nom és Josep. Fa un temps jo rondava pel barri jueu de Barcelona. Ara sóc, en certa manera, representant un color al segon prestatge de l'estanteria d'una casa.

M'explico. Jo anava tranquil fent un passeig a tota pressa, a uns tres-cents mil kilòmetres per segon, pel barri Jueu de Barcelona. De sobte vaig sentir un fotògraf que li deia a la seva parella: "Posa't aquí, mira, el mapa que portes a la mà, així, arrepenja't a la paret. Puja el peu, aquest no, l'altre". Em vaig despistar mirant la noia, que era molt guapa, i, de sobte, plam, vaig rebotar contra la seva cara i vaig anar directe cap al fotògraf.

Us poso la imatge del que hauria vist en aquell moment si m'hagués girat i no fós perquè vaig topar amb el vidre de l'objectiu de la càmera del fotògraf.

Quant valen vint-i-quatre imatges per segon?

diumenge, de juny 05, 2016
Diuen que una imatge val per mil paraules. En una película, cada segon conté 24 imatges. Si posem per cas que una película dura una hora i mitja tindríem que una pel·lícula equival a 129600000 paraules. Segur que només val això?

Aquest cap de setmana he col·laborat en la gravació d'un curt dirigit per Pedro Celma i he pogut veure de primera mà la gran feinada que hi ha darrera la gravació, ja no solament d'un curt, que també, si no d'una pel·lícula de, per exemple, 90 minuts.

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes