Els funerals són una festa a Ghana


No hi havia dubte que la fatalitat havia posat els seus ulls sobre aquella pobre noia. Qui sap si no era víctima d’algun obscur ritual vudú practicat a les entranyes de la selva més densa e inaccessible de l’Àfrica negra. No cabia cap altra possibilitat. Només això podia explicar el fet de que la meva companya d’oficina havia hagut d’assistir a 3 funerals en les 3 setmanes que feia que ens coneixíem. No va deixar d’estranyar-me però el fet de que cap d’aquestes defuncions semblava afectar el seu esperit alegre (tan típicament africà, d’altra banda). Cada dilluns semblava més contenta que l’anterior! Va ser aquell dia quan vaig adonar-me de que havia tornat a ser víctima de la clàssica ignorància del foràni respecte a la cultura local.

I és que un funeral a Ghana és radicalment diferent del de les societats occidentals. A casa nostra, són esdeveniments tristos, normalment molt sobris, íntims i familiars (quantes vegades no hem sentit la frase “el funeral es va celebrar en la més estricta intimitat”). A Ghana, en canvi, un funeral és una autèntica festa pública, una celebració de la vida del difunt. Són, a més a més, uns actes multitudinaris ja que, deixant de banda que el concepte de “família” a Àfrica és molt més ampli que en Europa; no és estrany que gran quantitat d’assistents no hagin conegut mai personalment al difunt. Algú fins i tot m’ha reconegut que si algun cap de setmana es troba sense plans, acostuma a trucar a amics i coneguts per preguntar si tenen algun funeral en cartera.




És del tot irrellevant el dia exacte en que va morir la persona en qüestió. El cadàver és conservarà al dipòsit de cadàver fins al cap de setmana (temps en el qual s’acostumen a celebrar els funerals justament per possibilitar l’assistència dels convidats que venen més lluny) o... fins que la família hagi estalviat els diners suficients per organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques, i això no és pas fàcil quan l’esdeveniment en qüestió requereix tot el que requereix com explicaré més endavant. Com a exemple, al darrer funeral que va anar un company de feina, el difunt va morir 17 de Febrer però el funeral no es va poder celebrar fins el 26 de Maig!

Així de bé s'ho passa un noi a un funeral ghanès

I és que els funerals a Ghana mouen una quantitat de diners important. En primer lloc, la família organitzadora ha d’acomodar a tots els convidats, a més de proporcionar beguda i menjar en abundància. També s’ha de pagar al pastor que oficiarà la cerimònia, el grup de música, els fotògrafs, l’speaker, la decoració, el taüt (tot un tema de per si del que parlarem més endavant...), esqueles, anuncis a la ràdio i un llarg etcètera... I és que un gran funeral, ben pompós, és indicador d’un gran prestigi social. Així que moltes famílies és veuen atrapats en una cursa competitiva a cada nova defunció.

És evident que moltes famílies no es poden permetre un dispendi d’aquestes característiques, així que els convidats acostumen a ajudar econòmicament. La contribució dependrà de com de propera sigui la teva relació amb el difunt: Si només ets un amic d’un amic del veí del difunt, per exemple, amb posar 10 Cedis (1€ = 2,4 Cedis aproximadament) ja quedes bé, però si ja ets família directe la cosa ja pot pujar força més. La cosa variarà si ets família per part de mare (la de veritat, segons la cultura Akan, la principal de Ghana) o per part de pare. És per això que la urna on els convidats deixen el sobre amb els diners de la contribució acostuma a estar a un lloc ben visible de la festa. A vegades inclús es fa posar el nom del donant al sobre i un cop acabat, l’speaker recita el nom del convidat acompanyat de la quantia de la donació corresponent. Si el resultat satisfà a l’audiència es sentiran aclamacions i aplaudiments; si no... bé, no se sap, es difícil ser garrepa quan saps que serà anunciat per megafonia pocs minuts després.



Cartell-anunci d'un funeral

La decoració mereixeria un capítol a part, però ho resumiré dient que el més semblant que trobaríem a casa nostra seria la d’una festa d’aniversari d’un nen de 12 anys: Cintes de colors, garlandes, globus i fotos del difunt escampades pel llocs més insospitats! La foto ha de ser sempre afavoridora, i no és estrany anar un cartell anunciant el funeral d’una persona de 75 anys acompanyada de la foto antiga d’una persona de 30. La vestimenta dels convidats és també un tema: no és el mateix anar al funeral d’una persona de 75 anys que a la d’una de 25, no és el mateix si va morir de mort natural, accident, assassinat, etc. Hi ha tota una ciència al darrera!



Capítol a part mereix el tema dels taüts: Ghana és famós arreu per la originalitat dels taüts funeraris, els quals solen prendre tota mena de formes i colors dependent sempre de la darrera voluntat del difunt. La tradició, que s’ha de dir que no va començar fins als anys 50, consisteix en fer taüts que imitin objectes representatius de la vida del difunt (si el difunt va ser pescador el taüt tindrà forma de peix, si cultivava cacau tindrà forma del fruït del cacau, etc.). La cosa va agafar tanta volada que fins i tot es va fer servir com a tema d’anunci d’una beguda refrescant no fa gaires anys, com potser alguns lectors recordaran.


Així que ja sabeu, si sou a Ghana i voleu passar-ho bé, no dubteu a buscar el funeral més proper!




Share this:

Publica un comentari

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes