Autocrítica d’armari

L’estiu ha arribat de veres i per fi he pogut traure la roba de temporada. Bé, fent recopilació he trobat que el meu vestuari estival va sofrir l’efecte 2000, ja que sols tinc una samarreta d’abans del 2000! Em pensava que això sols podia passar als ordinadors.

El meu armari és un compendi de roba del món, tot i que la gran majoria ha estat comprada aquí o a França, que si MADE IN Xina, Bangladesh, Índia, Indonèsia, Marroc, Portugal, Turquia. Miracle! He trobat una brusa feta a casa!!!! Així no m’estranya que el tèxtil nacional se n’hagi anat a norris, evidentment aquestes peces que conformen el meu armari han estat comprades per mi on l’Amancio o a la tenda Hombre&Mujer a raó del meu poder adquisitiu i massa corporal.


Apart de la internacionalitat de la meva roba, també he pogut veure que tinc samarretes per parar un carro, pantalons de formes i llargàries diferents, bruses, vestits, fulards....diguem que vaig servideta per a una bona temporada. D’això ja m’havia començat a adonar l’any passat quan vaig parar de comprar tot allò que m’entrava pels ulls. Sí, analitzant fredament l’edat del meu armari, el gros del que tinc va ser comprat durant el període 2008-2011. Això denota diferents coses, com que aleshores se m’enfotia acumular roba tal i com li passava a la Imelda Marcos amb les seves sabates, i també que no era tant conscient com ara del que implicava el meu consum en quant a empremta ecològica, desenvolupament local i drets humans dels treballadors a certs països on es confecciona la roba d’algunes grans cadenes comercials.

Després d’haver fet aquest petit exercici d’autocrítica d’armari, i donat a que no engegaré un macroprojecte de trapillo, d’ara endavant m’ho pensaré millor abans de comprar una nova peça de roba, potser no aniré a la moda, però jo puc amb anar demodé, al fi i al cap la moda és efímera...


Bon estiu!!!!

La Palput


Share this:

2 comentaris :

  1. Tens molta raó. La moda està de moda i jo ho veig molt a la feina amb les noies, sembla un desfile de models. A veure és divertit però la veritat que és consumisme pur, hi ha molta gent enganxada.

    Jo a vegades em sento malament perquè sempre vaig igual. La veritat es que amb 5 camisetes hauria de passar, una per cada dia de la setmana.

    Menys quantitat i que vingui d'aquí, només així canviarem la situació

    ResponElimina

 
Copyright © Revista CriTeri. Designed by OddThemes