El Consultor Internacional,
després de prendre un cafè sol, es descarrega les targetes d’embarcament del
vol d’aquesta tarda al passbook del seu smartphone. Deu minuts més tard té la
maleta de mà preparada. Truca a Teletaxi i demana una unitat. S’acomiada de la
seva muller i es dirigeix cap a l’aeroport amb la quotidianitat de qui va a
comprar el pa a la fleca del costat. Després d’aguantar les maleïdes cues del
control de policia (el seu aeroport no té Fast Track) s’encamina, amb el temps
just, cap a la porta d’embarcament corresponent. La targeta Platí que posseeix
li permet sol·licitar un up-grade, que demana amb educació a l’hostessa de
darrera el mostrador. Com té al compte desenes de milers de punts, milles,
avios o com collons li vulguin dir, l’hostessa li diu que pot asseure’s en un
comodíssim sofà-llit que hi ha damunt de la cabina del pilot, des d’on podrà
gaudir de la fabulosa nit estrellada de l’Atlàntic sud. Moment màgic, breu i de
nou xoc brutal contra la realitat. Bussines va pler.
12 hores després, el Consultor
Internacional es desmaia damunt d’un llit, d’un hotel, d’un país llunyà, més
cansat que amb ganes de sopar. S’adorm. A les 5 del matí sona el telèfon mòbil,
que es va deixar encès i amb l’opció de “no molestar” desactivada. Algú encara
no s’ha assabentat que no tot el món viu en el mateix fus horari. Ja no pot
tornar a adormir-se. El sol del tròpic comença a filtrar-se per la finestra de
l’habitació i il·lumina la paret de l’hotel del davant. El Consultor, després
de donar algunes voltes pel llit, abandona el somni de poder adormir-se de nou.
Dutxa ràpida, quatre notes per preparar la reunió del matí i esmorzar al
restaurant de l’hotel, un bufet que als ulls del turista de platja sembla
fantàstic però que al Consultor Internacional se li fa pesat i repetitiu, igual
en tots els hotels del món.
La reunió és llarga, a vegades
amb converses banals que no porten enlloc, però el Consultor aconsegueix
avançar. Tothom fa el seu paper a la perfecció. El client, el soci local i el
consultor internacional. Quin equip més potent! La reunió finalitza a les 13 en
punt (hora de dinar). Encaixades, somriures i ens veiem el proper mes. La
globalització funciona a la perfecció, de nord a sud però també de sud a nord.
No ens enganyem, ja no hi ha coneixements que transferir, ells són tant bons
com nosaltres, pensa el consultor. L’únic que volen que els transferim són els
dòlars del BID o del BM i el peatge a pagar som nosaltres, els consultors
internacionals. Tots treballem, tots cobrem i tots contents.
El consultor Internacional dina
en un bufet tipus rodizio no apte per a malalts de gota. Tarda calorosa i
avorrida treballant a l’hotel. Passeig nocturn i sopar en algun restaurant amb
terrassa enfocada cap al mar, per veure si alguna brisa s’equivoca i refresca
l’ambient. El consultor sopa sol. L’única companyia que té és una cervesa
Antarctica Original ben fresca i si està de sort i el restaurant té wi-fi, el
seu smartphone. Passeig de tornada a l’hotel i zapping infinit a la televisió
de l’habitació. Dona igual que tingui 5 o 1.000 canals. Després de donar dos
voltes a tots els canals, el consultor Internacional tanca la tele i es posa a
escoltar música estirat en el seu llit king size. Està enamorat dels seus
auriculars Sennheiser, que aconsegueixen aïllar-lo d’aquest racó de món on es
troba. El Música i lletra d’en Feliu l’embolcalla. Moment de pau abans de caure
adormit. Demà vol de tornada a casa.
.JPG)
La globalització és una trampa... Temo.
ResponEliminaEn alguns punts si.... És una trampa per a ells però també per a nosaltres
Elimina