COMPLIM LA LLEI I PER AIXÒ SOM DEMÒCRATES, O SOM DEMÒCRATES I PER AIXÒ COMPLIM LA LLEI?

Acatar la llei o no acatar-la qualsevol ho pot fer, no cal que sigui demòcrata ni antidemòcrata; tota comunitat humana, tingui el règim polític que tingui, també les tiranies, tenen un marc jurídic, quelcom imprescindible per a poder-se governar i administrar, es compti amb el poble, es faci pel poble o se’n prescindeixi del tot, fins i tot com excusa per a disfressar el règim de democràcia. No som demòcrates perquè complim la llei ni complim la llei perquè som demòcrates, no hi ha relació sine qua non entre l’una i l’altra.

 

 La democràcia implica que la sobirania recau en la ciutadania amb drets polítics i el marc jurídic s'hi ha de sotmetre i variar o evolucionar conforme a les necessitats, interessos o inquietuds d'una ampla majoria d’aquesta ciutadania, no hi pot haver res que no sigui susceptible d’esmena per part d’aquesta, qualsevol excepció és una imposició sobre la voluntat ciutadana. És una de les raons per les quals és convenient que les lleis siguin poques i no farragoses, obertes i molt consensuades, seran tant més duradores i tant més útils a la societat a la qual han de servir perquè seran les que més hauran satisfet en la seva aprovació a totes les parts; obertes també vol dir que siguin esmenables i substituïbles, que no siguin sacralitzades o declarades inamovibles; això també constitueix una protecció contra la legislativitis, l'afany de controlar-ho tot i de voler garantir impossibles; finalment, els consensos amples ens protegeixen de qualsevol forma d’arbitrarietat.

 Una llei oberta i esmenable, que no sigui considerada inamovible, pot adaptar-se a noves circumstàncies sense gaire dificultats ni conflictes. L'immobilisme sense solució comporta la radicalització de les posicions i que les diferències esdevinguin conflictives, amb la consegüent crisi política; per això és molt contraproduent que el marc jurídic o polític, o encara que només sigui algun dels seus elements més importants, es blindin contra la voluntat dels ciutadans o contra qualsevol voluntat política de canvi, és com un tap de suro a mig treure d'una ampolla de cava que estigui sent sacsejada, acabarà saltant violentament, trigarà més o menys però ho acabarà fent.

Una dictadura no té legitimitat democràtica, si les seves lleis no poden ser reformades conforme a la voluntat democràtica perquè la ciutadania ni tan sols és consultada, no tenen legitimitat. Llavors, constituïdes en un parapet per a un règim no democràtic i mancades al mateix temps de legitimitat democràtica, tampoc mereixen ser acatades i hom pot rebel·lar-se contra elles. Karl Popper, gens sospitós de radicalisme, ho expressa molt bé a "The Open Society and its Enemies". Si un règim polític dictatorial o que blinda les seves lleis contra la voluntat democràtica fa impossible d'aquesta manera que es faci la voluntat de la majoria conforme a les seves necessitats o drets, ja sigui en el present o en el futur, i ni tan sols permet la més mínima esmena o reforma que doni una mínima satisfacció a les inquietuds d’aquesta societat, llavors la comunitat està legitimada per a rebel·lar-se i fins i tot utilitzar la violència contra aquest règim polític, el qual serà el principal culpable del mal que pugui causar, òbviament.

Aquell que nega el dret a decidir o, en definitiva, a l’autodeterminació a un poble o comunitat humana qualsevol, o bé és un cínic que fa veure només el que li convé, sigui cert o fals, i té per missió donar gat per llebre i negar-li els seus drets a aquesta comunitat, independentment de si té bons arguments per a defensar la seva posició, o bé és un convençut que hi ha coses que són sagrades i no subjectes a la voluntat democràtica, com la identificació absoluta entre nació i estat, que només una nació pot tenir un estat, que, per tant, les comunitats humanes que no constitueixen una nació no tenen un dret a l’autodeterminació, cosa que comporta, de pas, considerar que hi ha gent que no té els mateixos drets democràtics que d’altres, i que, per tant, tenen limitat el dret a decidir només perquè no constitueix una nació per se, ja sigui perquè formen part d’una altra, no la seva pròpia, ja sigui perquè els és negada convenientment aquesta consideració. Evidentment aquestes posicions són i han de ser considerades necessàriament antidemocràtiques, negar-ho seria anar contra tota lògica.

Share this: