Camino entre la multitud. Parla, crida, riu, tira petards, s'espanta, es manifesta i li baixen el sou. De moment només un cinc per cent. Tot és començar. Els que han venut el sabó i ja han punxat les bombolles no hi són. No falten diners!!! Sobren xoriços!!! Sona molt malament. Estic enganxat a una mamella, que cada cop raja menys. M'agradaria saltar i no beure més d'aquesta teta ja pansida, però em fa por. Em fa por i sento que és injust, que m'han enganyat. I la llet ja comença a ser amarga. Trobar un tros. L'hortet, la llenya, el molinet i la placa; independència energètica i suficiència alimentària. Sona molt bé. I em surt una casa biobonica i una família ecodivertida que viu en una petita terra que es deixa fer, és dinàmica i agraïda. Faig el que vull, i ja no cal ni queixar-me, ni manifestar-me. Només fer una mica el primitiu en un lloc tranquil. Tenir una bona idea i després anar a cavar. Agafo set i cruixit miro l'horitzó, muntanyós i poc humanitzat; respiro profund i el sento dins meu, i content, faig un glop de bona cervesa. I potser unes olivetes.
Sòcrates
.JPG)
Publica un comentari a l'entrada