Fish tank

Direcció i guió: Andrea Arnold.
País: Regne Unit.
Any: 2009.
Durada: 124 min.
Gènere: Drama.
Interpretació: Michael Fassbender (Connor), Rebecca Griffiths (Tyler), Katie Jarvis (Mia), Sydney Mary Nash (Keira), Harry Treadaway (Billy), Kierston Wareing (Joanne).
Producció: Kees Kasander i Nick Laws.
Fotografia: Robbie Ryan.
Muntatge: Nicolas Chaudeurge.
Disseny de producció: Helen Scott.
Vestuari: Jane Petrie.
Distribuïdora: Alta Classics.
Estrena a Catalunya: 30 d'abril del 2010. No recomanada per a menors de 16 anys.

"Fish tank" és la història de Mia, una noia de 15 anys inestable, amb problemes, que no encaixa en el sistema escolar i és rebutjada pels seus amics. Un càlid dia d'estiu, la seva mare porta a casa a un misteriós desconegut anomenat Connor, que promet canviar-ho tot i portar l'amor a les seves vides ...

Amb només dues pel·lícules, les dues guanyadores del premi especial del jurat de Cannes, Andrea Arnold ja ha estat proclamada com la digna successora de Ken Loach i altres representants del realisme social britànic.

Mia, la protagonista de Fish Tank, de família desestructurada, sense estudis i amb poc futur en el barri suburbial on viu, sembla condemnada a repetir els mateixos errors de la seva mare i acabar-se convertint en una mare adolescent. Però diversos esdeveniments li faran obrir els ulls i trobar l’escletxa per fugir de la ràbia i la confusió.

Arnold observa el moviment d’aquesta colla de personatges que marquen la vida de Mia com els peixos que es mouen dins una peixera (Fish tank). La realitzadora no jutja ni intenta justificar les accions de cadascú, i manté una certa distància que permet a l’espectador extreure les seves pròpies conclusions. Destaca també la dignitat amb que són mostrats tots els personatges, així com també les imatges amb que Arnold ha volgut d’alguna manera identificar a la seva protagonista: el cavall famèlic condemnat a morir encadenat, i que Mia intenta desesperadament alliberar; o el hip hop, que la noia converteix en el seu refugi particular.

La música de hip hop marca d’alguna manera el ritme d’aquest film arrelat en la tradició realista britànica, però que ja no descuida la forma i la posada en escena. Tot un manifest de la realitzadora, que reivindica l’absolut poder de la mirada cinematogràfica sobre la realitat.

Share this: