Fotografia de producte

Quan et demanen "vols fer les fotos que il·lustraran un llibre de receptes de torrades?" automàticament dius que si, sense ser conscient del tot de l'enorme feinada que significa això quan el nombre de torrades a fotografiar és, ni més ni menys, de 50.

M'agradaria explicar, en aquest article i essent conscient que encara dec la taronja, les interioritats de la part fotogràfica de crear un lllibre com aquest:

En primer lloc mana el temps d'entrega. Has d'assegurar-te que seràs prou eficient per a fotografiar 50 torrades en el temps que et demanen. Dos mesos i mig és suficient però no et pots encantar si només pots dedicar-hi algunes tardes. 

En segon lloc cal establir l'estil de fotografia que volen a l'editorial. Una foto general d'una taula parada, amb una copeta de vi, uns alls i la torrada allà al mig pot no ser adequada si el que es vol es que serveixi per a il·lustrar una recepta que ha de veure's bé en una pàgina de 9.5x16 cms. Cal, doncs, que la fotografia permeti veure els ingredients clarament i que tingui algun encant visual.

Tercer, el mètode de treball i comunicació amb l'editorial ha de ser fluïd. En aquest cas vam usar carpetes al Dropbox. Les carpetes tenien el nom de la recepta i a dins hi deixava diferents vistes de cada plat de torrada acabat. Poc a poc s'anaven omplint les carpetes i a l'editorial anaven fent les correccions necessàries per acabar d'entendre'ns. I ja les tenien disponibles per agafar-les quan comencessin a editar el llibre.

Un cop fetes les primeres proves i entès el mètode de treball de tu (fotògraf) cap a ells (editorial) cal organitzar-te internament (i també amb la parella, ja que les receptes s'han de crear!).

Per tant, la quarta cosa que cal és organitzar l'estudi. Cal un fons blanc, uns focos flash adequats, un objectiu macro (gràcies a nebari estudi per deixar-me provar el canon 100 mm macro que tan bon resultat va donar), un fotòmetre, una carta de grisos, potser un trípode (no sempre el vaig utilitzar), la càmera i, sobretot, que l'estudi estigui aprop de la cuina. Vaig decidir fer-ho a casa mateix, per tant, calia que la meva companya hi estigués d'acord. En aquest cas, no només va estar-hi d'acord si no que em va ajudar a cuinar a estones.

En cinquè lloc i per començar a fer la feina, cal doncs, fer la llista de la compra dels ingredients necessaris. El primer que cal tenir en compte es que no ho pots comprar tot de cop, ja que quan facis la última torrada, potser els ingredients ja estaran podrits! Per a ser eficient en aquest aspecte vaig crear un excel i vaig estar una bona estona per a transcriure les receptes en ingredients. Per a que us feu una idea, us deixo una captura de l'excel amb la llista dels ingredients necessaris per a les 13 primeres receptes (recordo, n'hi ha 50).

Sisena coseta a fer: organitzar-se per anar a comprar. El nombre de columnes i filtres diversos permeten ordenar per zona del supermercat, per ingredients ja comprats i saber si pots reaprofitar algun ingredient ràpidament. Sense això, hagués tardat molt, molt i molt més. Vinga, toca anar al súper. Escullo les 15 primeres receptes, faig un filtre, imprimeixo i agafo la moto que hi cap de sobres! Fa mal comprar de baixa qualitat i mirant preus al dedillo. No hi estic acostumat. A casa comprem ecològic i anem poc al súper. No sabia ni on estaven les coses! Vaig començar amb un cistell i la moto i vaig acabar amb el cotxe i un carro ple fins dalt. Sort, altre cop, de la meva companya que em va venir a  rescatar.

Vuitè. Arribo a casa i, Oh Déu meu, com col·loco tot això a la nevera, si és una nevera bastant petita? Tranquil·litat, tot ordenadet, coses dins, coses fora. Que comenci l'espectacle!

Novè. Això és un pim pam, quines 5 o 6 receptes començo a fer, va que haig d'entregar les fotos per veure si és l'estil adequat.

Desè. Caos. Haig de paral·lelitzar i aprofitar ingredients però em faig un embolic, no acabaré ni a la de tres. Va, que si, que quan més en facis més fàcil serà. Vaig començar amb 5 però amb el temps, anava de 8 en 8. Almenys les més fàcils.

Onzè. Un cop cuinada una recepta, toca emplatar, que quedi bonic i fer la foto. Quatre passes i cap a l'estudi. Segona recepta del dia, fer, estudi, clicks. Tercera... quarta, cinquena, sisena... Aprofito la meitat d'aquesta per a fer aquella. Click. Sort que m'agrada cuinar. Fi de la sessió. 7 o 8 de 50. Mare de Deú! Ah, que cal menjar tot això (almenys les que hi ha senceres i no es poden reaprofitar!). 

Dotzè. Avui venim a casa vostra, que teniu terrassa i és estiu i ja portem nosaltres el sopar. "Manjar" (així amb "a" i la jota que soni), mmmh, són bones! Quan repetim? Demà si voleu! Ah no que venen el Poto i la Mireia a ajudar. Menys mal! 10 de cop!

Tretzè. L'ajuda externa és molt d'agrair. Ells cuinen tu ajudes, fas les fotos, les passes a l'ordinador, les retoques, les poses a la carpeta, al dropbox, avises la Marta que ja les té, falten tres ingredients, qui hi va? Gràcies Mireia, mira de pas, si portes això i lo altre podem tancar tres receptes més!

Catorzè. Recollim tot aquest "merder"! Seu, seu que ja ho faig jo que tu no en tens la culpa. Ja t'ajudo. Gràcies, estic destrossat.

Quinzè: Sant-tornem-hi. Es que anem de vacances i això s'ha d'entregar abans, si no després es farà tard!

I per acabar, setzè. Quan s'acaba tot això (i segur que em deixo coses), relax absolut i pau interior. Esperem que estigui tot bé i que a l'editorial els semblin bé aquestes últimes. Cal fer la portada i algunes fotos interiors de recurs. Sí, ja les he anat fent. Menys mal. Aquí van, t'agraden, prou.

Prou, agafa les maletes. Pirem que tenim coses a veure al Japó.

Us deixo els links per si voleu comprar el llibre. Hi ha receptes que sorprenen i estan més bones del que pot arribar a semblar a primera vista. Parlo per experiència.

http://www.cossetania.com/torrades-1964
http://www.cossetania.com/tasts/Minireceptaris.Torrades.TAST.pdf

Abel Pau

www.abelpau.com

Share this: