ALPHONSE MUCHA

Alfons Mucha va néixer a Ivancice, ciutat de l’antiga Txecoslovàquia el 24 de juliol del 1860. De ben petit, va mostrar una certa habilitat per al cant, i els seus pares el van fer anar a estudiar a Brno, la capital de Moravia. Tot i les seves aptituds per a l’art de la interpretació musical, Mucha es va sentir atret inevitablement pel dibuix, desitjant que aquella fos la seva principal activitat des de jove. Amb menys de 18 anys, treballa com a decorador d’espectacles teatrals, i al complir 19 anys es trasllada a Viena per continuar la seva tasca d’elaboració de decorats per als escenaris. Aquesta experiència, tot i no haver finalitzat estudis de Belles Arts, va ser molt intensa i important per Alphonse que va poder provar diferents estils de pintura a mida que els decorats de les obres anaven canviant de temàtica.

Alphonse Mucha

Però el 1881, un incendi destrueix el negoci dels empresaris que havien contractat a Mucha i es veu en l’atur, havent de tornar a Moravia per treballar com a decorador de parets amb les seves pintures murals.
Contractat pel comte Karl Khuen de Mikulor per decorar les parets del seu Castell, Alphonse Mucha fa una feina tan espectacular que el comte decideix convertir-se en el seu mecenes i pagar-li els estudis de Belles Arts. Mucha inicia els seus estudis a Txèquia, però el 1887 es trasllada a París per acabar la seva formació acadèmica.

L’arribada a París d’un noi de 27 anys amb aptituds artístiques en aquella època, significava haver arribat a la meca dels artistes, i va ser per Mucha fonamental en la seva vida. Comença a sortir i freqüentar la nit parisenca, coneixent altres artistes de la talla de l’actriu Sarah Bernhardt considerada en aquell moment com la millor actriu del món. L’any 1895, Sarah Bernhardt i la seva famosa companyia, Theatre de la Renaissance, presentaven a París l’obra "Gismonda". Bernhardt va demanar a Mucha si podia elaborar un cartell per a anunciar l’obra a París, i aquesta petició va canviar la història, no només de la il·lustració, sinó també de la publicitat. Mucha va elaborar un cartell sorprenent per la seva modernitat, convertint-se en un paradigma de l’avantguarda artística del seu temps. Van ser tan grans els elogis que va rebre Mucha pel seu treball i l’èxit aconseguit per l’obra, que Sarah Bernhardt no va dubtar a oferir a Mucha un contracte d’exclusivitat per tal que es dediqués a crear els cartells publicitaris de les obres de la companyia, i també el disseny de les escenografies i els vestuaris de les obres per als següents 6 anys.

Cartell de l’obra “Gismonda” creat per Mucha

Veient el cartell de Mucha, un es troba davant d’un d’aquells clàssics rètols anunciadors de tot tipus de productes i espectacles que responen a la típica estètica de l’Art Nouveau francès (el Modernisme a Catalunya) i les referències inevitables als cartells de Toulouse-Lautrec. Només cal dir que fins que es va acceptar internacionalment la paraula “Art Nouveau” com a definició del nou estil artístic aparegut, aquest es va conèixer a París durant un temps com a l’”Estil Mucha”.

Mucha es va especialitzar en la il·lustració, en la qual majoritàriament hi apareixia la figura femenina, dotant-la de multitud d’elements i formes florals i naturals, tal i com s’entenia el Modernisme com a art, com una projecció de la natura mateixa, en la qual tots els elements creats havien d’adoptar les formes orgàniques que es veien representades arreu.
Mucha va fer avançar la il·lustració de cartells, des de la simplicitat però magnetisme dels dibuixos de Toulouse-Lautrec , fins a una elaboració artística diferent, comparable als dissenys arquitectònics que en aquells moments s’imposaven o s’imposarien.
Els dibuixos de Mucha van acaparar tal protagonisme i èxit entre els ciutadans parisencs, que molt empresaris van veure la possibilitat d’anunciar els seus productes a les ciutats mitjançant rètols contenint dissenys similars als que Mucha acabava de crear. Fins i tot es va crear una sèrie de joies inspirades en els ornaments que les noies dibuixades per Alphonse Mucha duien en els seus cartells.

Tot i l’èxit d’aquestes obres, Mucha va intentar tota la seva vida que no se’l recordés únicament com el creador d’aquells cartells i d’aquell estil, i va fer tot el possible per a no ser etiquetat com a un il·lustrador d’una sola tipologia. Va continuar treballant en decorats i vestuaris per a obres teatrals, i també com a decorador d’estances d’edificis, com per exemple el del Teatre de Belles Arts de Praga, mentre continuava amb la seva tasca com a il·lustrador en revistes i de cobertes de llibres.

Sèrie d’il·lustracions dedicades a les estacions de l’any de Mucha

Amb la independència aconseguida per Txecoslovàquia després de la 1ª Guerra Mundial, es va encarregar a Mucha el disseny dels bitllets que passarien a ser la moneda del nou país, segells postals i altres documents governamentals que s’utilitzarien en representació de la nova pàtria.
L’arribada de la 2ª Guerra Mundial i l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia van trasbalsar fortament Mucha, que va ser perseguit i interrogat en diferents ocasions pels nazis, i no podent superar aquest trauma, va morir a Praga el 14 de juliol de 1939.

Podreu trobar més informació i il·lustracions si visiteu la pàgina web del Museu Mucha de Praga (http://www.mucha.cz/index.phtml?S=home&Lang=EN).


Fins la propera
Drosophila Carcamalis

Share this: