Primera carta

Benvinguts a aquesta nova secció. Us escriuré una carta, totalment informal, cada mes amb les sensacions que ha tingut un dels nous emigrants d'aquest nostre país, o sigui, jo. Un d'aquests emigrants que no consta a les estadístiques (ja m'agradaria saber com s'inventen aquests números de la gent que marxa ! De veritat, no hi ha cap control ni cap registre !! Simplement no ho saben i s'ho inventen, com tantes altres dades). Bé, sense més dil·lacions, aquí va la primera carta, amb una foto per fer-ho més amè.




Ei Pastafaris !!!!

De moment el que he descobert per aquí és que l'anglès és complicat. Els de la tele els entenc, però els d'aquí, carambes, carambes, carambes. I és fotut, perquè es deuen pensar que soc una mica curtet !! Però és que no s'entenen !! caraii ! ja ja ja. Tot plegat és bastant divertit perquè a sobre m'entra el riure tonto i encara ajuda més a que es pensin que soc una mica "mentally disabled". La cosa, més o menys, va així:

EUA person- Puaaa pua pua, bla bla bla, whatchiquei, whatchiquei ueee maaann ? (estil Mafalda)

Jo mateix- eeeeeeee....sorry ?? Could you repeat please ? (somriure ensenyant les dents, afirmació amb el cap i amb cara de super-simpàtic)
EUA persona- Puaaa pua pua, bla bla bla, whatchiquei, whatchiquei ueee maaan ?

Jo mateix -(renunciant ja a entendre res)- Yes, yes (ampliant el somriure a dimensions ja extremadament grans i acompanyant-ho d'un lleuger je je je i acabant amb una explosió de riure tonto perquè ja torno a ser allà mateix !!)

EUA persona- (pensant per si mateix, ough! Poor boy, he has some kind of problem in his brain...). Yes, yes, see you later !

En aquest estat on estic fa moltíssssima calor, això sí, tenim petroli i gas per donar i per vendre o sigui que hi ha aire acondicionat a tot arreu que fa que no sàpigues ben bé si estàs a una càmara frigorífica en conserva, tipus fuet assencant-se o a una biblioteca. I això que aquest any, diuen, és molt fresc, perquè plou el que no ha plogut en no sé quants anys. En resum, a fora fa caloooooooooooorrrrrrrrr i a dins fa freeeeeeeeedddd !!

Una tarda d'aquestes, aprofita la internacionalització de la zona del campus, hem quedat una Pamplonica, un xino mandarino i una Mexicana per anar a jugar a la Bolera je je je, com a les pelis, molt USA (perquè de Yanki, aquesta zona, poc). A veure com acaba el tema, perquè sembla un acudit...Va un Català, una Pamplonica, una Mexicana i un Xino, a una bolera Americana....ai ai ai. Això de la bolera sempre em recorda a un fragment de la pel·lícula "El Gran Levowsky". Aqui va una foto del show (ja podeu veure que vaig sobreviure i, per cert, guanyar !).


Alerta !! Ens van cridar l'atenció per la utilització indiscriminada del flash ja que això feia distreure tots els jugadors ( tal i com dèia el Sr. Pazos a la famosa pel·lícula Airbag :-"Muy profesional, muuuuuy profesional").

En fi nens i nenes, que trobo molt a faltar els meus i la meva terra, i això que l'aventura acaba de començar. De totes maneres això de les aventures sempre fa riure i ajuda a viure i des que de petit vaig llegir en Massagran no tinc més remei que seguir l'impuls....aquí estem !

Abraçades !!!!!

A.R.

Share this:

1 comentari :

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes