Flors als cabells

Fa molts i molts anys, en un país molt petit i molt, molt bonic, va néixer una princesa. Era una princesa molt petita i molt, molt bonica i, quan va néixer, tenia flors als cabells, i flors als ulls, i flors a les galtes i, en veure-ho, la gent es va alegrar molt i va fer grans festes i celebracions, grans banquets i llargs poemes, i també grans rialles de felicitat. Passaren els anys, i la princesa d’aquell país tan petit i tan, tan bonic, es feu gran. I, en fer-se gran, li caigueren totes les flors que tenia als cabells, i als ulls, i a les galtes, i la gent es posà molt trista, i plorà amargament, i hi hagué qui, per no patir més, fins i tot marxà d’aquell país i anà a viure a l’estranger. Però passaren encara més anys, i un dia, després de moltes setmanes de pluja, a la princesa d’aquell país tan petit i tan, tan bonic, li tornaren a créixer flors als cabells, i flors als ulls, i flors a les galtes i, fins i tot una floreta vermella, molt petita i molt, molt bonica, a la punta del nas. Però la gent no feu cap festa, ni cap celebració, cap banquet ni cap poema, ni curt ni llarg, ni cap rialla de felicitat. I és que la princesa d’aquell país tan petit i tan, tan bonic, era morta i el seu cos, que havia estat molt petit i molt, molt bonic, ara s’estava podrint molt, molt lentament, sota la terra.

Share this: