Desembre, s'acaba l'any i la vida continua

La meva mare m'ha trucat i m'ha desitjat sort per demà,

-Que et vagin molt bé les oposicions, fill meu.

Tot i que l'esperit és aprovar-les, es tracta més d'una necessitat que d'un desig. A mi no m'agrada treballar però també haig de menjar. Jo em sento realitzat quan tinc temps, quan el temps és meu, encara que sigui a les tardes. I els funcionaris en tenen més que la majoria de la població. Necessito temps simplement per fer-ne el que em vingui de gust. Crec que és com un dret que els homes no hem assumit, o ens n'hem oblidat. I en canvi, ens passem la vida regalant-lo, o quasi. Dedicant-lo a aprendre coses que no ens serviran per res. I després fent-les. I sempre de dilluns a divendres. I des de les vuit del matí. Tota la vida...

Després de la realització d'un rigorós estudi estadístic que m'ha fet perdre el dia previ a l'examen, he arribat a les següents conclusions:

Actualment tinc 33 anys. Porto aproximadament sota règim de disciplina horària un 74% dels dies de la meva vida, o sigui, uns 24 anys naturals. L'estudi també conclou que quan tingui 65 anys hauré viscut sota algun tipus de disciplina horària un 83% dels meus dies. 54 anys que també hauran estat seus. Des de la guarderia fins la jubilació. Descomptant vacances, temporades a l'atur i algun intent emprenedor, quasi sempre hauré estat sota les seves ordres, a les seves mans. Des del primer dia m'han entrenat per viure d'aquesta manera. A la vida es treballa, i la vida és ordenada. I el dia té 24 hores i les vacances es fan a l'estiu. I les setmanes tenen set dies, però se'n treballen cinc. I al llit ben aviat. I a l'estiu ja t'ho passaràs bé. I de gran a produir. A tornar tot allò que t'han deixat, i amb escreix. Sort en tenim del mes per oblidar l'explotació. I després, quan ja no hi ets tot, gràcies i adéu. I ara què collons haig de fer jo? Ara me'l doneu el temps? Sí home. Això és una estafa!

-Mama. No vull treballar. Jo vull ser artista, i dels bons!

-Si fill meu, però seràs funcionari. Que tampoc està tan malament. Ja ho voràs amb el temps.

Share this: