Salmó marinat

dissabte, de setembre 05, 2009

•

La recepta

Per cada kg de salmó:

- 1kg de sal gruixuda

- 500g de sucre

- la pell ratllada d’una llimona

- marialluïsa en fulla

- timó en fulla (millor si és timó llimonat)

Demanar a la peixateria que deixin el salmó escatat i en dues penques sense espines.

Barrejar la sal, el sucre, la pell de llimona i les herbes. Amb la barreja fer una base sobre la plata on anirà el salmó.

Posar el peix amb la pell cap avall i cobrir-ho tot amb la barreja.

Deixar-ho reposar mínim 3 hores i màxim 2 dies. Es pot anar provant fins que quedi al gust de cadascú.

Retirar la sal i netejar el peix amb un drap.

Ja es pot menjar.

Jo el congelo i vaig tallant a mida que el necessito. Boníssim amb torradetes com a aperitiu.

Fins a la pròxima!!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

Bacallà al “Pimentón de la Vera”

dimecres, d’agost 05, 2009

•

La recepta

Aquest mes us vull presentar, pels què no el coneixeu ja, un producte extraordinari. Es tracta del “Pimentón de la Vera” (http://www.pimentonvera-origen.com/), que és un pebre vermell d’excel·lents qualitats culinàries, ja sigui en les seves versions dolç, agredolç o picant. El farem servir per fer un bacallà inspirat en la recepta del clàssic “ajoarriero”.

En primer lloc ens cal un bacallà dessalat. La bona qualitat del bacallà que feu servir marcarà l’exit del plat.

L’eixugueu amb un paper de cuina a fi i efecte d’eliminar tota l’aigua sobrant. Tot seguit l’enfarineu i l’espolseu per eliminar, també, l’excés de farina. El poseu a fregir amb oli d’oliva a foc mitjà. Només cal que es dauri una mica de cada costat.

El retireu i, en el mateix oli i a foc tan baix com pugueu, hi sofregiu els alls tallats a làmines. Quan aquests estiguin lleugerament daurats, apagueu el foc i hi afegiu un parell de cullerades del “pimentón” dolç. Hi feu unes voltes perquè tot s’ajunti.

Finalment, poseu el bacallà en una safata d’anar al forn i el banyeu en l’oli amb els alls i el pebre vermell. També, si voleu, hi podeu posar uns ous durs partits per la meitat. Ho poseu al forn a foc mitjà fins que el bacallà estigui a punt, tot regant-ho de tant en tant amb el propi suc.

Bon profit!!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

Paella

diumenge, de juliol 05, 2009

•

La recepta

Qualsevol època de l’any ve de gust menjar paella, però especialment a l’estiu. Avui en farem una on els protagonistes són la sípia i els escamarlans.

Primer de tot, a la paellera amb oli ben calent hi marqueu els escamarlans. Només una mica perquè l’oli agafi el seu gust. Tot seguit els reserveu i al mateix oli hi poseu mitja ceba picada ben petita i unes tires de pebrot verd, no gaire.

Quan això ja estigui gairebé sofregit, hi poseu la sípia neta i tallada a quadrats petits. Unes voltes i, quan agafi una mica de color, hi poseu un grapat de cloïsses i uns quants musclos nets.

Tot seguit hi afegiu el brou de peix. La mida hauria de ser, aproximadament, el doble en volum que d’arròs.

Quan arrenqui a bullir, hi afegiu l’arròs bomba i, amb molta cura de no remenar-ho fort, amb una cullera de fusta feu que tot l’arròs es reparteixi homogèniament per la paellera. Per anar bé, no ho hauríeu de remenar més en tota l’estona.

Penseu que l’arròs ha de bullir uns vint minuts a foc alegre. Si veieu que el caldo s’evapora massa ràpid, abaixeu una mica el foc. També, si veieu que no bull igual per tot arreu, podeu anar movent la paellera perquè el foc vagi passant per totes les zones. Ho proveu de sal i hi afegiu unes branquetes de safrà que haureu torrat lleugerament a sobre d’un bocí de paper de plata per realçar el seu aroma.

Quan a l’arròs li falti uns 5-8 minuts per acabar, hi repartiu els escamarlans i els enfonseu una mica en l’arròs.

Quan l’arròs estigui al punt, apagueu el foc i ho deixeu reposar cinc minuts tapat amb un paper de cuina.

Bon profit!!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

Frittata

divendres, de juny 05, 2009

•

La recepta

Aquest mes us vull presentar una adaptació d’un plat típic italià, la Frittata. Es tracta d’un plat a mig camí entre la truita, la Quiche i la pizza, però en aquest cas no porta cap tipus de base. 

La Frittata és d’aquells plats que van molt bé quan no saps què fer per sopar, obres la nevera i improvises alguna cosa amb el què tens. L’únic ingredient indispensable són els ous. Avui l’he feta de porros, bolets i tomàquet, però hi podeu posar el farciment que vulgueu (carn, mariscos, salmó, verdures...). Una Frittata molt popular a Itàlia és la Frittata di cipole, que porta ceba i formatge.

Per començar cal tallar els bolets i posar-los a una paella amb una mica de mantega i un raig d’oli. Els saleu i els aneu saltejant. Quan ja gairebé estan a punt, hi afegiu el porro tallat a rodanxes i també l’aneu fregint. Mentrestant, bateu els ous i hi barregeu una bona quantitat de formatge parmesà ratllat, una mica de sal i una mica de pebre negre.

Quan el farciment estigui a punt, el barregeu amb els ous i ho poseu en un recipient que pugui anar al forn. A damunt hi poseu el tomàquet tallat a rodanxes i hi espolseu formatge ratllat per sobre.

I cap al forn a mitja potència. Per saber quan està cuita podeu fer servir la tècnica de l’escuradents (el claveu, el traieu i, si surt net, vol dir que ja està cuit). Al final de tot ho poseu uns minuts el gratinador, perquè quedi ben daurat per sobre.

Ho podeu servir calent o fred. Acompanyat d’una amanida de fulles verdes i olives d’Aragó és fantàstic.

Bon profit!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

Panada

dimarts, de maig 05, 2009

•

La recepta

Aquest mes prepararem un plat que es pot menjar fred o calent i que va molt bé, ara que ve el bon temps, per menjar-se’l a la font. Es tracta d’una empanada, com la clàssica gallega o com l’extraordinària mallorquina, que en aquest cas la farcirem de salmó.

En primer lloc cal fer la massa, que la podeu comprar feta (pasta brisa), però a nosaltres ens agrada embrutar-nos les mans!

Poseu la farina (1/2kg aprox.) en forma de volcà a sobre d’una superfície plana. A dins hi posem un ou sencer, mantega (50g), un bon raig d’oli, llet (100ml), un polsim de sal, un de sucre i un sobre de llevat en pols. Ho amasseu fins que quedi una massa homogènia i que no s’enganxi a les mans. La quantitat de llet pot variar en funció del tipus de farina, etc.

Mentre la massa reposa, aneu pel farcit. En aquest cas l’hem omplert de verdures, ou dur i salmó de llauna. Com que el salmó és difícil de trobar, hi podeu posar tonyina amb idèntic resultat.

En una paella amb una mica d’oli d’oliva hi sofregiu una ceba, un pebrot vermell, un tomàquet i un grapat de pèsols. Al mateix temps feu dos ous durs.

Quan les verdures ja estiguin a punt hi afegiu el salmó directament de la llauna, sense el líquid que l’acompanya. L’esmicoleu i només li doneu unes voltes. Apagueu el foc. Si el coeu massa, el salmó quedarà sec. També hi afegiu els ous durs tallats petits.

Dividiu la massa en dues parts, una més petita que l’altra. En una llauna del forn hi esteneu la part gran, a sobre hi escampeu el farcit deixant els marges lliures per tancar la panada. A sobre hi poseu l’altra part estesa i, amb una mica de paciència, l’aneu tancant. La unteu per sobre amb una mica d’ou batut.

Finalment la poseu al forn, prèviament escalfat a mitja força, fins que la massa estigui cuita i una mica daurada per sobre.

Bon profit!!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

Taboulé

diumenge, d’abril 05, 2009

•

La recepta

Aprofitant que aviat arribarà la calor, us vull presentar una recepta refrescant, la tabulé, que és una amanida de cus-cus amb un toc exòtic.

Primer de tot cal “inflar” el cus-cus. Podeu utilitzar els paquets que hi ha a totes les botigues i seguiu les instruccions d’ús que marca el fabricant.

Mentre es refreda, podeu anar tallant ben petits la resta d’ingredients. Tomàquets, cogombre, ceba dolça, menta fresca i julivert. D’aquestes herbes, especialment de menta, poseu-n’hi una bona quantitat.

Tot seguit ho barregeu bé i hi afegiu el suc d’una llimona, una mica de pebre vermell dolç i ho proveu de sal. Ho deixeu reposar una nit a la nevera i ja ho teniu a punt per menjar!!

És important que cap dels gustos, especialment el de la llimona o el de la menta, sobresurtin dels altres. Cal que sigui una combinació de matisos i que quedi ben equilibrat.

Bon profit i fins al mes que ve!!!

LLEGIR MÉS

Coca de iogurt

dijous, de març 05, 2009

•

La recepta

Aquest mes farem una coca. Es tracta d’una mena de pa de pessic que pot servir d’esmorzar o de berenar o, també, com a base per a fer multitud de pastissos. Avui us presentaré la versió bàsica.

En un bol gros hi aboqueu un iogurt natural. Farem servir el mateix pot del iogurt com a estri per mesurar la resta d’ingredients. Així, hi afegirem tres pots de farina, un pot de sucre i mig d’oli d’oliva de sabor suau. També cal posar-hi tres ous sencers, un sobre de llevadura en pols i ratlladura de pell de llimona. Ho barregeu bé amb una cullera fins que quedi una massa clara, tot ben homogeneïtzat.

Deixeu la massa reposant mentre preparem la llauna o motlle per anar al forn.

L’heu d’untar amb mantega i espolsar-hi una mica de farina. Feu córrer la farina per dins el motlle, que es reparteixi bé i llenceu la sobrant.

Ja podeu tirar la pasta al motlle. En aquest punt jo avui hi escampo uns quants pinyons per sobre, però podíeu haver fet una base de poma o altra fruita tallada a làmines, o simplement no hi poseu res.

I cap al forn que ja tindreu escalfant-se a mitja potència. El temps que ha d’estar al forn és relatiu, depèn de la força del forn, de la mida del motlle... més o menys heu de comptar entre 20 minuts i mitja hora. La prova infal·lible és punxar-ho amb un escuradents i quan surti sec vol dir que ja està.

Un cop a fora del forn la deixeu refredar i la desemmotlleu. Això ja està a punt, però si voleu fer un pastís podeu partir-la per la meitat i farcir-la de melmelada o cobrir-la de xocolata desfeta, etc. A partir d’aquí ja us deixo experimentar.

Bon profit!!

LLEGIR MÉS

Tallarines negres

dijous, de febrer 05, 2009

•

La recepta

Aquest mes toca pasta!!!

Farem unes tallarines de color negre, fetes amb la tinta de la sípia, i que podeu trobar fàcilment a la majoria de botigues.

Les acompanyarem amb una salsa feta a base de sípia i gambes.
Som-hi!

Començarem per la salsa, ja que la pasta, un cop bullida, no s’ha de deixar reposar ni un moment.

Tallem la sípia ben petita i la posem en una paella amb oli d’oliva, que es vagi fent. Quan veieu que ja està tova, hi afegiu gambes pelades (si les hi voleu posar fresques, endavant, quedarà millor!). En un moment, quan ja estiguin fetes les gambes, hi afegiu all i julivert picats. De picada, sense por, que n’hi hagi. Ho proveu de sal i n’hi afegiu si cal.

Tot seguit hi tireu una cullerada de farina i una mica de mantega. Ho remeneu ben bé, que la farina es cogui una mica. Hi afegiu llet i ho deixeu que faci xup-xup fins que s’espesseixi i quedi tot ben lligat.

Mentrestant, poseu aigua en una olla amb una cullerada de sal. Quan bulli hi poseu la pasta i la deixeu bullir alegrement exactament el temps que diu al paquet.

Passat aquest temps, la coleu i ho barregeu amb la salsa.

A veure si us animeu a fer-ho i em deixeu comentaris al blog.
Bon profit!!

LLEGIR MÉS

El lluç del Capa

dilluns, de gener 05, 2009

•

La recepta

Ja hi tornem a ser! Perdoneu el retard!!!

Després de festes i d’haver menjat com animals (que ens coneixem...) farem un peixet amb verdures fàcil de fer i que passa molt i molt bé.

Com que amb el títol no us dono gaires pistes us explico que es tracta d’un lluç al forn farcit d’”ensaladilla” russa, gambes i maionesa. Ja sé que sona estrany però feu-me cas, està boníssim.

Som-hi. Primer de tot ens cal un lluç sencer, que el peixater us en tregui els dos lloms sencers.

Posem a bullir l’”ensaladilla” (d’aquesta congelada) amb una mica d’aigua i sal.

Mentre va bullint, en una altra paella fregim les gambes pelades amb una mica d’oli i un gra d’all picat.

Quan les gambes ja estiguin a punt, les posem en un morter i les aixafem, junt amb els alls. Hi barregeu la maionesa i en feu una pasteta ben homogènia. Ho reserveu.

Escorrem la verdura.

Ho preparem tot per anar al forn. Posem una meitat del lluç a la plata del forn, amb la pell cap a sota. Una mica de sal. A sobre hi escampem la verdura. A sobre d’aquesta, hi posem la maionesa amb les gambes. Finalment, a sobre de tot, l’altra meitat del lluç, fent un “entrepeix” d’”ensaladilla”.

I al forn, que ja teníeu calent i a tota potència. Depèn una mica de la mida del peix, però amb un quart o vint minuts n’hauríeu de tenir prou. (La prova és punxant el peix amb un escuradents i, si entra amb facilitat i surt net, ja està).

Fins al mes que ve. Bon profit!!!

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS

Sushi

dilluns, de desembre 01, 2008

•

La recepta

Hooola! Aquest mes us vull presentar una recepta prou original, ara que s’acosten aquestes dates de grans àpats.

Hi ha moltes maneres de fer sushi, però avui us explicaré les dues probablement més conegudes: el sushi maki (discs d’arròs amb farciment de peix o vegetals i envoltat per alga nori) i el sushi nigiri (bola d’arròs amb peix al damunt).

El més important a l’hora de fer sushi és com bullir l’arròs perquè ens quedi al punt just per donar-li forma. Com que de vegades és difícil trobar la varietat més adequada, ho farem amb arròs del rodó normal que tots teniu a casa.

Cal, primer de tot, rentar l’arròs cru amb molta aigua, fins que perdi tot el midó. Veureu que està bé quan l’aigua surti completament transparent.

Aleshores, es posa el doble de quantitat d’aigua que d’arròs en una olla tapada. Quan arrenca a bullir, es baixa el foc al mínim i es deixa sense destapar fins que passa el temps de cocció (aprox. 15 minuts, però mireu el temps que us diu a l’envàs). Si respecteu les proporcions us quedarà al punt just, havent-se begut tota l’aigua. (NO EL RENTEU PER REFREDAR-LO!!!)

Mentre va bullint, feu l’amaniment. Heu de posar a escalfar a foc suau una part de vinagre d’arròs (o del normal, si no en teniu d’aquest), mitja de sucre i una quarta part de sal. Que s’escalfi el just per fondre els cristalls.

Tot seguit, barregeu aquesta mescla i l’arròs, amb una cullera de fusta.

Talleu els ingredients que acompanyaran l’arròs: salmó i/o tonyina crus (congeleu-los una setmana per evitar problemes amb l’anisakis), truita d’ou, espàrrecs verds, alvocat... qualsevol cosa que se us acudeixi.

I ara, muntem el sushi maki. Necessitem alga nori en làmines (tipus pasta de caneló però més gran). Aquesta s’ha de torrar directament al foc pel costat brillant, tal i com s’explica a l’envàs. Després esteneu-la amb la part brillant a sota, i poseu-hi a sobre una capa d’arròs de mig dit aproximadament (us podeu mullar les mans perquè no se us enganxi tot als dits). Cal que deixeu un parell de dits a cada costat per facilitar el muntatge. En un dels costats hi poseu afilerat el farciment... i a cargolar s’ha dit! Per fer això, hi ha qui s’ajuda amb una estoreta de bambú. Quan teniu un caneló més o menys perfecte l’aneu tallant a rodanxes amb un ganivet molt esmolat i moll d’aigua. I ja el tenim a punt.

Amb l’arròs sobrant fem el sushi nigiri. Amasseu unes boles d’arròs en forma de croqueta i hi abrigueu per sobre una làmina de peix cru.

Finalment, ja us ho podeu menjar amb palets i sucant-ho en salsa de soja. Si sou valents podeu dissoldre una mica de wasabi en la salsa.

xafi.rp@gmail.com

LLEGIR MÉS