RAY HARRYHAUSEN


De vegades el temps passa molt de pressa, i tot evoluciona a una velocitat impressionant en aquesta època que ens ha tocat viure.

Raymond Harryhausen va néixer el mes de juny de l’any 1920 a Los Angeles. Nascut en aquesta localitat, és perfectament lògic que acabés dedicant la seva vida al setè art, és a dir el cinema. Però no hi ha dubte que ho va fer des d’una posició molt “especial”.

Des de ben petit, Ray es va veure atret per les històries de ciència ficció, fins que un dia un fet canvia la seva vida. A la seva tieta li donen dues entrades per anar al cinema, i a aquesta convida Ray a anar amb ella. La pel·lícula : "King Kong", de l’any 1933 i Ray queda captivat per aquell salvatge goril·la i sobretot de com es movia en la pantalla. Fins que descobreix que aquell goril·la es tractava en realitat d’una maqueta de la qual s’havien captat els seus moviments mitjançant una moderníssima tècnica anomenada Stop-motion, consistent en la gravació, fotograma a fotograma de tots els moviments de la figura representada i que un cop muntades donaven la sensació d’estar al davant d’un monstre real i increïble.
Atret de manera irremeiable per tota classe d’estranyes criatures, Ray decideix cursar estudis d’escultura, fotografia, dibuix, ceràmica i drama, amb vistes a poder dedicar la seva carrera al món del cinema, del qual n’havia respirat sempre la presència al seu Los Angeles natal. Mentrestant, seguia devorant tot allò que tingués a veure amb la ciència ficció, no només referent a les històries que intentaven preveure quin seria el futur de la humanitat, sinó també per totes aquelles històries que es dedicaven a representar els móns de l’antiguitat, ja sigui l’època clàssica, l’era prehistòrica i l’antediluviana.
Mentre estudiava es dedicava a realitzar petits curts de fantàstiques històries plenes de monstres de tota mena que solien amenaçar la humanitat, moltes d’elles amb guió escrit en col·laboració amb el seu amic Ray Bradbury, que més endavant va arribar a ser un reconegut escriptor d’històries i contes de ciència ficció com "Cròniques marcianes" (d’on provenia el nom d’un afamat programa televisiu) i "Farenheit 451" (portada posteriorment al cinema per François Truffaut)


Ray Harryhausen
Un dels primers monstres realitzats per Ray Harryhausen va ser un ós de les cavernes, realitzat amb un tros d’un abric vell de la seva mare per a la pell i els pèls, que quedaven per sobre d’un esquelet de fusta revestit amb cautxú, que el permetien tenir certa elasticitat i així realitzar els diferents moviments que aquell ós havia de mostrar en les gravacions.

Després de veure un curt de Harryhausen anomenat "Evolution", que mostrava una espectacular baralla entre dinosaures, els responsables de la Paramount decideixen fitxar aquell jove per a que s’incorpori a l’equip tècnic del programa de George Pal, "Puppetoons", en el qual es dedicava a fer titelles i maquetes d’animals reals i imaginaris que representaven diferents històries. Més endavant, George Pal va ser reconegut per ser l’ideador de la màquina del temps i els Morlocks que apareixen a la pel·lícula de culte “La màquina del temps” del 1960 i protagonitzada per Robert Taylor.

Fins que un dia de l’any 1949, rep una trucada de Willis O’Brien, creador del King Kong que havia meravellat Ray Harryhausen quan era un adolescent. O’Brien li ofereix una feina d’assistent en la nova pel·lícula en què està treballant, "Mighty Joe Young" (coneguda a Espanya com "El gran gorila"). Ray accepta la feina, i O’Brien rep l’Oscar als millors efectes especials del 1950 per aquest treball.

L’experiència és fantàstica per Ray Harryhausen que descobreix tots els secrets de l’Stop-Motion i també de la construcció de maquetes i figures.
Acabada la pel·lícula, Ray Harryhausen idea una novedosa tècnica que millorarà les prestacions de l’Stop-Motion. Decideix anomenar-la Dynamation (posteriorment reanomenada com Dynarama), consistent en la gravació de dues imatges que es sobreposen per dotar d’un major nivell de realisme les aparicions i accions dels monstres.A principis dels anys 50, un jove productor anomenat Charles Schneer contacta amb Ray Harryhausen per copsar el seu interès en realitzar els efectes d’animació per a una nova pel·lícula que tenia en ment. Es tractava de donar vida a la pantalla a un enorme pop que havia de destruir el Golden Gate i atemorir la ciutat de San Francisco ("It came from beneath the sea")


Ray Harryhausen amb una de les seves més recordades creacions


Aquesta pel·lícula va acabar de portar Harryhausen a ser considerat un dels mags dels efectes especials de l’època, d’on ja no es mouria mai més, creant pel·lícules de culte al llarg dels següents anys com "La Tierra contra los platillos volantes" (1956), "Els set viatges de Simbad" (1958) i "Els viatges de Gulliver" (1960), i finalment la seva obra culminant "Jason i els argonautes" del 1963 amb espectaculars criatures i animacions com els esquelets guerrers, les harpies o Talos, l’estàtua de bronze que pren vida per intentar acabar amb Jason i els seus homes.L’any 1966 produeix l’extraordinària "Hace un millón de años", amb Rachel Welch i tota mena de dinosaures com a protagonistes d’una història que narra l’existència de dues tribus prehistòriques en diferent grau d’evolució

Talos perseguint Jason i els seus argonautes


El Dynamation va ser la més moderna tècnica d’efectes especials fins que l’any 1977 un tal George Lucas va colpir el món dels efectes en el cinema amb "Star Wars". D’això fa només 33 anys (alguns ja havíem nascut, i per tant ens sembla que no ha passat tant temps), i en fa 46 de la creació de "Jason i els argonautes". Vistes amb la perspectiva del temps i comparant-les amb els efectes especials recreats per ordinador d’avui en dia ens semblen pel·lícules ben passades de moda, però cal tenir en compte que ho feien tot amb les seves mans, des de la construcció de les maquetes fins a la realització i gravació dels seus moviments
El temps passa molt de pressa !!! Llarga vida als clàssics !!!

Fins la propera

Drosophila carcamalis

Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes