Hola de nou,
Un mes més apunt per explicar-vos coses curioses dels EUA. Aquest viatge volia explicar-vos curiositats de les normes de circulació.
De ruta per les Espanyes (II)
Una nova ració de coses estranyes que un es pot trobar a
Ibèria…
1. La fidegüa de Santa Pola, Alacant
No contents amb ficar una “g”, en aquest garito han volgut
afegir una dièresi sobre la U per acabar de mostrar el seu talent
ortogràfic…l’accent final també ha estat convenientment obviat…Agraïments a A per la seva contribució!
L'engany de la veritat
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. De muda en muda, trobar un lloc per caure mort, de la mà d'un Gironí: de muda en muda
La granota d'Oklahoma
Alguns potser ja coneixereu l'experiment de la granota amb l'aigua calenta. Si tireu aigua molt calenta en una olla, la granota salta i salva la vida. Però si tireu aigua freda i l'aneu escalfant a poc a poc al final la granota mort escaldada.
Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (IV) - Peajes catalanes
Como se comentó
anteriormente, el 67% de las vías de alta ocupación en CAT tienen peajes “a la
luz”, una cifra claramente superior al 20% del resto de la
nación/país/Estado/Península-excepto-Portugal-y-Gibraltar, por motivos
explicados previamente (ver capítulos
anteriores, en los que, entre otras cosas,
se intentó explicar que la modalidad de peajes “a la luz” no es en absoluto
descabellada, siendo un modelo ampliamente extendido – 73% de las vías de alta
ocupación en Francia y 87% en Italia tienen peajes a la luz). Sin embargo,
queda una duda más que razonable sobre si se tiene en cuenta el coste de
construcción y mantenimiento en el cálculo del precio del peaje, o si se
calcula más bien con fines exclusivamente lucrativos.
Desde aquí no se podrá dar
una respuesta firme a esta incertidumbre, aunque intentaremos dar pistas sobre
por qué quien sí que tiene la información pero prefiere no transmitirla…
Google Músic: Tota la música al núvol!
L'espai al mòbil és limitat però gràcies al servei gratuït de Google podem tenir tota la nostra música al núvol i escoltar-la quan vulguem; des del mòbil, tauleta o des de la web directament.
Los putos amos
A nuestra absoluta incapacidad para predecir el futuro económico cabe añadirle ese innato talento humano: el optimismo, sobre todo en lo que respecta a nuestras propias habilidades. Unos ejemplos ilustrativos: En un conocido estudio realizado en Suecia, el 90% de los encuestados afirmaron que eran mejores conductores que la media; según otro estudio que cita el periodista económico Jason Zweig, el 74% de los inversores americanos entrevistados están convencidos de que los fondos de inversión que tienen suscritos van a comportarse mejor que la bolsa americana en general (cuando lo cierto y constatado es que la inmensa mayoría de fondos lo hacen peor que el mercado); por último, Zweig da cuenta del no va más del optimismo cristiano: el 64% de los estadounidenses creen que cuando mueran irán al cielo. Solo el 0,5% esperan ir al infierno.
Sombras y certidumbres
Lo bueno de los sueños es que a veces se cumplen. Eso es lo que dicen. De hecho, no nos engañemos, se cumplen siempre, ya sean sueños o pesadillas.
La Via Bàltica
Si no hi ha cap contratemps dramàtic (hauria de ser molt dramàtic, la veritat), l'onze de setembre proper seré en una carretera, donant la mà a una banda i l'altra a algú que de moment no tinc ni idea de qui serà, fent una baula d'una cadena humana que resseguirà el meu país de dalt a baix. L'itinerari ha causat polèmica, i molts – jo mateix inclòs – haurien volgut que a les terres de Lleida hi hagués hagut una variant d'aquesta via. Sé que alguns detalls de l'organització han estat discutits. Però el dia onze tot això serà secundari: ho ha de ser. Després, hi haurà prou temps per parlar seriosament de molts d'aquests temes. L'onze, l'únic que arreu es veurà és si hem estat capaços de teixir una línia groga prou digna perquè arreu del món sàpiguen que en aquest racó nord-oest de la península alguns (qui sap si la majoria) anhelem per al nostre país un futur més seductor que el ben trist que preparen per a nosaltres des dels despatxos de la capital de l'estat.
SABER GUANYAR
Tan clar com l'aigua!
Fa calor? Teniu set? Aigua! I pels més
curiosos… que us sembla una dosi d’aigua lunar? Tota seca que la Lluna se’ns
apareix… i resulta que està més humida del que sembla. Uns vents solars
interaccionen amb els sòls lunars i… podrem hidratar els nostres pensaments
quan imaginem la nostra amiga Lluna a partir d’ara! I quan la tinguem davant,
podrem parlar amb ella, com sempre que la nit arriba calmada i silenciosa.
Així neix una nova conversa amb la Lluna. Avui hi ha lluna creixent, la
lluna creixent d’agost de 2013.
Primera carta
Benvinguts a aquesta nova secció. Us escriuré una carta, totalment informal, cada mes amb les sensacions que ha tingut un dels nous emigrants d'aquest nostre país, o sigui, jo. Un d'aquests emigrants que no consta a les estadístiques (ja m'agradaria saber com s'inventen aquests números de la gent que marxa ! De veritat, no hi ha cap control ni cap registre !! Simplement no ho saben i s'ho inventen, com tantes altres dades). Bé, sense més dil·lacions, aquí va la primera carta, amb una foto per fer-ho més amè.
Ca(t)spa
Una mica de caspa
catalana…
1. Castellar de
n’Hug
Que el Barça és
una multinacional que aixeca passions és evident...però d’aquí a dedicar-li una
plaça...
Abans que marxi, deixa'm dir-te...
Fes una ullada al teu horòscop d'aquest mes. L'estiu s'acaba i arriba el moment de triar, polo de Llimona o polo de menta ?
Estem molt contents!
Aquest mes estem molt contents perquè retorna el gran Pere Rovira amb una nova secció anomenada BATISCAF.
Forrarse durante la post-burbuja: Autopistas y autobeneficio (III) - Madrid
Siguiendo sobre este especial sobre cómo forrarse
gestionando carreteras de pago, se identifican principalmente dos estrategias:
- “La
madrileña”: se garantiza un beneficio mínimo para las empresas constructoras o
concesionarias: si la inversión es rentable, ganan lo que corresponda. Si
pierden dinero (o si pueden hacer que lo parezca) por haber realizado una mala
inversión, se les compensa con dinero público, para que ganen igualmente. A
nuestros lectores autónomos y dueños de PYMES seguro que no les importaría un
sistema parecido para su actividad; desde aquí les dejamos esta opción si
quieren cambiar de sector…
- “La catalana”: absoluta falta de información
pública sobre lo que cuesta de verdad la construcción y el mantenimiento
de una vía, y la prolongación ad eternum
de las concesiones, sin una explicación razonable.
Este mes, vamos con la primera de ellas….
Truc per tenir espai il·limitat a Google Drive. Tots els documents al núvol!
Normalment escric temes o trucs que pots més o menys trobar per la xarxa. Però el que us explico avui és un tema que feia temps que em rondava pel cap i no crec que trobeu aquest truc per cap altre lloc.
Aquest truc ens permet tenir espai il·limitat per penjar documents (o el que vulguem) al núvol i el que és molt important: fàcilment cercable des de qualsevol ordenador, tauleta o telèfon. Amb els canvis de Google Drive em vaig decidir per aquest servei i l’he provat i funciona de meravella.
Fes t'ho tu! una botiga...
Si si si! no heu llegit malament! el Fes-t'ho tu d'aquest mes és una mica especial ja que es tracta d'un projecte personal que espero que es converteixi en el meu modus vivendi!
Aquest projecte té nom i cognoms; mans i mànigues, i es tracta d'un taller-botiga de materials i productes artesans on podeu fer realitat tots els Fes-t'ho tu del blog!
Però anem per feina, que no vull que el post d'aquest mes es converteixi en un espai publicitari! El que us explicaré a continuació és com transformar un espai qualsevol en el millor racó del món! (ejem ejem, jo ja m'ho dic tot! jeje!).
L’estiu i la calor, per fi!
Ja de ple en
l’estiu i, en concret, en el mes d’agost, segur que esteu suant a la gana per
la calor. La veritat és que l’agost és un d’aquells mesos en el que les nits es
poden fer interminables per la pujada del termòmetre. Potser aquest article s’hauria
d’haver publicat en el número de juliol, però em reconeixereu que aquest estiu 2013
és una mica atípic i que anem una mica retardats en tot plegat. Bé, amb tanta
calor que ens espera aquest mes d’agost podem intentar esmorteir-la de moltes
maneres, però el que hem d’intentar és que la forma de passar un bon agost
sigui el més respectuosa possible amb el medi ambient i que no es creï un efecte jo-jo que arribi a fer pujar
encara més el mercuri, particularment a
les ciutats.
BATISCAF
BATISCAF
 |
| El batiscaf Trieste, al moment de ser dipositat al mar per començar la seva immersió. Any 1960. L'aventura no s'ha repetit mai més. Cap altre ésser humà no ha tornat a les profunditats assolides en aquella immersió (11000 metres, si fa no fa). |
U. El mot
El mot ‘batiscaf', per mi, és màgic. Recordo haver-lo llegit (no pas sentit) per primera vegada quan tenia cosa de vuit anys, a casa els avis. L'avi col·leccionava els fascicles de l'enciclopèdia Monitor, de l'editorial Salvat. Tota una època en la qual col·leccionar coses era una afecció per molta gent – jo mateix inclòs. La darrera pàgina s'arrencava, i amb aquesta pàgina es feien uns llibres més petits, que s'enquadernaven apart: una col·lecció de quatre llibrets que s'anomenava Historia de Las Comunicaciones. Va ser allà on, en un capítol dedicat a l'obsessió humana per buscar nous racons inexplorats, vaig saber que hi havia un individu anomenat Auguste Piccard, i una andròmina anomanada batiscaf, dissenyada per baixar fins a les profunditats més pregones de l'oceà.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)