Estafadors

dilluns, d’octubre 05, 2009
Ara que arriba la tardor, un s'espera que les fulles caiguin pel seu propi pes igualment que tenim la sensació que els estafadors i lladres també cauran pel seu propi pes, però no sembla que sigui així. Han enxampat al senyor Millet, però, ens agradaria saber, als d'abaix, quants senyors Millet hi ha. Què volia el Sr. Millet ? Un jet privat ? Un iot ? Què volia més si tenia de tot ? No us preocupeu que d'aquí a uns anys farà un llibre que podrem comprar tots on ens respondrà aquestes preguntes tot cobrant uns bons "royalties" com han fet altres grans personatges del seu estil.

Fem una ullada a alguna cosa important.La Declaració universal dels drets humans:

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
dilluns, d’octubre 05, 2009


VOLANT


Sorprès per alguna cosa vola en rapidesa. Fuig de l'enemic i vola per salvar-se.

Em podem extreure moltes sensacions... reflexioneu-hi!


Montse&David


Renovarse y/o morir

dilluns, d’octubre 05, 2009
Ya que no todos los meses se celebran tres años de sección puede ser éste un buen momento para hacer balance de lo aportado por la misma, tanto centrífuga, a los presuntos lectores, como centrípetamente, al que la suscribe. La idea ulterior es valorar qué hacer a continuación con algo que subrepticiamente ha ido cobrando vida propia, que evoluciona, involuciona y muta para pasar a ser lo mismo o peor; el proverbial “cuanto más cambia más es lo mismo” que tanto se aplica a las cosas que empiezan a desprender cierto tufo de inmovilismo o apalancamiento.

Y es que una vez perdido el miedo al papel en blanco (para los jovenzuelos, es el equivalente de los siglos precedentes a la opción “vista de impresión” del menú “ver”) y a la vergüenza de saber de la permanencia de las palabras una vez están escritas (y posterior accesibilidad a las mismas por parte del temido público), uno se arma mensualmente de un leit motiv que consiste en lo primero o lo último que pasa por la cabeza la fatídica última semana antes del momento de la publicación de la revista para enfrentar, reflejar o intentar interpretar una realidad siempre extraña y contradictoria, si bien la mayor parte de las veces la cosa queda en compartir la perplejidad que ésta inspira. Y una vez plasmadas, y de nuevo en la misma vicisitud un mes más tarde, uno descubre que vuelven a quedar las tres opciones de siempre:



¿Luna o Sol? ¿Ocaso o amanecer? Todo es incierto

1. Salida más o menos honrosa, es decir, sin haber agotado del todo el último brote verde (con perdón, dadas las circunstancias) de la imaginación, ni haber tenido que recurrir a publicar dos veces el mismo texto esperando que nadie se haya fijado; en otras palabras, dar el portazo y ganar unas horas de tiempo libre (?) cada mes;
2. Continuar impávido haciendo lo que bien o mal se ha ido realizando, para desconsuelo de los lectores;
3. Vestir la segunda opción con algunos presuntos cambios de fondo que en realidad son de forma, o ni eso, y tirar adelante con el rollo ese de la evolución y el desarrollo personal, la madurez creativa y otras pruebas evidentes de falta de ideas, de talento o siquiera de gracia.

Y por cierto sin descartar ninguna de ellas de cara al próximo mes, sí que al menos se harán (o ya se están haciendo, como los más perspicaces lectores habrán podido apreciar) hoy unas observaciones algo diferentes, si es que alguna vez fueron iguales. Al menos, serán un poco más íntimas, y servirán en parte para homenajear a algunas de las muchas fuentes que han inspirado esta sección que, como ya se habrá intuido después de todo este tiempo, no va sobre nada, y es por tanto de recibo citar aquí el primero y quizá más grande reconocimiento a la mítica serie Seinfeld, que va sobre lo mismo y a la suela de los zapatos de la cual se aspira secretamente a llegar algún día. Algunas otras musas, no menores, han residido en otras fuentes que han ido en parte siendo referidas y referenciadas en la infra-sección “se recomienda” en forma de libros, películas o canciones que uno quiso o quiere compartir con otros seres humanos. Pero son sin duda las mayores fuentes de inspiración todos aquellos que consciente o inconscientemente habéis ido aportando ideas y sugerencias para ser desarrolladas y compartidas; un enorme agradecimiento a todos vosotros. Es la gente y especialmente las personas (no confundir) con las que uno tiene la suerte de cruzarse los que realmente hacen que esto tenga sentido; como dice el creciente Goñi, y salvando las distancias, “sin vosotros no hay cantante ni canción...”. No sacaremos aquí el rollo aquel del Maestro Sabato del que escribe porque necesita sacar afuera sus demonios; al menos no ha sido el caso hasta el momento.



En cuanto a las esperadas modificaciones, es precisamente el “Se recomienda” la parte que será remodelada en mayor medida; visto que solo dos personas (casi una por año) han demostrado en alguna ocasión haberla leído, éstas serán total o parcialmente sustituidas por una cita o frase célebre (un poco en la línea de Mr. Llaminadures, y por comprobar si es éste el secreto de su pavoroso éxito y de paso se nos pega algo de su fama). En este caso, y a modo de ejemplo (y de paso para subir el nivel general de la sección) se tirará la casa por la ventana incluyendo no una sino varias citas, que se pretendía fueran precisamente la base de este modesto homenaje…

Para terminar, la segunda modificación significativa será (o sería) la novedosa serie “Anécdotas de ascensor”, en la cual se refleja alguna información curiosa o breve apunte de ésos a los que se puede recurrir en la circunstancia más variopinta para quedar como una persona inquieta e ilustrada delante de quien aún no nos conozca lo suficiente.



Las citas

I never made love by lantern shine
I never saw rainbows in my wine
but now that your lips are burning mine
I’m beginning to see the light
Ella Fidgerald, con letra de Hodges, James, George y Ellington

Somos gente extraña: hacemos cosas que detestamos con objeto de ganar dinero para comprar cosas que no necesitamos e impresionar a personas que no nos caen bien.
Lawrence J Meyer

No hay otra manera de alcanzar la eternidad que ahondando en el instante, ni otra forma de llegar a la universalidad que a través de la propia circunstancia: el hoy, el aquí. Hay que revalorar el pequeño lugar y el poco tiempo en que vivimos. Ernesto Sabato (La resistencia)

No conocemos el poder de la multitud ni la oposición que ejerce hasta que dejamos de marchar a su ritmo. King Vidor (The Crowd)


Anécdota de ascensor (inspirada en alguna discusión de bar que no llegó a las manos):

El primer mamífero del que se tiene constancia que llegó al espacio exterior (donde murió después de unas horas) fue Laika, una perra callejera rusa, que en 1957 fue embarcada en el Sputnik II. Aquel animal fue, sin saberlo, el orgullo de aquella URSS que tomaba la delantera en la carrera espacial...que continuó liderando cuando Yuri Gagarin fue puesto en órbita cuatro años más tarde en la Vostok I, con la fortuna de haber vuelto para contarlo y vivir durante siete gloriosos años más...


El observador

Controla la teva informació (Blocs+Diaris=Google Reader)

dilluns, d’octubre 05, 2009
El 2 d’octubre a Vic s’ha realitzat l’entrega dels "Premis Blocs Catalunya 2009" i el més curiós es que arriba amb la noticia de que “el blocaire català ocupa el vuitè lloc en activitat blocaire al món d'Internet” (laMalla.cat), segons s'ha revelat al Simpòsium Internacional sobre Multilingüisme i Ciberespai celebrat a Barcelona.

Així que sembla que ens agrada pensar i plasmar el que pensem... i sinó mireu aquest Bloc mateix anomenat CriTeri. Nosaltres ens vam despistar i aquest any no ens hem presentat als premis però podem felicitar els guanyadors:
Millor bloc corporatiu: Gestió del coneixement
Millor bloc personal: La volta dels 25 (Marc Serena)
Millor bloc de Cultura: Altres Barcelones (Dani Cortijo)
Millor bloc d'Educació: Educació emocional, una filosofia de vida
Millor format audiovisual: UMTSForum.net (Laureà Folch)
Premi Lletra - Literatura: Tens un racó dalt del món (J.M. Tibau)
Millor bloc polític: Construïnt sinergies (Raül Romeva)
Millor bloc TIC: Les TIC i la discapacitat
1r premi especial STIC.cat: Jil Van Eyle
2n premi especial STIC.cat: Somriures de Bombai

Senyàlia

dilluns, d’octubre 05, 2009
Avui tenim una col·lecció de fotos procedents d'amics de la revista...continueu enviant les vostres imatges de senyals curiosos!!

Prince George (Canadà, com tots sabeu)

Un amic criterià amb querència canadenca ens ha enviat aquesta imatge insòlita pel que fa a la quantitat de neu i especialment pel cas que fan als senyals en aquell país...



2. Lisboa

El criTeri també té seguidors a (o que han estat a) Lisboa...aqui envíen una interessant imatge de les prohibicions que s’estableixen a les zones peatonals...també porta el ja característic i tan ibéric sabotatge que fa totalment il·legible el text...



3. Rebuda per internet

I com que no tot és prendre imatges de col·laboradors del criTeri, també hem optat per agafar fotos d’internet...aquí teniu un important aclariment que no sempre s’inclou a les zones on no es pot aparcar...

Octubre de poesia tardor i melancolia

dilluns, d’octubre 05, 2009
La marinada refresca la pell i la boirina envaeix les ments.Els poetes de debò, puntuals a la cita, es cargolen la bufanda per sortir al carrer. Surten per respirar el mar i emborratxar-se de melancolia, i pel camí la brisa despulla els arbres i empeny les moribundes fulles cap al remolí del vent mentre ells creuen en vermell i recorden amb lascívia la passió de primavera. I arriben al seu destí i fixen els peus sota la sorra i enfonsen els ulls a l'horitzó per reviure la tendresa de l'amor d'estiu, que retorna amb emoció. Llavors senten l'últim petó i els hi vessa una llàgrima que desdibuixa la grisor. Baixen tristos la mirada, i capcots tiren, amb llicència poètica, la burilla al mar. I en blanc i negre, expiren el fum enquitranat, s'afluixen la bufanda i somriuen de costat. Per fi ja tenen el que volien, un tema, i es posen pesats, molt monòtons i avorrits.

Sòcrates

E S P A R T A

dilluns, d’octubre 05, 2009
Leònidas, els seus '300' i, en un mot,
E S P A R T A



U. ‘300'

L'any 480 a.C, el rei d'Esparta Leònidas, amb 300 guerrers espartans, aconseguí d'aturar durant alguns dies l'exèrcit invasor de Xerxes, l'emperador persa, al pas de les Termòpiles. Finalment, un traïdor (el nom del qual s'ha conservat: Efialtes) va ensenyar a l'exèrcit persa un pas estret pel qual es podria caure damunt d'aquells 300 homes per la reraguarda. Només 2 dels 300 homes de Leònidas van sobreviure: un d'ells es va suïcidar, per la vergonya de no haver mort amb els seus companys, mentre que l'altre es va rehabilitar als ulls dels seus en morir posteriorment, lluitant contra els perses a la batalla de Platea.

Millet

dilluns, d’octubre 05, 2009

EL CONCURS

dilluns, d’octubre 05, 2009
Hola artistes!!!

El proper mes s’acaba la segona edició d’aquesta secció! Així que si hi voleu participar no us despisteu!
Us recordo de nou l’adreça a la que cal enviar les respostes:
elconcurs.criteri@gmail.com


“QUÈ ÉS?”

Les obres:

1.- Pintura


2.- Escultura




3.- Arquitectura




Respostes del “Què és?” del mes de setembre:

- Pintura: “Els primers passos” de Jean François Millet (1814-1875).
- Escultura: “"L'Estel Ferit" de Rebecca Horn (1992), a la Barceloneta.
- Arquitectura: "Museu Guggenheim" a Nova York (Estats Units)



“QUI ÉS?”

Si coneixeu el nom del personatge envieu la resposta a:

elconcurs.criteri@gmail.com. S’atorgarà 2 punts a qui encerti de qui es tracta!

El personatge:

  • Va néixer a el segle XIX en una bonica localitat vallesana, i va morir el segle XX
  • La seva mort es va produir de forma prematura
  • Va viure a París junt amb importants artistes coetanis com Santiago Rusiñol, amb qui va compartir pis

  • Va conèixer un dels més importants poetes catalans del moment

  • Recentment s’ha descobert que va il·lustrar un llibre concebut en un peregrinatge

  • La seva localitat natal li va retre un homenatge al dedicar un any a donar-lo a conèixer a la societat

Resposta del “Qui és?” del mes de setembre:

La Monyos (1851-1940)


CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL:

dilluns, d’octubre 05, 2009



Persones normals

dilluns, d’octubre 05, 2009
AVÍS IMPORTANT: EN AQUEST HORÒSCOP POT HAVER-HI PARAULES OFENSIVES.
ABSTENIR-SE DE LLEGIR-LO ELS QUE NO HO SUPORTIN.

AQUARI (del 20 de gener al 20 de febrer)
Malgrat tot sigui negre, tot continuarà igual. Els colors et semblaran més pastel que mai. Et costarà trobar sentit a les coses. Et recomano que evitis donar masses voltes a les coses, com sols fer sempre. Deixa't anar.

PEIXOS (del 18 de febrer al 20 de març)
Si marxes et trobaràs sol/a i si tornes, ja res estarà allà mateix. Val més que t'exprimeixis el cervell per intentar fer alguna cosa bé. El/la deixaràs i faràs alló que sempre pensaves que no faries: trobar-lo/la a faltar. Val més que intentis tranquilitzar-te i deixar els problemes per un altre mes.

ARIES (del 21 de març al 20 d’abril. )
Estaràs contra les cordes ! Els greixos que t'acompanyen augmentaran la familia, cada vegada més vell/a, més gras/sa. T'estàs abandonant però no tens prou força de voluntat. No tens ni un duro i possiblement se t'acabarà la feina aquest mes. En fi, una perla de mes.

TAURE (del 21 d’abril al 20 de maig)
No podràs canviar. Ets així i ho has d'acceptar, tot i que els del teu voltant no ho acceptin. Val més que comencis a pensar en pagar pel sexe, perquè et farà falta. Els diners no et faltaran, però no et sobraran tampoc. La salut malament.

BESSONS (del 21 de maig al 20 de juny)
Aquest mes tindràs un parell de bones notícies. Estaràs content/a. T'arribaran uns diners que no t'esperaves que t'ajudaran. Els que t'estimen t'ho demostraran i et sentiràs una persona important.

CÀNCER (del 21 de juny al 21 de juliol)
Aquest octubre serà un mes normal. Res d'excepcional. A la feina, de la feina a casa, esmorzar, dinar i sopar. Les fornicacions planejades, en la posició de sempre i amb la teva parella de sempre. A la feina les mateixes cares de sempre i al compte els mateixos números de sempre. A tu ja t'està bé.

LLEÓ (del 22 de juliol al 21 d’agost)
Aquest mes començaràs nous projectes i això farà que estiguis més animat/da que fa uns dies. Això repercutirà a la teva salut que estarà millor del normal. De diners en tindràs els justos, podries fer algun regal als del teu voltant o tenir alguna idea original per trencar la monotonia.

VERGE (del 22 d’agost al 21 de Setembre)
Aquelles parts del teu cos que no t'agraden et semblaran grotesques. Semblarà que tothom et mira, precisament, aquestes parts. Les dents tortes, aquells sacsons, pistoleres, panxes etc. Només té una solució. Fornica, cada orgasme és com pujar 3 pisos i a sobre millora l'humor pel mateix preu.

BALANÇA (del 22 de setembre al 22 d’octubre)
Aquest mes estaràs pendent d'algun projecte de la feina, on estaràs molt bé, encara que la incertesa és una sensació que no t'agrada. Les fornicacions augmentaran en qualitat i en quantitat. Ja ens explicaràs què tal.

ESCORPÍ (23 d’octubre al 21 de novembre)
No hi ha sexe a l'horitzó. Estàs massa concentrat/da en d'altres afers i t'oblidaràs totalment d'aquest aspecte de la teva vida. De diners no en faràs masses. I la salut estarà una mica tocada, una grip (espero que sigui la nova, perquè sinó, a sobre, estaràs passat de moda).

SAGITARI (del 22 de novembre al 21 de desembre)
A la feina t'hauràs estabilitzat, encara que continuaràs pensant que son tots una colla de malalts, i a sobre tens raó, però no ho pots dir a ningú. El sexe correcte. Fes alguna excursió al mar i mira a l'infinit com si tinguessis grans pensaments, encara que no en tinguis ni un. Deixa't anar, relaxa't i gaudeix d'aquesta vida.

CAPRICORN (del 21 de desembre al 19 de gener)
La pluja caurà i tot serà gris, no t'has oblidat del teu gran amor que, per cert, ara està amb una parella que li proporciona tot alló que tu no li sabies donar. No et desesperis i continua amb lo teu. Tot plegat, què més és. Concentra't en alguna altra cosa, fes cursos o llegeix, evadeix-te i masturbat fins a la sacietat.

Armando Rampas

H1N1

dissabte, de setembre 05, 2009
Amb la tardor diuen que ens vindran grans virus. Segons com, semblarien les profecies de la bíblia, o de Nostradamus. Grans crisis, seguides de grans plagues per, finalment, donar pas a la fi del mon. Potser fa molts anys que seguim els mateixos cicles. A la era de la modernitat podríem ser més originals i tornar-nos una mica més estètics, o ser creatius i inventar-nos alguna cosa nova. Som uns avorrits. Després vindrà una època de bonança i tots tornarem a comprar cotxes i a demanar hipoteques (o coses iguals amb noms diferents).

Fem una ullada a alguna cosa important.La Declaració universal dels drets humans:

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
dissabte, de setembre 05, 2009

XAUEN - Caire andalus a terres marroquines
Passejant per carrers estrets de cases blanques i blaves descobrireu una bella població marroquina d'aire andalus. Raconets i raconets culpeixen un indret singular on la seva estada és molt agradable.

Poble berber del Rif, nord del Marroc.


Montse&David

GREGORY LEMARCHAL

dissabte, de setembre 05, 2009
Els programes tipus “Operación Triunfo” són, habitualment, vistos amb recança per bona part de l’audiència televisiva. El fet d’intentar que una colla de joves vulgui triomfar en el món de la música i que per aconseguir-ho estiguin tancats en una acadèmia, majoritàriament acaba per convertir-se en un simple espectacle en el qual la gran majoria de participants acaben desapareixent de l’escena musical que tant desitjaven assolir.
Hi ha però casos, pocs, que permeten descobrir alguna estrella amagada com en el cas d’en David Bisbal, del qual ens pot agradar més o menys la seva música, però en tot cas no hi ha dubte que és una persona amb carisma, bona veu i unes aptituds pel moviment a l’alçada d’altres intèrprets com Ricky Martin o Chayanne.

Aquest és el cas de Gregory Lemarchal, el guanyador de l’edició francesa d’Operación Triunfo de l’any 2004.
Gregory va néixer l’any 1983, i amb 12 anys va guanyar el campionat de França de Rock acrobàtic.

Des de ben petit, Gregory havia volgut ser una estrella de la música, tot i que arrossegava un hàndicap important. Als 20 mesos d’edat se li va diagnosticar una fibrosi quística que el va acompanyar durant tota la seva vida.
La fibrosi quística és una malaltia hereditària i degenerativa que ocasiona importants problemes respiratoris, de fetge, pàncrees i intestins.




Però la malaltia no va frenar el somni del jove Gregory. Després de presentar-se, amb 15 anys, al programa “Graines de star” i perdre’l va aconseguir certa fama en la zona de Grenoble i els seus voltants participant en espectacles d’altres artistes.
L’any 2004 decideix presentar-se al programa “Star Academy” que guanya de manera irrefutable en la votació final aconseguint el 80% dels vots dels espectadors per un 20% de l’altre finalista.

Aquest èxit li dóna l’oportunitat de gravar un disc l’any 2005, anomenat “Je deveins moi”, i que va aconseguir el disc d’or al vendre més de 75.000 còpies del mateix.
L’any 2006 va rebre el premi a la Revelació de l’any de la música francòfona entregat per la ràdio francesa, i va iniciar una gira per França, Bèlgica i Suïssa, els països on la seva aparició havia tingut una més gran repercusió.

L’any 2007, mentre treballava en la composició i gravació del seu segon disc, el seu estat de salut va empitjorar per causa de la fibrosi quística, i va decidir fer una pausa en el seu treball. Pocs mesos després, durant el mes d’abril de 2007, va haver d’ésser ingressat a un Hospital on se li va diagnosticar la necessitat urgent d’un transplantament de pulmó.

Malauradament, aquest no va arribar a temps, i Gregory Lemarchal va morir al mateix Hospital el 30 d’abril del mateix 2007, als 24 anys d’edat.Es va poder publicar el seu àlbum pòstum, anomenat “La voix d’un ange”, que va rebre el premi Platinum Award per part de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica.


La seva tesitura vocal, és a dir, el nombre d’octaves que la seva veu podia arribar a emetre, era molt elevada, de fins a 4 octaves, una de les més importants en el món musical.

Per acabar, us deixo un vídeo d’una de les més boniques cançons d’en Gregory Lemarchal, “Restons amis”
http://www.youtube.com/watch?v=7C24q4SJu3k


Fins la propera
Drosophila Carcamalis

Cosas del castellano (también aplicables al español)

dissabte, de setembre 05, 2009
Tras la sesión sobre presuntas conspiraciones lingüísticas y usos sospechosos de las lenguas, continuamos el repaso no exhaustivo de idiomas (se promete que termina aquí, o casi seguro) con algunas recomendaciones a la hora de utilizar el castellano (o en su defecto el español) sin ofender demasiado a nadie. Y es que, y contra todo pronóstico, la comunicación escrita ha resurgido gracias a las nuevas tecnologías de comunicación, internet y los móviles, principalmente. Cuando todo apuntaba a que la comunicación hablada y visual sería la imperante (todas las películas futuristas chusqueras de los años 70 y 80 mostraban la videoconferencia como evolución natural e inevitable del teléfono), nos descubrimos hoy en día viendo algo de la gente conocida que hace años sólo podía verse por carta (es decir, en casos muy concretos): cómo escriben. ¿Es un aspecto importante? Al menos es significativo. Y es una responsabilidad para aquellos con un mínimo de conciencia lingüística el hecho de heredar el testigo, compartirlo y transmitirlo de la mejor manera posible.

En una sociedad casi plenamente alfabetizada como la nuestra, con educación obligatoria hasta los 14 y ahora hasta los 16 años cabría esperar que todos dispusieran de los medios mínimos para poder expresarse adecuadamente por escrito. Sin embargo, los nuevos medios de comunicación se caracterizan, ante todo y a diferencia de las cartas, por las prisas en la redacción y la banalidad en el contenido. Nos vemos (lo que no necesariamente significa que lo estemos) forzados a escribir rápidamente mensajes de texto, correos electrónicos, notas en un foro o red social con los cuales podemos aniquilar en cuestión de segundos varios siglos de evolución de un idioma. La única desviación razonable del castellano escrito parecería ser la supresión de símbolos tan redundantes y poco necesarios como la apertura de preguntas (¿) y exclamaciones (¡). El resto de cosas presentadas a continuación merecen al menos una reflexión...


La fiesta de las flores, Girona...

Por un lado están las abreviaturas, admisibles en ocasiones por cuestiones de espacio (mensajes de móvil), si bien han derivado en un uso masivo en el cual la gente abrevia por abreviar...¿cuánto tiempo adicional ganas al utilizar abreviaturas en un correo electrónico? ¿Qué prioridad ineludible y primera magnitud te fuerza a cambiar LL por Y, o BU por W? ¿Qué clase de abreviatura es la K con respecto a la C? Pero no son solo las abreviaturas lo que hace daño a la vista en estos medios de infracomunicación: hay errores ortográficos tan comunes como dañinos, que igual mediante esta modesta denuncia pública podamos reducir o mitigar ligeramente... por ejemplo, y por orden de prioridad: “Haber” no es intercambiable por “a ver”. Otros casos sangrantes: la diferencia entre “haya” y “allá” (no incluiremos “aya” por no complicar la vida), así como entre “hay”, “ahí” y “ay”.


Otro tema aparte es la utilización de extranjerismos de manera masiva e innecesaria (es decir, cuando hay un equivalente exacto): e-mail, pen-drive, post (y postear, claro)… Curiosamente, mucha de la gente que abusa de estos términos no es capaz de hablar inglés (o cualquier otro idioma extranjero) correctamente, llegando incluso a jactarse de ello. También es cierto que la cosa podría ser peor, y aún preservamos en castellano muchos términos que se han perdido en el francés (week-end), el italiano (computer) o el español de Latinoamérica (rankear, “aplicar” en vez de “solicitar”, etc). En cualquier caso, tampoco cabe ser inquisidores en este sentido, ya que toda lengua debe evolucionar y enriquecerse de términos de otras, y no es cuestión de escandalizarse cuando ya hay tantas palabras procedentes de lenguas modernas totalmente integradas...a veces dándoles entre medias un toque castizo: o bien se adapta la escritura: mitin, escáner, capó, estándar; o bien se adapta la pronunciación: sidecar. En otros casos, directamente se desgracia la palabra de manera íntegra: véase el “choped” o el “niqui”.

En cuanto al castellano hablado, no suele haber fallos tan molestos, a excepción de la S final añadida sorprendentemente a “dijiste”, “viniste”, etc. Pero lo que sorprende de verdad en el castellano hablado son los relictos: expresiones que aún son utilizadas en algunos círculos o por algunas personas, y que de alguna manera aún emergen en gente de la que se considera impropio utilizarlas por cuestiones puramente generacionales; véase a una persona de mediana edad diciendo, indistintamente, “en un santiamén”, “en un periquete” o incluso “en menos que canta un gallo”. Claro, que la cosa empeora cuando su aprendizaje ha sido defectuoso, y se oyen cosas como “Rita la cantadora” o “la profesión va por dentro”. Con un par.


También cabe hacer una reflexión sobre algunas expresiones de las cuales no se sabe cómo han podio llegar a nuestros días, como por ejemplo las cosas que duran “una hora de reloj” o cuando nos referimos a la edad de alguien que tiene “doce años para trece”. No va a ser para once, señora.

Por último, y para cerrar esta serie de ideas (puede apreciarse que no hace falta decir brainstorming, aunque suene muchísimo mejor) sobre lengua habría que preguntarse si hacen falta tantos idiomas en Word. Personalizan en muchos países los teclados, pero no se les ocurre que en cada ordenador no se utilizarán jamás el 99% de los idiomas ofertados, y que, de hecho, es un engorro buscar el idioma exacto en el que quieres trabajar…y qué idiomas nos dan a elegir, incluyendo el ibibio, las 9 variedades de Sami, el fulfulde o el sotho septentrional (gran discriminación hacia los que hablan sotho meridional, usuarios de Apple probablemente); no sólo no los escribes sino que nunca los lees ni los leerás jamás… Si alguien sabe cómo se pueden eliminar estos idiomas de la lista de opciones, que lo diga y hará un gran favor a los que no tenemos tiempo ni de escribir sin abreviaturas!


El observador
(la falta de firma en el capítulo anterior no fue premeditada, suspicaces amigos …)


Se recomienda:

La película “Cadena perpetua”, de Frank Darabont (muy vista pero igual merece la pena);
La canción “Nightswimming”, de R.E.M.
El libro “Abbadón el exterminador”, de Ernesto Sabato

Soffing 2.0 – La TV amb Internet

dissabte, de setembre 05, 2009

El Soffing 2.0 és un concepte inventat que no existeix a l’enciclopèdia ni volta per les revistes més avantguardistes; per tant és el moment d’inventar el significat de “Soffing 2.0” i cadascú pot dir la seva.

Aquest article és la segona i última part on es parla de la TV. Si vols consultar la primera: “Soffing 1.0 – Ens canviem la TV !!!

Senyàlia

dissabte, de setembre 05, 2009


1. França

Els amics del criTeri ens envien aquesta imatge procedent de França, on valoren el pragmatisme quasi tant com la bona senyalització…en aquest cas, “à gauche” (cap a l’esquerra) i “à droite” (cap a la dreta)...






2. Buenavista del Norte (Tenerife)
Estem possiblement davant el primer cas on només els vehicles amb remolc poden entrar en una determinada carretera?


3. Villarroya del monte (Sória)


A Castella el “frontón” té un lloc preferent als pobles que no es pot desaprofitar com aparcament…sota penalització semioficial…atenció a l’ortografia...





Setembre a ritme de moèbius

dissabte, de setembre 05, 2009
A pencar males abelles, necessito molt més or! crida amb somriure burleta tot traient el cap per la finestra de la seva magnífica carrossa. I les abelles obeeixen i penquen encara més; quin remei. Ni tan sols s'atreveixen a remugar, ni a mostrar cap signe de contrarietat. La majoria d'elles tampoc sent ni odi, ni rancúnia, ni se senten desgraciades. Bàsicament no se senten ni res ni ningú; tenen por i sobreviuen com poden mentre acoten el cap cremat i pelat, com els seus ous, i amaguen el fibló entre les cames.

És un quart de quatre de la matinada i és davant el portal de casa seva. Està cruixit i de molt mala llet però en aquest estat no es pot ficar al llit, sap que no s'adormirà. Quinze hores ininterrompudes davant de l'ordinador, acabant la penúltima entrega de la penúltima nit d'esforç regalada a preu de saldo per la glòria i la butxaca del mal parit del seu cap. No sap ben bé per què encara aguanta aquell sàtir fill de puta, amo i senyor del seu despatx. I demà a primera hora, tornem-hi, a enquadernar, a visar i a entregar. I quan ja hagi acabat la feina aquell cabró apareixerà amb un cafetó a la mà dient bon dia què com va i amb un cop a l'espatlla li donarà un altre projecte a mig fer que s'hauria d'haver entregat ahir. I vinga va, que això no ha estat res. Em recordes a mi quan tot just començava. Carpe diem. Oi que sí noi? Però la feina és la feina. Estic molt content amb tu, Sòcrates. Quan ho tindràs això? I ell, amb les seves ulleres permanents, pensarà que les gràcies me les podries donar dins un sobre, cabronàs, però somriurà penosament i dirà que tan aviat com pugi, que ara s'hi posa.

Se sent atrapat en una cinta de moèbius. I només és setembre. Les males idees li creuen el cervell a c igual a arrel quadrada de m partit per e. Bé, potser no van tan ràpid, però el tuf a embragatge cremat que emana de les seves orelles comença a envair l'ambient. És un bon moment per entrar al box i refrigerar el motor abans de ficar-se al catre. Manel, posa'm un gin tònic, per favor.

Quin gran cabró el seu cap. Si el discurs d'agraïment del sopar d'empresa d'aquest nadal es torna a basar en l'esforç i el treball dignifica l'home, la vida no és fàcil i estic molt orgullós de tots vosaltres li clava el ganivet de la carn al coll; l'amagarà sota el tovalló i a la mínima provocació: zas! Ja està fart de ser un vassall. Però no té collons de plegar. I en Manel, quin paio. Aquest si que curra. Una altra abella d'aquest món modern que ens escanya volta a volta. Un gran company de rusc. Tot i portar tot el dia darrere la barra i estar fart de treballar persevera i no tanca. Noi, no tinc més remei. Sort en tinc de la parada de taxis d'aquí el davant. No saps com em cargolen els de la caixa; aquests tius són uns paràsits sense ànima.

És increïble la quantitat de cubates i cigalons que els homes de la llumeta verda es foten entre carrera i carrera. No és estrany que eixuguin gran part de la hipoteca sagnant d'en Manel. La relació entre els bars de taxistes i les seves parades és com l'ou i la gallina. Qui hi era primer? Això sí que és un bon exemple de simbiosi. Potser el podrien introduir als llibres de text, enlloc del cranc ermità i l'anemone, o el rovelló i el pi rovelloner. Aquesta tardor n'anirà a caçar. Exemple de simbiosi, Manel el del bar, amb Manolo el del taxi... Quina bestiesa. Potser que se'n vagi a dormir, demà toca diana. Manel, quan et dec? Tranquil nano, que convida la casa.

Sòcrates

Salmó marinat

dissabte, de setembre 05, 2009

Per cada kg de salmó:

- 1kg de sal gruixuda

- 500g de sucre

- la pell ratllada d’una llimona

- marialluïsa en fulla

- timó en fulla (millor si és timó llimonat)

Demanar a la peixateria que deixin el salmó escatat i en dues penques sense espines.

Barrejar la sal, el sucre, la pell de llimona i les herbes. Amb la barreja fer una base sobre la plata on anirà el salmó.

Posar el peix amb la pell cap avall i cobrir-ho tot amb la barreja.

Deixar-ho reposar mínim 3 hores i màxim 2 dies. Es pot anar provant fins que quedi al gust de cadascú.

Retirar la sal i netejar el peix amb un drap.

Ja es pot menjar.

Jo el congelo i vaig tallant a mida que el necessito. Boníssim amb torradetes com a aperitiu.

Fins a la pròxima!!!

xafi.rp@gmail.com

FOTOS DE VERANO

dissabte, de setembre 05, 2009
Volvemos de verano con un montón de buenos recuerdos y con ganas de compartirlos. En vez de freír a los amigos con interminables sesiones de fotos digitales y listados de cosas que vimos, podríamos abrir alguna de esas buenas botellas de vino blanco que tenemos por casa para compartirla con ellos. De aquellas que recuerdan al verano, pero se disfrutan ahora, que comienza el otoño.

Llàgrimes de tardor 2007

En la Denominación de Origen Terra Alta hay una pequeña localidad de unos mil habitantes de cuya cooperativa sale este vino. Fundada hace más de medio siglo en un entorno rural, posee una amplia página web en inglés que rompe algunos tópicos del medio rural. La botella que probamos proviene 100% de cepas de garnacha de más de 50 años. Envejecido durante 5 meses en barricas de roble francés. También se le aplicó la técnica del batonnage. 13 % de contenido alcohólico, servir a 8-10 grados. Adquirido en Vila Viniteca (Barcelona), precio 7,75 euros.
Color en copa, paja dorado. Presencia de carbónico en la copa. Lágrima muy densa. Muy aromático desde el principio, predominando los olores del envejecimiento en barrica. Mejora al airear así que aunque sólo haya estado 5 meses en barrica, recomendamos decantar. Aparecen toques ahumados, recuerda a almendras, almendras amargas. En boca se presenta con un cuerpo medio. Las primeras sensaciones son de verdor, acidillo. Evoluciona a naranja amarga. Con notable presencia del alcohol, calienta la boca. En general es amargo, un punto ácido y muy aromático. Tal vez una evolución en botella de 1 ó 2 años mejorará el vino.

Navazos Niepooort 2008

Un adjetivo para calificar claramente a este vino es el de “curioso”. No podemos decir que proviene de una bodega, sino que viene de dos. Por un lado Navazos, es un grupo de profesionales del vino que en 2005 encontraron un viejo, raro y buenísimo amontillado abandonado en una pequeña bodega en San Lúcar de Barrameda. Lo compraron y lo distribuyeron de forma privada. Vieron que aquello era una buena idea y se han dedicado desde entonces a comercializar, hasta hoy, cerca de un veintenar de cuidados vinos (manzanillas, jereces, palo cortados, finos, etc.) de varias bodegas de la región. Por otro lado tenemos a Niepoort. Resulta ser una bodega portuguesa con una tradición de más de cinco generaciones que elabora tanto vinos tintos, blancos y oportos. Y toda esta historia ayudados por Quim Vila, dueño de Vila Viniteca. Era evidente que el vino llegaría al gran público. La idea que generó este vino era la de seguir una elaboración como la de hace 200 años: fermentado en vasijas de forma espontánea y criado 5 meses bajo velo de flor sin control de temperatura. La uva es 100 % palomino fino de parcelas de alta calidad. Alcohol 12,5 %, precio 14,95. Adquirido en Vila Viniteca (Barcelona). Tomar a 7-9 grados.
Toma en copa un color amarillo pálido, casi gris. Medio de glicerina, algo de carbónico. En nariz no destaca por aromas muy marcados aunque resulta complejo. Predominan los ahumados, aunque buscando, buscando, se puede encontrar algo de frutos secos y cítricos. En boca es de cuerpo medio-bajo, ciertamente amargo. Bastante ácido. Ahumado y salino, poco expresivo.

V3 Viñas Viejas Verdejo 2006

A partir una familia de larga tradición bodeguera, Richard Sanz se independiza en 2005 para crear su propia bodega Sitios de Bodega. Situada en la denominación de origen de Rueda, abrimos una botella 100 % verdejo de cepas de entre 80 y 120 años, recolectadas a mano y cultivadas para bajos rendimientos. 8 son los meses que pasa en barricas de roble americano, con sus lías. Alcohol, 14 %, precio 20,5 euros, adquirido en Vila Viniteca (Barcelona). Tomar a 10-11 grados.
Tiene en copa un color amarillo pajizo con tonos verdosos. No apreciamos carbónico en la copa pero sí unos niveles marcados de lágrima. En cuanto los aromas, pasa por unos instantes de amaderados, justo recién abierto, a expresar claramente todo su carácter afrutado: frutas blancas, peras. Sin olvidar basámicos como el laurel, tomillo. En boca, incluso, mejora. Tiene muy buen cuerpo, muy estructurado, manteniendo algo de acidillo al final. El postgusto es marcado, finamente amargo y muy apetecible.

Opinión

El vino que más me ha gustado con diferencia es el V3. Es equilibrado, expresa muy bien la fruta, mantiene los aromas más nobles de la madera y se bebe muy fácil. Muy recomendable aunque sea el más caro. Si no estamos dispuestos a pagar tanto dinero podemos probar el Llàgrimes de Tardor. Tiene un precio asequible y mucha personalidad. Está bueno. Te gustará si te gustan los vinos secos, con brío y algo tánicos. Expresa también algo de fruta, no es una golosina, pero es un buen vino. En cuanto al Navazos Niepoort, creo que no lo he entendido. Ciertamente es singular, llegando a lo experimental, pero lo encuentro muy poco atractivo. Sobretodo teniendo en cuenta su precio.





Burbujita Freixenet
adrianlopezgarciadelomana arroba gmail punto com
 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes