El procés d'internacionalització forçada

D’ençà de l’inici de l’actual crisi econòmica una de les tintinelles més repetides per sortir-ne ha estat la necessitat de la internacionalització de les empreses. De la mateixa manera que quan vam entrar a la UE ens van vendre que teníem un dèficit històric de infraestructures ara ens venen que hem d’internacionalitzar-nos. L’històric dèficit d’infraestructures ens ha portat a ser un país capdavanter en número de quilòmetres d’alta velocitat (només superats per la Xina), en número d’aeroports (més del doble dels que té Alemanya), en quilòmetres d’autopistes i autovies, en palaus de Congressos.... La dèria per solucionar el fals dèficit d’infraestructures ens ha portat a un real dèficit públic que ens ha col·locat on som actualment. Però no passa res. La solució és internacionalitzar-se i fer tot el que hem fet malament a casa nostra a casa dels altres.

Ara bé, el que comporta la internacionalització a nivell personal poca gent en parla perquè el que importa és que les empreses creixin i facturin a l’estranger. Ara ens venen la internacionalització com una cosa “Chic”, moderna i innovadora. Els falta dir allò de “serem internacionals o no serem”. Però què suposa la internacionalització a nivell personal i familiar? En quines condicions estan els treballadors que els envien un o dos anys a l’estranger? Què passa quan acaben el projecte? Poden tornar? Què passa amb la vida familiar, la parella, els fills o els amics? Per què ningú parla de les persones?  En aquest sentit si alguna cosa ha aconseguit aquesta crisis econòmica és que es deixi de parlar sobre conciliació de la vida familiar i laboral. Recordo que al 2006 o 2007 el congrés tenia una proposta de llei per debatre allargar la baixa de maternitat fins als 6 mesos i la de paternitat fins a un mes. Ara has de donar les gràcies per tenir feina a 10.000 quilòmetres de casa. Debat enterrat.

Si als inicis dels anys 90 era impossible criticar la febre constructora per solucionar el dèficit d’infraestructures del país, ara sembla que és impossible criticar la febre per internacionalitzar-se. Qui criticava en el primer cas era acusat d’anar en contra del progrés de la seva ciutat  o d’ecologista radical. Avui en dia anar en contra de la internacionalització de les empreses és situar-te en una diana per a que t’acusin de gandul, de manca de cultura de l’esforç, de voler treballar com un funcionari....

En els propers anys, la majoria de les empreses que s’han llançat a l’aventura forçada de la internacionalització hauran de replantejar-se on està el seu mercat. És global o ha de ser local? La crisi econòmica que hem patit a Europa la patirà també Amèrica Llatina o Àsia (estan fent el mateix que nosaltres fa 10 anys). A més a més, un percentatge molt elevat d’empreses que s’internacionalitzen van a fer a 10.000 quilòmetres de casa feines que empreses locals poden fer perfectament i amb més dedicació i coneixement del territori. I Aleshores què? Per últim, al Banc Mundial, el principal promotor de la internacionalització de les empreses europees (financia o dóna préstecs interessants als països en vies de desenvolupament per a que contractin empreses occidentals per fer projectes i obres) li ha sortir un gran competidor, el banc dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica). Els fills pobres s’estan emancipant de la protecció del Banc Mundial.

A finals dels 80 qui parlava de desenvolupament sostenible era acusat d’ecologista radical. Però el temps els ha donat la raó fins al punt que el terme està, actualment, del tot prostituït. Ara, qui parla de Decreixement, d’economia local o de proximitat, de consum col·laboratiu, de xarxes de microempreses és menyspreat i acusat, com a mínim, d’antisistema. Les crisis econòmiques han de servir per canviar models i molt poques empreses s’ho estan plantejant de debò. Temps al temps.

Enceto amb il·lusió aquesta secció a la revista CriTeri amb l’objectiu de compartir amb vosaltres les contradiccions del procés d’internacionalització de les empreses a través de les vivències d’un Consultor internacional qualsevol.

Share this: