Bestiarium

Els animals han tingut sempre un protagonisme simbòlic i sobrenatural en totes cultures. Cada religió ha identificat diferents espècies amb naturaleses terrestres, atributs humans i éssers sobrenaturals. Val a dir que un mateix animal ha canviat d’atributs segons les èpoques i creences. La taula adjunta recull el simbolisme d’algunes espècies habituals en les diferents mitologies d’arrels o adopció europees. D’entrada s’observa la riquesa desbordant de la majoria d’elles i, si es comparen, s’evidencien moltes diferències.


Sovint l’animal que era símbol positiu o de bon auguri entre els antics, es converteix en animal maligne en les religions monoteistes. En la mitologia greco-romana i celta destaquen una gran quantitat d’animals amb atributs positius, mentre que el judaisme i/o el cristianisme identifiquen moltes espècies amb el maligne, la majoria d’elles adorades per les cultures pre-cristianes. En canvi, en la tradició cristiana destaquen com a benignes animals submisos o d’imatge innocent, com el xai i el colom, recollint la tradició judaica i romana d’oferir-los en sacrifici o en els auguris.


En aquest sentit, hi ha bèsties que han mantingut la seva sort a través de les diferents cultures, la majoria molt útils i properes als humans, com l’abella, el cavall, el colom i el xai, o bé considerats nobles, com el cérvol i el lleó. En canvi, animals feréstecs, associats a hàbitats poc humanitzats com el bosc o la muntanya, són habitualment repudiats pel cristianisme, però no així per la tradició greco-romana, com l’ós, el llop, el porc, els ratpenats, els mussols o els picots. Tot i que en totes les èpoques hi ha hagut animals mal vistos i perseguits, avui en dia som hereus de la tradició judeo-cristiana i molts animals encara ens causen aprensió i rebuig. Per sort, la difusió àmplia del coneixement, la superació de les supersticions i un nou codi ètic, siguem-ne ecològic, estan permetent acceptar-los i fins i tot interessar-nos per ells.

Font: Cooper, J. C. 2002. Diccionario de símbolos. 2a ed. GG. México.

nimal

Greco-romana

Celta

Judeo-cristiana

Islam

Abella

Treball, prosperitat, immortalitat

Saviesa secreta procedent de l’altre món

Puresa, economia, cooperació

Fidels, saviesa, intel·ligència

Àguila

Ocell solar, portadora del llampec de Zeus/Júpiter, tempesta. Símbol imperial: dignitat i victòria

Associada a les aigües guaridores

Esperit, aspiració, ascensió, resurrecció, Crist. Quan devora presa: diable


Bou

Sacrifici. L’agricultura

Consagrat a Hu

Paciència, sacrifici de Crist. Al pessebre representa als gentils.


Cavall

Dual: vida/mort, sol/lluna, cel/mar

Atribut de les deïtats equines, protectores dels cavalls. Virilitat i fecunditat, missatger dels déus

El sol, coratge, generositat. Segons l’Apocalipsi: fugacitat de la vida, mort, gana, guerra i pesta

Felicitat, riquesa

Cérvol

Símbol lunar. Cervatell: acompanyant d’Artemis /Diana

Són el ramat màgic i missatger dels déus. Astes i pell són vestits rituals. Flidass, la deessa de la caça va en un carro tirat per cérvols

Crist


Colom

Usats com a bon auguri a Roma. Amor, renovació. Atribut de Zeus, que el van alimentar coloms. Colom amb rama d’olivera és símbol d’Atenea com a renovació de la vida. Voluptuositat de Venus.


Esperit sant, puresa, inspiració, pau, baptisme. Símbol d’Israel. Colom amb rama d’olivera simbolitza la pau i el perdó i l’alliberament.

Les tres verges sagrades

Corb

Longevitat, fertilitat, missatger dels déus

El corb sagrat és l’emblema de les deesses de la guerra i la fecunditat; vessament de sang, malevolència, pànic. Parella de corbs: fidelitat conjugal

El diable cegant als pecadors, pecat (contrari del colom blanc, ànima innocent).

Engany, impuresa (judaisme)


Dofí

Guia d’ànimes, Símbol marí de Poseidon i Tetis.

Associat al culte del pous i el poder de les aigües

Crist salvador d’ànimes sobre el mar de l mort. Dofí sobre àncora o nau: Crist i l’església


Dragó

Atribut d’Heracles com a vencedor dels monstres

Sobirania, un Cap. Dragó roig: símbol de Gal·les

El Maligne (general en les religions occidentals en contrast amb les orientals)


Gall

Vigilància, bel·licositat, fertilitat

Ctònic. Atribut dels déus del món subterrani

Crist que controla el mal, vigilància, penediment (Sant Pere), resurrecció


Gat

Atribut de la diana lunar

Ctònic. Funerari

Satanàs, luxúria, foscor, peresa


Gos

Insolència i adulació. Condueix les ànimes. Guardià de l’Hades (“El can Cerbero”). Fidelitat que sobreviu a la mort. Associat a Escupali, pot curar a través del renaixement en una nova vida

Associat a les aigües guaridores. Acompanya als herois i als déus guerrers.

Fidelitat, vigilància. El Bon Pastor, sacerdot.

Impuresa pel Judaisme.

Impuresa. Permès només com a guardià

Llebre

Fecunditat, luxúria, missatgera consagrada a Hermes/Mercuri

Atribut de deïtats lunars i caçadores que acompanyen als déus caçadors.

Fecunditat, luxúria. Llebre blanca: el triomf sobre la luxúria


Lleó

Foc romà, reialesa. Atribut d’Apol·lo, Heracles/Hèrcules i Fortuna. El poder voraç de la mort. Victòria de l’home sobre la mort


Poder i fortalesa de Crist. Es creia que el lleó dormia amb els ulls oberts i per això representa la vigilància , l’atenció espiritual i la fortalesa. Emblema de Sant Marc Evangelista

Protecció contra el mal

Llop

Feresa, valor. Consagrat a Ares/Mart i a Silvan

Un llop engoleix al sol, el pare celeste, durant la nit

Crueltat, astúcia, heretgia, corruptor del ramat, diable.


Mussol

Saviesa. Consagrat a Atenea/Minerva

Ctònic, “la bruixa nocturna”, “l’ocell cadàver”

Hebreus, ceguesa dels cristians, satanàs, tenebres, desolació, solitud. Males notícies. El seu cant és la “cançó de la mort”.


Ocells

Els estols d’ocells representen els poders màgics o sobrenaturals associats als déus y als herois

L’ambivalència de la divinitat i l’altre món de la felicitat. Missatgers del déus

Ànimes, esperit

Ànima dels fidels que viuen a l’Arbre de la Vida

Ós

Consagrat a les deesses lunars, Artemis/Diana

Un poder lunar; atribut de la deessa de Berna

El mal, el diable, crueltat, avarícia, apetit carnal


Papallona

Immortalitat, psique, l’ànima

Ànima i foc

Mort i resurrecció, fases de la vida


Peixos

Amor i fecunditat, associats a Afrodita /Venus i a Posidó/Neptú A Roma símbol funerari de la nova vida a l’altre món

Salmons i truites s’associen a pous sagrats com a símbol de la presència dels déus

Baptisme, immortalitat, resurrecció. Representa Crist per l’església romana. Últim sopar i Sabbat


Picot

Ocell profètic, guardià de reis i arbres. Consagrat a Zeus/Júpiter, Ares/Mart i Silvà. Cuidava de Ròmul i Rèmul


El dimoni, heretgia, debilita les creences i la naturalesa humana


Porc/senglar

Consagrat a Ares/Mart. Destrucció i lluita

Animal sagrat; els druides solien autoanomenar-se “porcs” per la seva vida solitària i retirada als boscos. Protector dels guerrers; hospitalitat, màgia, allò natural

Brutalitat, el mal, pecats de la carn, governants cruels

Impuresa. Aliment prohibit.

Ratpenat

Saviesa, astúcia, venjança

Associat a la màgia i a la bruixeria. Impuresa i idolatria pels hebreus.

Encarnació del diable. Mig ocell mig rata: hipocresia i duplicitat. Melancolia (perquè viu en runes)


Xai



Fertilitat. Ofrena immaculada

Ctònic. Fertilitat, atribut dels déus de la guerra

Crist, El Messies. El ramat: els creients

Animal del sacrifici (Isaac)


Share this:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes