Quan
donem nom a les coses ens les expliquem, ens les fem nostres, fins i
tot les transformem per acomodar-les a les nostres necessitats.
Conjurem un misteri, el dominem o ens enganyem creient-ho.
Un
cop el món que percebem passa pel sedàs dels nostres sentits i de
la nostra ment, el transfigurem i el dominem d'aquesta manera, el món
se'ns revela com és? Revela
el nom la natura de la cosa o només explica allò que nosaltres en
sabem o podem saber-ne?
Els
noms donen la mesura del coneixement que posseïm, és un món que
nosaltres hem construït i dins del qual ens trobem còmodes, però
que només ens atorga un coneixement limitat de la realitat. El propi
coneixement pot ser un obstacle per al coneixement. Allò que ens
revela el món també pot ser un vel que ens impedeix veure més
enllà.
Publica un comentari a l'entrada