Acatar la llei o no
acatar-la qualsevol ho pot fer, no cal que sigui demòcrata ni antidemòcrata;
tota comunitat humana, tingui el règim polític que tingui, també les tiranies,
tenen un marc jurídic, quelcom imprescindible per a poder-se governar i
administrar, es compti amb el poble, es faci pel poble o se’n prescindeixi del
tot, fins i tot com excusa per a disfressar el règim de democràcia. No som
demòcrates perquè complim la llei ni complim la llei perquè som demòcrates, no
hi ha relació sine qua non entre l’una i l’altra.
La democràcia implica que la sobirania recau
en la ciutadania amb drets polítics i el marc jurídic s'hi ha de sotmetre i
variar o evolucionar conforme a les necessitats, interessos o inquietuds d'una
ampla majoria d’aquesta ciutadania, no hi pot haver res que no sigui
susceptible d’esmena per part d’aquesta, qualsevol excepció és una imposició
sobre la voluntat ciutadana. És una de les raons per les quals és convenient
que les lleis siguin poques i no farragoses, obertes i molt consensuades, seran
tant més duradores i tant més útils a la societat a la qual han de servir perquè
seran les que més hauran satisfet en la seva aprovació a totes les parts; obertes
també vol dir que siguin esmenables i substituïbles, que no siguin
sacralitzades o declarades inamovibles; això també constitueix una protecció
contra la legislativitis, l'afany de controlar-ho tot i de voler garantir
impossibles; finalment, els consensos amples ens protegeixen de qualsevol forma
d’arbitrarietat.
Una llei oberta i
esmenable, que no sigui considerada inamovible, pot adaptar-se a noves
circumstàncies sense gaire dificultats ni conflictes. L'immobilisme sense
solució comporta la radicalització de les posicions i que les diferències
esdevinguin conflictives, amb la consegüent crisi política; per això és molt
contraproduent que el marc jurídic o polític, o encara que només sigui algun
dels seus elements més importants, es blindin contra la voluntat dels ciutadans
o contra qualsevol voluntat política de canvi, és com un tap de suro a mig
treure d'una ampolla de cava que estigui sent sacsejada, acabarà saltant
violentament, trigarà més o menys però ho acabarà fent.
Una dictadura no té
legitimitat democràtica, si les seves lleis no poden ser reformades conforme a
la voluntat democràtica perquè la ciutadania ni tan sols és consultada, no
tenen legitimitat. Llavors, constituïdes en un parapet per a un règim no
democràtic i mancades al mateix temps de legitimitat democràtica, tampoc
mereixen ser acatades i hom pot rebel·lar-se contra elles. Karl Popper, gens
sospitós de radicalisme, ho expressa molt bé a "The Open Society and its
Enemies". Si un règim polític dictatorial o que blinda les seves lleis
contra la voluntat democràtica fa impossible d'aquesta manera que es faci la
voluntat de la majoria conforme a les seves necessitats o drets, ja sigui en el
present o en el futur, i ni tan sols permet la més mínima esmena o reforma que
doni una mínima satisfacció a les inquietuds d’aquesta societat, llavors la
comunitat està legitimada per a rebel·lar-se i fins i tot utilitzar la
violència contra aquest règim polític, el qual serà el principal culpable del
mal que pugui causar, òbviament.
Aquell que nega el
dret a decidir o, en definitiva, a l’autodeterminació a un poble o comunitat
humana qualsevol, o bé és un cínic que fa veure només el que li convé, sigui
cert o fals, i té per missió donar gat per llebre i negar-li els seus drets a
aquesta comunitat, independentment de si té bons arguments per a defensar la
seva posició, o bé és un convençut que hi ha coses que són sagrades i no
subjectes a la voluntat democràtica, com la identificació absoluta entre nació
i estat, que només una nació pot tenir un estat, que, per tant, les comunitats
humanes que no constitueixen una nació no tenen un dret a l’autodeterminació, cosa
que comporta, de pas, considerar que hi ha gent que no té els mateixos drets
democràtics que d’altres, i que, per tant, tenen limitat el dret a decidir
només perquè no constitueix una nació per se, ja sigui perquè formen part d’una
altra, no la seva pròpia, ja sigui perquè els és negada convenientment aquesta
consideració. Evidentment aquestes posicions són i han de ser considerades necessàriament
antidemocràtiques, negar-ho seria anar contra tota lògica.
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada